Patrícia Pardo
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1975. Dramaturga, directora d’escena i pallassa. Diplomada en magisteri per la Universitat de València, la seva formació teatral i circense ve de la mà de pallassos i directors com Sergi Claramunt, Jorge Picó o Hernán Gené, i de les trapezistes Pili Serrat i Fefa Borrego. Com a directora treballa per companyies com La Finestra, Colectivo 9.8., La Círtrica, Arritmados i la companyia que pren el seu nom. D'altra banda, texerceix com a docent a la Universitat de València.
Nom
11 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 11
Obra Ex-actamente (o un homenaje formal)Pardo, PatríciaUna noia es presenta en una cafeteria per optar a una feina de cambrera que, segons diu l’anunci, cal que sigui menor de vint-i-cinc anys, divorciada i amb experiència. Entre ella i el propietari del bar s’estableix una conversa íntima plena d’equívocs i jocs de paraules en què ell li explica que la seva ex amant, al cap d’un mes de deixar-lo, ha trobat parella, i on ella li explica que s’ha divorciat del seu home després de mantenir-hi un matrimoni secret. Després d’aquesta conversa, la jove aconsegueix la feina, i entre ella i el propietari del bar aflora l’amor.Obra Escurar després de dinar(2009) Pardo, PatríciaDes del que ella anomena “la quarta dimensió”, una jove sota els efectes d’aguna droga, parla amb la seva mare qui, preocupada per la seva salut, vol que la filla surti del llit i s’ocupi d’alguna cosa, així que li mana rentar els plats. Ella, però, només pensa en Xuso, el noi amb qui comparteix la vida al carrer i a la perifèria, en aquesta quarta dimensió peculiar que els ofereixen les drogues i que els permet escapar de l’alienació i la mediocritat a què –segons ells- està sotmesa la nostra societat.Obra Aristòtil ha mort o com ser un esnob gilipolles moralista de merda(2011) Pardo, PatríciaEn una Espanya presidida per Mariano Rajoy, una senadora per València al Senat, conscient que la Cambra Alta ha perdut el seu sentit i funcions originals, i s’ha convertit en un circ per a l’entreteniment i en un mer instrument per a l’ascensió a l’escala social dels polítics, s’alça del seu escó amb una proposta. D’aquesta manera, proposa a la resta de senadors dirigir-se al Congrés dels Diputats i jugar, tots junts, a intercanviar-se glaçons amb la boca. Els diputats primer reben la proposta amb sorpresa i estupefacció, però aviat s’avenen al joc orgiàstic.Obra Ací!(2015) Pardo, PatríciaEn una Europa utòpica en què els immigrants són rebuts amb rams de flors recollits per guàrdies civils, pastissets elaborats per ministres d’exteriors i mocadors brodats per periodistes sensacionalistes, una valenciana, una búlgara, una francesa i una alemanya reben un grup que arriba amb una pastera a través del mar. Tanmateix, l’hospitalitat que els mostren és tan exagerada que esdevé a voltes caritat i a voltes, simplement, xovinisme. I, mentre es pregunten si els immigrants que ara arriben voldran mantenir relacions sexuals amb elles, la barca on aquests viatgen s’afona.Obra La incomprensió(2012) Pardo, PatríciaEn una societat distòpica en què han prohibit fins el teatre i el cant, on les dones són obligades a ser mares i en què els poderosos cada cop fan més abús del seu poder, una dona –d’uns cinquanta-cinc anys- fuig pels carrers d’una ciutat. És de nit, i un home –força més jove que ella- l’intercepta. Sembla estranger i busca la seva mare, una prostituta amb qui el seu pare –actual vicepresident- va mantenir relacions trenta anys enrere, i a qui va robar-li el fill. Quan la dona li diu que ella no és la dona que busca, l’home utilitza la força per tal de comprovar-ho i, quan ella s’hi rebel•la, l’acaba matant.Obra Yaël(2011) Pardo, PatríciaYaël, aquella heroïna bíblica oblidada que va ser determinant en l’alliberament del poble d’Israel matant a Sísara –comandant de les tropes del rei Canaan-, es pregunta si mai hi ha hagut cap grup armat amb l’objectiu de matar cineastes, estilistes, periodistes i tots els qui participen de l’engranatge de l'heteropatriarcat. Un engranatge que sotmet la dona mitjançant l’amor romàntic i la indústria estètica. I mentre s’ho pregunta, admet tanmateix que sempre viurà l’abandó com una condemna i que, per tal de no restar sola, acceptarà sempre els imperatius del seu amant. Un amant que, -com l’home amb qui comparteix escena-, sempre fa i desfà amb total impunitat.Obra La marePardo, PatríciaUna dona, amb el desig de poder permetre’s odiar la seva mare públicament, confessa que li agradaria ser adoptada, que aquesta l’hagués robada d’una família pobra o d’una mare ionqui o d’una noia torturada durant la dictadura, o d’un dona marroquina sense marit temorosa del seu destí. Voldria permetre’s odiar una dona que, de vegades, ni tan sols reconeix. Perquè, en una època en què es predica que la comprensió ha de prevaldre sobre el judici, a ella li cal, de vegades, poder jutjar la seva mare.Obra Cotxes : V-0413-TV(1999) Disla Sanz, JuliTres cotxes enmig d'un descampat serveixen d'espai íntim per a tres històries de parella simultànies: una noia infatigable que intenta seduir un noi indiferent, una parella ben avinguda que voldria discutir més sovint, i una paella incapaç de desfer-se d'un amic pesat per tenir intimitat. La caiguda d'una estrella fugaç desperta en ells desitjos inconfessables i els cotxes esdevenen una mena de divans psiquiàtrics on donar-los solta.Obra Lara CroftPardo, PatríciaUna parella de cosins, en Toni i l’Imma, es passen cada tarda del dissabte jugant a videojocs. Un dia, després d’una conversa en la que es plantegen el seu futur, com ara independitzar-se o què fer després dels estudis, l’Imma besa en Toni. Ell la rebutja amb el pretext que té nòvia i que són cosins, i es posen a jugar de nou. Unes quantes partides més tard, tots dos surten de l’habitació agafats de la mà.Obra El meu nom és María José Guisado(2014) Pardo, PatríciaL’actriu María José Guisado, intèrpret del monòleg, parla en nom propi, però al mateix temps en boca de Patrícia Pardo, autora del text -i la seva ventríloc. Mitjançant aquest equívoc perenne d’emissors en què mai se sap del cert qui parla, l’actriu reflexiona sobre el gènere, la maternitat i la família. I desitja ser actriu porno per viure, sense clixés, el sexe i l’amor de forma veritable. L’amor d’aquell qui t’estima sense jutjar-te. L’amor que escapa de tota moral. L’amor materno-filial en què es pot estimar, fins i tot, un fill homicida. O potser no.