Sergi Belbel Coslado

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Terrassa, Vallès Occidental, 1963. Autor i director teatral. Llicenciat en filologia romànica i francesa, és també professor d'escriptura dramàtica i de dramatúrgia. Ha escrit també guions per a la televisió i de cinema. És un dels autors més premiats i de més projecció internacional, amb nombroses traduccions a múltiples idiomes i representacions arreu d'Europa. Tota la seva obra ha estat publicada.
Nom

Filtres

1992 - 199922000 - 20042
Restablir filtres

Configuració

Accés obert: false × Paraules clau: Pares / fills ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Miniatura
    Obra
    El temps de Planck
    (2000) Belbel Coslado, Sergi
    L’obra transcorre en un Temps de Planck, és a dir, en 43 escenes, tantes com xifres té el nombre de 10 elevat a -42. Segons el seu descobridor, el científic Max Planck, aquest és l’espai de temps que va caler perquè després del Big Bang naixessin la totalitat de les lleis i les forces que organitzen el nostre univers. L’autor explica a partir d’aquesta teoria la relació entre quatre germanes i una mare abans i després de la mort del pare de la família - personatge que, com el científic, es diu Plank-. Triomfadores, perdedores, incompreses, decebudes... la desaparició de Planck fa que totes cinc s’aturin a reflexionar sobre el que ha estat la seva vida i sobre el que pot ser la seva mort.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Odio els meus fills
    (1998) Belbel Coslado, Sergi
    "Quatre dones en semicercle, de cara als espectadors" de procedències socials i estats civils diversos, es queixen amb vehemència dels seus fills. Cadascuna justifica, amb detallades descripcions de la manera de ser de les seves "criatures", les raons que l'han portat ha haver-los d'odiar. Totes desitjen alliberar-se de l'obligació d'estimar-los. Però, quan unes comencen a criticar els fills de les altres, cadascuna decideix defensar aferrissadament allò que li pertany. Les quatre dones acaben insultant-se amb vehemència i estomacant-se.
  • Miniatura
    Obra
    Carícies
    (1991) Belbel Coslado, Sergi
    Una sèrie de personatges urbans que es relacionen al llarg de deu escenes encadenades i un epíleg. L'obra es tanca de manera circular. Relacions dures, incomunicació i agressivitat amb un final optimista.
  • Miniatura
    Obra
    Això no és vida!
    (2004) T de Teatre
    Cinc dones es troben de sobte al llimb. Cap d'elles sap què hi fan allà i decideixen explicar-se les seves vides per poder resoldre l'enigma. La Presumida s'ha passat la vida pendent d'agradar i amb l'obsessió d'arribar a tenir el cos perfecte anant de cirurgia en cirurgia. L'Estressada vol ser la mare, la treballadora i l'esposa perfecta. Sempre està planificant com optimitzar el temps i no s'atura mai. L'Agressiva es passa el dia cridant i insultant a tothom del seu voltant. El seu marit, la seva filla i la seva millor amiga ja no l'aguanten; l'únic que li fa cas és un noi de l'oficina bancària on és la directora. La Deprimida s'ha passat la vida plorant, encomanant la tristesa i dient que no a tot. Aquests últims anys treballava a la unitat de pal·liatius d'un hospital on es va enamorar d'un suïcida. Finalment, al llimb també hi arriba la Ingènua, encaparrada en mostrar-se i creure's feliç mentre a la seva vida tot són desgràcies. Al final de l'obra s'adonen que el que les uneix a totes és que estan en coma i que avui és el dia en què han de decidir si es desperten i tornen amb els vius o se'n van amb els morts.