Rosa-Victòria Gras Perfontan

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Vallgorguina (Vallès Oriental), 1933. Professora d'Art Dramàtic, guionista i traductora. Ha publicat diversos llibres de poesia, assaig, teatre i narrativa breu.
Nom

Filtres

Mostrar més
1996 - 19983
Restablir filtres

Configuració

Data d'inici: 1982 × Paraules clau: Decadència ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Somniar la vida
    (1990) Gras Perfontan, Rosa-Victòria
    La Sabina, una guionista de T.V. frustrada, ha viscut tota la seva vida cuidant de la seva mare invàlida. Per problemes econòmics s'han vist obligades a llogar la cambra de les golfes, un espai que la mare considera molt especial i privat. El Marcel s'interessa per la cambra. Vol portar-hi la seva enomarada, la Carola, una jove rica amb una cama de fusta. La Sabina, sota una identitat falsa, és la naturòpata de la Carola. Les mentides de la Sabina i les casualitats provoquen confusions i malentesos que desintegren les relacions entre tots els personatges.
  • Miniatura
    Obra
    Medea secreta
    Gras Perfontan, Rosa-Victòria
    Recreació al voltant del mite de la mort dels fills de Pèlies, en el moment que Medea rebutja Zeus i demana a Hera que l'ajudi a convertir els seus fills en déus.
  • Miniatura
    Obra
    Medea 2000
    Gras Perfontan, Rosa-Victòria
    Jason demana una i altra vegada a Medea que l'enamori de nou cada dia. Medea, cansada del joc absurd, decideix plantar-li cara i demanar-li que accepti les seves arrugues i tots els defectes de la seva maduresa com a dona.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    La nit de les dues llunes
    Gras Perfontan, Rosa-Victòria
    L’acció té lloc a finals del segle XIV durant els últims anys de vida del Papa Luna, en ple Cisma eclesiàstic i en un moment on la derrota dels seus partidaris comença a fer-se més que evident. El Papa s’enfronta a penúries econòmiques, manté difícils relacions personals amb la reina Maria d’Aragó (que és la seva cosina) i és abandonat pels seus homes més fidels. I l’obra avança inexorablement cap a la solitud i la follia final del Papa Luna, al seu exili de Peníscola.