Sergi Belbel Coslado

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Terrassa, Vallès Occidental, 1963. Autor i director teatral. Llicenciat en filologia romànica i francesa, és també professor d'escriptura dramàtica i de dramatúrgia. Ha escrit també guions per a la televisió i de cinema. És un dels autors més premiats i de més projecció internacional, amb nombroses traduccions a múltiples idiomes i representacions arreu d'Europa. Tota la seva obra ha estat publicada.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 8 de 8
  • Obra
    Odio els meus fills
    (1998) Belbel Coslado, Sergi
    "Quatre dones en semicercle, de cara als espectadors" de procedències socials i estats civils diversos, es queixen amb vehemència dels seus fills. Cadascuna justifica, amb detallades descripcions de la manera de ser de les seves "criatures", les raons que l'han portat ha haver-los d'odiar. Totes desitjen alliberar-se de l'obligació d'estimar-los. Però, quan unes comencen a criticar els fills de les altres, cadascuna decideix defensar aferrissadament allò que li pertany. Les quatre dones acaben insultant-se amb vehemència i estomacant-se.
  • Obra
    Tàlem
    (1989) Belbel Coslado, Sergi
    Una parella espera l'arribada del seu llit de matrimoni (el tàlem), que fa temps que tenen encarregat. Tenen un problema: aquesta nit han de sortir i no podran estrenar-lo. Per això conviden un amic de l'home i una amiga de la dona perquè l'utilitzin.
  • Obra
    La boca cerrada
    (1995) Belbel Coslado, Sergi
    En un tanatori es troben la muller i la mare d'un home que ha mort recentment. Més tard, arriba l'amant de l'home que, desesperada, va a buscar el mort perquè expliqui a les dues dones la relació que tenia amb ella. El mort, però, té la boca tancada amb silicona i no podrà donar les explicacions pertinents.
  • Obra
    Després de la pluja
    (1992) Belbel Coslado, Sergi
    La terrassa d'un edifici d'oficines d'una gran ciutat, on fa més de dos anys que no plou, és utilitzada per un grup de treballadors com a amagatall per fumar.
  • Obra
    Minim.mal show
    (1986) Górriz, Miquel
    Quaranta-nou escenes interpretades per uns personatges caracteritzats per un gest mínim, que retraten de manera crítica els tics de la vida quotidiana. Les escenes es combinen amb mecanismes de repetició i variació.
  • Obra
    Sóc lletja
    (1997) Belbel Coslado, Sergi
    "La lletja" és una noia que pateix les conseqüències de tenir un físic poc agraciat. Rebutjada per la societat i traïda pels pocs amics que té, decideix eliminar qualsevol rastre de bellesa al món. Per això es converteix en una assassina i es dedica a matar joves atractius. Per altra banda, Samuel Guasch és un jove director de cinema que és al cim del seu èxit, és físicament perfecte però té un petit complex amb el seu nas. Per això s'opera. "La lletja" en la seva escalada d'assassinats es troba amb Samuel Guasch i el convida a casa. Allà el lliga a una cadira i comença a torturar-lo. En aquest moment, però, Guasch i "la lletja" descobriran l'atracció que senten l'un per l'altra i consumaran la seva passió.
  • Obra
    Ramon
    Belbel Coslado, Sergi
    Ramon ha de demostrar que realment estima qui diu que estima, que sempre ha estat fidel, però no resulta convincent. Què pot fer perquè d'una vegada per totes sigui cregut?
  • Obra
    Això no és vida!
    (2004) T de Teatre
    Cinc dones es troben de sobte al llimb. Cap d'elles sap què hi fan allà i decideixen explicar-se les seves vides per poder resoldre l'enigma. La Presumida s'ha passat la vida pendent d'agradar i amb l'obsessió d'arribar a tenir el cos perfecte anant de cirurgia en cirurgia. L'Estressada vol ser la mare, la treballadora i l'esposa perfecta. Sempre està planificant com optimitzar el temps i no s'atura mai. L'Agressiva es passa el dia cridant i insultant a tothom del seu voltant. El seu marit, la seva filla i la seva millor amiga ja no l'aguanten; l'únic que li fa cas és un noi de l'oficina bancària on és la directora. La Deprimida s'ha passat la vida plorant, encomanant la tristesa i dient que no a tot. Aquests últims anys treballava a la unitat de pal·liatius d'un hospital on es va enamorar d'un suïcida. Finalment, al llimb també hi arriba la Ingènua, encaparrada en mostrar-se i creure's feliç mentre a la seva vida tot són desgràcies. Al final de l'obra s'adonen que el que les uneix a totes és que estan en coma i que avui és el dia en què han de decidir si es desperten i tornen amb els vius o se'n van amb els morts.