Sergi Belbel Coslado

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Terrassa, Vallès Occidental, 1963. Autor i director teatral. Llicenciat en filologia romànica i francesa, és també professor d'escriptura dramàtica i de dramatúrgia. Ha escrit també guions per a la televisió i de cinema. És un dels autors més premiats i de més projecció internacional, amb nombroses traduccions a múltiples idiomes i representacions arreu d'Europa. Tota la seva obra ha estat publicada.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 16
  • Obra
    La sang
    (1998) Belbel Coslado, Sergi
    La dona d'un famós polític és segrestada i informada que cada deu hores se li tallarà una part del cos: primer un dit de la mà, seguidament una orella, després un peu i finalment, si el marit no paga el rescat, li tallaran el cap. Cadascuna d'aquestes parts és trobada en diferents espais de la ciutat: en un parc, en una comissaria de policia i a la casa del marit de la segrestada. Els personatges es fan petites ferides que sagnen, en el moment en que localitzen els paquets. Malgrat haver rebut el rescat, els segrestadors, acompanyats d'una nena de deu anys, no aturen les mutilacions. La sang de la dona s'escampa per tot arreu.
  • Obra
    André Gide. Virginia Wolf. Calidoscopis i Fars d'avui
    (1985) Belbel Coslado, Sergi
    Text estructurat en tres parts que gira al voltant de la biografia d'André Gide i Virginia Wolf i les seves poètiques.
  • Obra
    Odio els meus fills
    (1998) Belbel Coslado, Sergi
    "Quatre dones en semicercle, de cara als espectadors" de procedències socials i estats civils diversos, es queixen amb vehemència dels seus fills. Cadascuna justifica, amb detallades descripcions de la manera de ser de les seves "criatures", les raons que l'han portat ha haver-los d'odiar. Totes desitjen alliberar-se de l'obligació d'estimar-los. Però, quan unes comencen a criticar els fills de les altres, cadascuna decideix defensar aferrissadament allò que li pertany. Les quatre dones acaben insultant-se amb vehemència i estomacant-se.
  • Obra
    Tàlem
    (1989) Belbel Coslado, Sergi
    Una parella espera l'arribada del seu llit de matrimoni (el tàlem), que fa temps que tenen encarregat. Tenen un problema: aquesta nit han de sortir i no podran estrenar-lo. Per això conviden un amic de l'home i una amiga de la dona perquè l'utilitzin.
  • Obra
    Elsa Schneider
    (1987) Belbel Coslado, Sergi
    Obra estructurada en tres monòlegs. En el primer, l'autor parteix d'un text d'Artur Schnitzler per explicar el procés d'autodestrucció d'una jove abocada a la prostitució per la seva família. En el segon, fa un repàs a la biografia de l'actriu Romy Schneider posant èmfasi en els dies de la seva decadència com a actriu. A l'últim monòleg, reuneix els dos personatges en un tercer que apel·la al sentit absolut de la teatralitat de l'espectacle.
  • Obra
    La boca cerrada
    (1995) Belbel Coslado, Sergi
    En un tanatori es troben la muller i la mare d'un home que ha mort recentment. Més tard, arriba l'amant de l'home que, desesperada, va a buscar el mort perquè expliqui a les dues dones la relació que tenia amb ella. El mort, però, té la boca tancada amb silicona i no podrà donar les explicacions pertinents.
  • Obra
    Després de la pluja
    (1992) Belbel Coslado, Sergi
    La terrassa d'un edifici d'oficines d'una gran ciutat, on fa més de dos anys que no plou, és utilitzada per un grup de treballadors com a amagatall per fumar.
  • Obra
    Carícies
    (1991) Belbel Coslado, Sergi
    Una sèrie de personatges urbans que es relacionen al llarg de deu escenes encadenades i un epíleg. L'obra es tanca de manera circular. Relacions dures, incomunicació i agressivitat amb un final optimista.
  • Obra
    Dins la seva memòria
    (1987) Belbel Coslado, Sergi
    A través de l'acció de tres personatges designats com 1, 2 i 3, 'Ell' reviurà una experiència traumàtica del passat relacionada amb el seu germà bessó, mort en accident.
  • Obra
    Oh, San Francisco
    Belbel Coslado, Sergi
    Un Home i un Home jove es troben en un bar d’una ciutat d’un país centreuropeu. El jove prové d’un país mediterrani i ha viatjat fins allà per tractar qüestions de feina amb l’Home. Però aquest acaba d’arribar de San Francisco i es mostra entusiasmat per la llibertat i la manera de ser d’aquella ciutat. De fet, ha decidit anar-hi a viure, ja que allà hi té el xicot, que s’està morint de la sida. D’aquí només trobarà a faltar les polles dels nois de tretze anys, la seva especialitat, més desenvolupades que les d’allà. En arribar la Dona de l’Home jove, l’Home s’acomiada. La Dona el qualifica d’imbècil, cosa que fa enfadar l’Home jove, que no creu que ho sigui. Li pregunta si li va agradar San Francisco quan va anar-hi. En respondre que no, ell la besa i diu que té ganes de tornar a casa.