Patrícia Pardo

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1975. Dramaturga, directora d’escena i pallassa. Diplomada en magisteri per la Universitat de València, la seva formació teatral i circense ve de la mà de pallassos i directors com Sergi Claramunt, Jorge Picó o Hernán Gené, i de les trapezistes Pili Serrat i Fefa Borrego. Com a directora treballa per companyies com La Finestra, Colectivo 9.8., La Círtrica, Arritmados i la companyia que pren el seu nom. D'altra banda, texerceix com a docent a la Universitat de València.
Nom

Filtres

2001 - 20044
Restablir filtres

Configuració

Data de finalització: 2009 × Data d'inici: 2001 ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Miniatura
    Obra
    Ex-actamente (o un homenaje formal)
    Pardo, Patrícia
    Una noia es presenta en una cafeteria per optar a una feina de cambrera que, segons diu l’anunci, cal que sigui menor de vint-i-cinc anys, divorciada i amb experiència. Entre ella i el propietari del bar s’estableix una conversa íntima plena d’equívocs i jocs de paraules en què ell li explica que la seva ex amant, al cap d’un mes de deixar-lo, ha trobat parella, i on ella li explica que s’ha divorciat del seu home després de mantenir-hi un matrimoni secret. Després d’aquesta conversa, la jove aconsegueix la feina, i entre ella i el propietari del bar aflora l’amor.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Lara Croft
    Pardo, Patrícia
    Una parella de cosins, en Toni i l’Imma, es passen cada tarda del dissabte jugant a videojocs. Un dia, després d’una conversa en la que es plantegen el seu futur, com ara independitzar-se o què fer després dels estudis, l’Imma besa en Toni. Ell la rebutja amb el pretext que té nòvia i que són cosins, i es posen a jugar de nou. Unes quantes partides més tard, tots dos surten de l’habitació agafats de la mà.
  • Miniatura
    Obra
    Un de sol
    Pardo, Patrícia
    Una dona demana un cafè a una cambrera. Aquesta respon lliurant-li un paperet on hi ha escrit un número de telèfon de part d’un altre client. Però l’emissor de la nota no és un desconegut per a la dona, sinó que resulta ser el seu antic amant, amb qui fa un any va trencar. La cambrera comunica a la dona que el client pregunta si es pot asseure amb ella i, presa per la nostàlgia i el dolor per la ruptura, aquesta prefereix fingir que no el coneix.
  • Miniatura
    Obra
    Estem tan bronzejats que fem una mica de fàstic
    (2003-01) Disla Sanz, Juli
    Un espot televisiu es repeteix, de fa mesos, una vegada i una altra. “UTOPIA: THE REVOLUTION OF YOUR LIFE”, pregona, sense que ningú no entengui què anuncia. “The human body has a deadline” va repetint mentre empeny a milers de joves a viure a un alt rendiment, i a trobar permanentment respostes sobre el sentit de la vida en una societat en què la velocitat els impedeix trobar el temps per fer-se les preguntes pertinents. I, així, en un exterior que els desconcerta, amb un amor que els confon i sota un cel ennuvolat, aquests joves segueixen perduts, esclaus dels preceptes rigorosos de l’ordre establert, i incapaços de resoldre mai la contradicció que senten entre la por i el desig.