Rosa-Victòria Gras Perfontan
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Vallgorguina (Vallès Oriental), 1933. Professora d'Art Dramàtic, guionista i traductora. Ha publicat diversos llibres de poesia, assaig, teatre i narrativa breu.
Nom
5 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 5 de 5
Obra Un estiu amb les amiguesGras Perfontan, Rosa-VictòriaAurora, Clara i la seva filla arriben a l'Alqueria de la Vauma a la recerca de pau i tranquilitat; Aurora, a més, espera el retrobament amb el Basili, el seu amant. Allà les reben Maria Antònia, que intenta recuperar-se econòmicament llogant-los la casa, la Marianne, una amiga d'aquesta, i la Nima, la serventa. L'estiu passa i en comptes de trobar la pau, l'únic que aconsegueixen és enemistar-se. Aurora no aconseguirà trobar-se amb el seu amant i acabarà fugint amb la Marianne.Obra Somniar la vida(1990) Gras Perfontan, Rosa-VictòriaLa Sabina, una guionista de T.V. frustrada, ha viscut tota la seva vida cuidant de la seva mare invàlida. Per problemes econòmics s'han vist obligades a llogar la cambra de les golfes, un espai que la mare considera molt especial i privat. El Marcel s'interessa per la cambra. Vol portar-hi la seva enomarada, la Carola, una jove rica amb una cama de fusta. La Sabina, sota una identitat falsa, és la naturòpata de la Carola. Les mentides de la Sabina i les casualitats provoquen confusions i malentesos que desintegren les relacions entre tots els personatges.Obra Medea secretaGras Perfontan, Rosa-VictòriaRecreació al voltant del mite de la mort dels fills de Pèlies, en el moment que Medea rebutja Zeus i demana a Hera que l'ajudi a convertir els seus fills en déus.Obra Medea 2000Gras Perfontan, Rosa-VictòriaJason demana una i altra vegada a Medea que l'enamori de nou cada dia. Medea, cansada del joc absurd, decideix plantar-li cara i demanar-li que accepti les seves arrugues i tots els defectes de la seva maduresa com a dona.Obra La nit de les dues llunesGras Perfontan, Rosa-VictòriaL’acció té lloc a finals del segle XIV durant els últims anys de vida del Papa Luna, en ple Cisma eclesiàstic i en un moment on la derrota dels seus partidaris comença a fer-se més que evident. El Papa s’enfronta a penúries econòmiques, manté difícils relacions personals amb la reina Maria d’Aragó (que és la seva cosina) i és abandonat pels seus homes més fidels. I l’obra avança inexorablement cap a la solitud i la follia final del Papa Luna, al seu exili de Peníscola.