Patrícia Pardo

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1975. Dramaturga, directora d’escena i pallassa. Diplomada en magisteri per la Universitat de València, la seva formació teatral i circense ve de la mà de pallassos i directors com Sergi Claramunt, Jorge Picó o Hernán Gené, i de les trapezistes Pili Serrat i Fefa Borrego. Com a directora treballa per companyies com La Finestra, Colectivo 9.8., La Círtrica, Arritmados i la companyia que pren el seu nom. D'altra banda, texerceix com a docent a la Universitat de València.
Nom

Filtres

20172
Restablir filtres

Configuració

Accés obert: false × Paraules clau: Teatre físic ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Cul Kombat
    (2015) Sáez, Guadalupe
    Dues dones-moble a l’entrada del circ. Una triangulista que és arraconada al fons de l’escenari per la directora d’orquestra. L’ajudant d’una llançadora de ganivets tota foradada per una munió de punyals (o foradada, potser, per la violència masclista?). Dues pallasses que decideixen posar-se una pròtesi de cul de mona per sentir-se atractives. Dues equilibristes vestides amb sis pantalons i deu suèters cadascuna... Dones que volen poder ser violentes, tenir barba i, al mateix temps, quedar-se embarassades. Dones que no volen ser dones. Dones que reivindiquen el dret de ser, simplement, persones-cul i així acabar amb la "sexificació", el binarisme i la construcció de gènere. Una construcció que les sotmet a una etiqueta imposada, l’etiqueta de “dona”, una etiqueta que –com va fer-ho amb les seves àvies i les seves besàvies- justifica que puguin ser potencialment apallissades, violades i assassinades pels homes.
  • Miniatura
    Obra
    A trossos
    (2004) Pardo, Patrícia
    Diverses veus femenines denuncien com l’heteropatriarcat –a través dels dictàmens de la indústria estètica- imposa un model únic de bellesa que sotmet les dones i esdevé, per a elles, la cruel cotilla del nostre temps. Aquestes veus reivindiquen, d’aquesta manera, la negació de tot cànon estètic per tal de conformar una societat de dones lliures i diverses on no hi hagi un únic model a seguir, i on cap dona se senti exclosa o menystinguda per la seva imatge o aparença.