Gerard Vàzquez Ila

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona (1959). Dramaturg i guionista. A mitjans dels anys 90 comença a escriure teatre, gènere amb el qual ha guanyat alguns dels premis més importants del país, com ara el Born per "Magma" i el Ciutat d'Alcoi per "El somriure del guanyador".
Nom

Filtres

2001 - 20052
Restablir filtres

Configuració

Data d'inici: 2000 × Paraules clau: Injustícia ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Uuuuh!
    (2005) Vàzquez Ila, Gerard
    En el Berlin de l’any 1944, Charlie Rivel, el gran clown català, es veu obligat a actuar a l’aniversari del Führer. En Krauss, l’agent de la Gestapo que li ho comunica, vol tant sí com no actuar amb ell. La parella clownesca de Charlie és en Witzi, que es mostra més reticent quan tracta amb Krauss. Un bon dia, en Witzi, com ha anat passant amb tanta altra gent, desapareix, no se’n sap res més. Som mig testimonis, però, del seu viatge en un vagó cap al no res, cap a la destrucció més freda i planificada, acompanyat per un petit Charlie Rivel que escoltarà la seva pena i el seu humor més trist. Com a nou company, Charlie contracta Golo, un antic amic de Witzi que té unes idees més radicals. Ultimant detalls per la funció, Charlie s’adona de les intencions de Golo: un atemptat directe contra Hitler, un fet que podria haver canviat el curs sencer de la història.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    El somriure del guanyador
    (2000) Vàzquez Ila, Gerard
    L’obra està formada per tres històries entrecreuades que parlen de la memòria i del passat. En la primera, un antic oficial de les SS, Erich Böhler, passa els últims anys de la seva vida en una residència d’avis, turmentat pels records dels camps de concentració. Böhler rep regularment les visites de Gudrun, una dona de l’associació Ajuda Silenciosa, que es dedica a ajudar antics nazis. En la segona història, un oficial de les SS, el mateix Böhler de jove, reconeix en una de les presoneres un antic amor i l’ajuda a fugir. Finalment, la tercera història parla de Sarah, a qui se li està a punt d’aplicar la pena de mort. Sarah, però, només vol esbrinar qui va enviar una carta al seu pare anys enrere perquè només així podrà acabar la novel·la que està escrivint i, d’aquesta forma, conservar l’esperança de sobreviure.