“Lotus continu” presenta la complexitat de la convivència humana, sovint expressada en termes extremadament violents. L’acció se centra en el veïnat d’un edifici -com a metàfora de la societat- per on desfila una extensa galeria de personatges que protagonitzen situacions convulsives i plenes de discussions, abusos de poder, atemptats, morts, violacions i actes de canibalisme entre moltes altres.
A l’exterior de l’edifici, a més a més, hi regna l’estat de setge, i el carrer tan sols és ocupat ocasionalment per guerrilles a punt de fer un assalt o per grups de policies.
Tots els fets que succeeixen són relatats per un tal Charles Foureig, per denunciar el capitalisme i fer manifest que “tothom qui domina no pot ser sinó injust i cal criticar-lo”.
