Marta Barceló

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Mallorca, 1973. Dramaturga, directora escènica, guionista i actriu. Llicenciada en interpretació (especialitzada en teatre de gest) per l’Institut del Teatre i diplomada en Performing Arts (especialitzada en circ) per l'escola The Circus Space de Londres. La trajectòria de l’autora està molt lligada a la de la seva productora, Res de Res i En Blanc, amb qui ha treballat durant vint anys i ha fet gira per quatre continents. Paral•lelament, des de 2005, treballa a diferents productores de les Illes Balears, en sèries de ficció emeses a IB3.
Nom

Filtres

2012 - 20193
Restablir filtres

Configuració

Accés obert: false × Paraules clau: Maternitat / Paternitat ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    Abans que arribi l'alemany
    (2015) Barceló, Marta
    La Júlia, una dona de 65 anys, fa poc que ha estat diagnosticada d’Alzheimer. La notícia suposa per a ella un gran trasbals emocional, ja que tot just es troba en una fase incipient de la malaltia i és perfectament conscient del procés que li espera. Tanmateix, la trobada fortuïta amb un desconegut farà que abandoni la ràbia i el desconsol amb què ha rebut la notícia fatídica per tal de lliurar-se a viure intensament i amb plenitud. I a llistar i a dur terme el munt de coses que encara li queden per viure.
  • Miniatura
    Obra
    El cabaret dels somnis vius
    (2012) Barceló, Marta
    La Greta i en Max –parella artística i parella sentimental- són presentadors del cabaret dels somnis vius, un cabaret on no interessen els somnis antics i descartats, sinó aquells somnis vigents, aquells als quals els espectadors encara no han renunciat. Avui, però, fa just deu anys que la Greta i en Max actuen junts i aquest decideix que, enlloc d’interrogar el públic sobre quins són els seus somnis, seran ells qui explicaran què somnien al públic. Tanmateix, aquest canvi improvisat de guió els acabarà portant a una crisi de parella, perquè mentre la Greta somnia en escenaris parisencs, en Max encara no ha renunciat a què ella sigui la mare dels seus fills. Això sí, qui acaba decidint el guió és sempre la Greta.
  • Miniatura
    Obra
    Tocar mare
    (2016) Barceló, Marta
    L’Esperança ja ha passat els seixanta anys i mai no ha pogut tenir fills, així que posa un anunci on s’ofereix com a mare d’una persona adulta a canvi d’una petita remuneració mensual. L’anunci el llegeix l’Empar, una dona que ronda la trentena, i que va créixer en un centre de menors. D’aquesta manera, les dues dones comencen una relació familiar regida per les clàusules d’un contracte estricte. Tanmateix, a mesura que passen els anys, l’amor que creix entre elles acaba desbordant allò que han estipulat al contracte. De fet, just ara que a l’Empar li han assignat una nena en adopció, té més clar que mai que, de vegades, les mares es trien.