Rosa-Victòria Gras Perfontan
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Vallgorguina (Vallès Oriental), 1933. Professora d'Art Dramàtic, guionista i traductora. Ha publicat diversos llibres de poesia, assaig, teatre i narrativa breu.
Nom
4 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 4 de 4
Obra El cap de l'heroiGras Perfontan, Rosa-VictòriaLa Mare, acompanyada de la Filla, esperen que el Botxí davalli el cap del seu marit, el General Moragues. El cap porta 14 anys penjat dins una gàbia de ferro, des de la revolta de 1714. La situació econòmica de les dues dones és molt precària i quan el Botxí reclama a la Mare el pagament del lloguer de la gàbia i el sac, ella no pot pagar i és detinguda pel Botxí.Obra Santa JoanaGras Perfontan, Rosa-VictòriaJoana d'Arc- Santa Joana, està reclosa en un calabós acusada d'heretgia. Sent unes veus que la turmenten tot encomanant-la cap a la santedat. Uns representants de l'Inquisició la visiten i ella farà el que calgui per lliurar-se de la foguera, que l'aterroritza. Però les veus, perceptibles nomès per ella i per als espectadors, no la deixen tranquil·la ni uns moments, i els "confessors", que no senten les veus, la reafirmen com a heretge. Joana es desespera davant la seva inevitable execució.Obra EkaterinburgGras Perfontan, Rosa-VictòriaDos oficials bolxevics preparen dues noies poloneses perquè s'assemblin a dues de les gran duqueses, filles de tsar Nicolau. Les mataran a trenc l'alba, juntament amb altres pagesos que faran de dobles dels altres membres de la família Romanov. Un dels oficials pretén abusar de les dues germanes pageses, mentres l'altre oficial es qüestiona el sentit de tots aquells fets violents i cruels, i la relació real que tenen amb l'esperit original de la Revolució.Obra La nit de les dues llunesGras Perfontan, Rosa-VictòriaL’acció té lloc a finals del segle XIV durant els últims anys de vida del Papa Luna, en ple Cisma eclesiàstic i en un moment on la derrota dels seus partidaris comença a fer-se més que evident. El Papa s’enfronta a penúries econòmiques, manté difícils relacions personals amb la reina Maria d’Aragó (que és la seva cosina) i és abandonat pels seus homes més fidels. I l’obra avança inexorablement cap a la solitud i la follia final del Papa Luna, al seu exili de Peníscola.