Patrícia Pardo

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1975. Dramaturga, directora d’escena i pallassa. Diplomada en magisteri per la Universitat de València, la seva formació teatral i circense ve de la mà de pallassos i directors com Sergi Claramunt, Jorge Picó o Hernán Gené, i de les trapezistes Pili Serrat i Fefa Borrego. Com a directora treballa per companyies com La Finestra, Colectivo 9.8., La Círtrica, Arritmados i la companyia que pren el seu nom. D'altra banda, texerceix com a docent a la Universitat de València.
Nom

Filtres

20174
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Pardo, Patrícia × Paraules clau: Teatre polític ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Miniatura
    Obra
    Cul Kombat
    (2015) Sáez, Guadalupe
    Dues dones-moble a l’entrada del circ. Una triangulista que és arraconada al fons de l’escenari per la directora d’orquestra. L’ajudant d’una llançadora de ganivets tota foradada per una munió de punyals (o foradada, potser, per la violència masclista?). Dues pallasses que decideixen posar-se una pròtesi de cul de mona per sentir-se atractives. Dues equilibristes vestides amb sis pantalons i deu suèters cadascuna... Dones que volen poder ser violentes, tenir barba i, al mateix temps, quedar-se embarassades. Dones que no volen ser dones. Dones que reivindiquen el dret de ser, simplement, persones-cul i així acabar amb la "sexificació", el binarisme i la construcció de gènere. Una construcció que les sotmet a una etiqueta imposada, l’etiqueta de “dona”, una etiqueta que –com va fer-ho amb les seves àvies i les seves besàvies- justifica que puguin ser potencialment apallissades, violades i assassinades pels homes.
  • Miniatura
    Obra
    Comissura
    (2010) Pardo, Patrícia
    El circ de la comissura és un espai fronterer que esdevé frontera i frontissa entre la tendresa i el fàstic, el desamor i la bellesa, l’impuls i la derrota, l’instint maternal i l’assassí, el maltractament i l’humor. Així, a través de set números de circ, una pallassa explora aquests límits convertint-se en comensal famèlica que devora mobles i objectes d’un restaurant, en trapezista que es gronxa i que cau, en dona que prefereix devorar un bebè que el seu entrepà, en clarinetista gelosa que s’autolesiona per fer front a un desamor inventat, en borratxa que percep imatges d’horror on tothom veu bellesa, i en aquella qui -depilant-se intentant seguir els dictàmens estètics- acaba tota coberta de cera generant una estampa grotesca.
  • Miniatura
    Obra
    Les solidàries
    (2017) Pardo, Patrícia
    Les solidàries fou un grup armat anarquista en defensa de la classe obrera creat el 1923. Dones Lliures va ser, al seu torn, un grup anarcosindicalista format només per dones el 1936, que va jugar un paper clau en les lluites del moviment llibertari espanyol i en la conquesta de drets per a les dones. Ens en parlen les seves protagonistes, com Frederica Montseny –ministra de Sanitat al govern de Largo Caballero-, Clara Campoamor –promotora del sufragi universal per a les dones durant la Segona República Espanyola -, o d’altres lluitadores com Concha Liaño, Felisa de Castro, Áurea Cuadrado, Soledad Estorach Esterri i moltes més. Dones oblidades en una Història escrita pels homes. Dones emancipades, com ho vol ser la néta que parla a la seva àvia d’ejaculacions i orgasmes, les dones que reivindiquen el dret de tornar de matinada a casa sense passar por, les que prefereixen ser putes que esposes submises, les negres i "bolleres" –triplement oprimides-, o les mares que ploren per haver parit un potencial violador.
  • Miniatura
    Obra
    El fandango de Marx
    (2014) Pardo, Patrícia
    Quatre artistes de circ viatgen a la seva infantesa. Tres d’ells la passaren al País Valencià dels vuitanta, mentre que Illya, ucraïnès, no hi arribà fins als 22 anys. A través d’una revisió de les esperances i lluites obreres de l’època, es fa un retrat del moment actual on, aquells que aleshores reivindicaven els seus drets i la igualtat d’oportunitats dins d’un horitzó socialista, ara fàcilment poden deixar-se entabanar per aquells que, en un intent de blindar els seus privilegis, els presenten la immigració com una amenaça per a les seves conquestes.