Sergi Belbel Coslado

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Terrassa, Vallès Occidental, 1963. Autor i director teatral. Llicenciat en filologia romànica i francesa, és també professor d'escriptura dramàtica i de dramatúrgia. Ha escrit també guions per a la televisió i de cinema. És un dels autors més premiats i de més projecció internacional, amb nombroses traduccions a múltiples idiomes i representacions arreu d'Europa. Tota la seva obra ha estat publicada.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Obra
    Mexicatas
    (2017) Belbel Coslado, Sergi
    La Thania, la Marlene, l'Esmeralda, la Nadia, la Mónica, la Lupe, l'Ariadna i la Marisol són vuit dones mexicanes que expliquen les seves vivències a Catalunya, on van arribar per intentar trobar una vida millor que la que tenien al seu país d'origen. A través de les dotze escenes de l'obra, les vuit dones van parlant de la seva vida a Barcelona, de la situació política i social d'ambdós països i de les seves arrels i tradicions. S'enyoren de la seva terra i parlen, també, de les diferències culturals i idiomàtiques a partir d'alguns tòpics i molt sentit de l'humor.
  • Obra
    La solitud de l'u
    (2018) Belbel Coslado, Sergi
    L'1 d'octubre del 2017, durant el referèndum d'autodeterminació de Catalunya, un Policia Nacional d'uns vint-i-cinc anys del sud d'Espanya, Ell, i la directora d'un Institut de Batxillerat, Ella, de 50 anys, es troben cara a cara just en el moment en què el policia és a punt de colpejar amb la seva porra a la dona. Els pensaments de l'un i de l'altre durant el segon abans del cop, configuren el diàleg intern entre els dos personatges, que reflexionen sobre la situació en què es troben: Ell compleix ordres enfront d'un acte declarat il·legal i es qüestiona si ha de colpejar una dona que podria ser la seva mare; Ella, temerosa davant del braç alçat del policia, defensa el seu institut i la legitimitat de l'acte amb fermesa i dignitat.
  • Obra
    El Lloro Groc
    Belbel Coslado, Sergi
    L'11 de setembre de 1714, en una Barcelona assetjada per les tropes borbòniques, el taverner Pròsper i la cambrera Marianna regenten la taverna El Lloro Groc, on s'hi fan representacions teatrals durant les quals mai se sap qui és el públic i qui són els actors i la ficció i la realitat es confonen volgudament com a part de la pròpia funció. Pròsper, que no vol perdre clients de cap bàndol de la guerra, juga constantment a l'equívoc de manera que no quedi clar si la clientela són comandants i delinqüents reals o actors de la seva companyia de teatre. D'aquesta manera, l'últim dia del setge de Barcelona, ningú sembla ser qui diu que és i els fets històrics que tenen lloc a l'exterior de la taverna es barregen amb els esdeveniments de l'interior, on vencedors i vençuts s'acaben confonent.