Gerard Vàzquez Ila
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona (1959). Dramaturg i guionista. A mitjans dels anys 90 comença a escriure teatre, gènere amb el qual ha guanyat alguns dels premis més importants del país, com ara el Born per "Magma" i el Ciutat d'Alcoi per "El somriure del guanyador".
Nom
3 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 3 de 3
Obra Acer inoxidableVàzquez Ila, GerardUna mare explica al seu fill adormit que son avi ja li ha portat el regal que tant desitjava. La mare està orgullosa d’ell perquè, tot i que encara no sap ben bé què és una guerra, ja ha demanat anar a la manifestació del proper cap de setmana. Ella l’anima a continuar estant sempre contra qualsevol guerra, i és per això que està contenta que l’avi li regali una cassola, tot i que és conscient que caldrà que el seu fill piqui molt perquè les guerres s’acabin.Obra Carnaval de cendres(2000) Vàzquez Ila, GerardTres bombers, suposadament morts, vaguegen entre les restes del teatre d'òpera el Fènix. Se'ls afegeix en Quim, que ara és "un dels seus", és a dir, que ha mort. Al llarg de l'obra, en Quim recordarà el temps que va passar al teatre tot treballant d'acomodador al cinquè pis. Així en Quim reviurà escenes que va mantenir amb en Fermí (l'ascensorista), l'August (l'altre acomodador del cinquè pis, gelós perquè creu que la seva dona ve al teatre més a lligar que a veure òpera), en Josep (que treballa al guarda-roba i mor poc abans de l'incendi), la Carme (la dona de la neteja, capaç de llegir el futur a les cagarades de la gent) i altres personatges. Al seu costat, hi ha els poderosos: el director, el diputat, el constructor i l'arquitecte, els quals, en adonar-se que no hi ha finançament per reformar el Fènix, insinuen que, si es cremés, els polítics es veurien obligats a treure diners d'on fos. Pocs dies després, en el transcurs d'una festa de disfresses, el Fènix es crema.Obra El somriure del guanyador(2000) Vàzquez Ila, GerardL’obra està formada per tres històries entrecreuades que parlen de la memòria i del passat. En la primera, un antic oficial de les SS, Erich Böhler, passa els últims anys de la seva vida en una residència d’avis, turmentat pels records dels camps de concentració. Böhler rep regularment les visites de Gudrun, una dona de l’associació Ajuda Silenciosa, que es dedica a ajudar antics nazis. En la segona història, un oficial de les SS, el mateix Böhler de jove, reconeix en una de les presoneres un antic amor i l’ajuda a fugir. Finalment, la tercera història parla de Sarah, a qui se li està a punt d’aplicar la pena de mort. Sarah, però, només vol esbrinar qui va enviar una carta al seu pare anys enrere perquè només així podrà acabar la novel·la que està escrivint i, d’aquesta forma, conservar l’esperança de sobreviure.