Pablo Ley

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Pablo Ley Fancelli (Barcelona, 1961). És llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, dramaturg, autor teatral, director i professor de Literatura Dramàtica als ESAD d'Eòlia i de l'Institut del Teatre. Ha estat crític de teatre a l'ABC Cataluña (1990-1992) i a El País (1995-2004). El 2008 va fundar amb Josep Galindo la companyia Projecte Galilei, amb la qual ha fet diverses dramatúrgies, com 'La maternitat d'Elna', 'La Ruta Blava', 'La bella dorment del bosc (El malson del segle XX)' o 'Alícia ja no viu aquí', entre d'altres. És autor d'una vintena d'obres de creació, entre les quals cal destacar 'El llindar dels estels', 'La increíble desaparición de Andrés Zahara', 'Joana 2015 Batalla Campal', 'Digue'm la veritat', 'La memòria perduda', 'Es fa tard' (Primer Premi Sant Martí de Teatre 1989) o 'Paisaje sin casas' (Primer Premio Marqués de Bradomín de Textos Teatrales, 1990). Com a dramaturg, ha adaptat per a l'escena o versionat una vintena de textos (de tots els gèneres: narratius, teatrals, poètics...), com 'F@ust versió 3.0', 'Homage to Catalonia', 'La Celestina', 'Celebració', '2666', 'Don Quixote', 'Cosmètica de l’enemic', 'Alícia al País de les meravelles', 'El diable enamorat' o 'Les Metamorfosis', entre moltes d'altres. Des del 1989 ha guanyat una dotzena de premis, entre els quals figura el Premio Max, el Premi Serra d'Or o el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona.
Nom

Filtres

20191
Restablir filtres

Configuració

Data de finalització: 2019 × Paraules clau: Guerra ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 1 de 1
  • Miniatura
    Obra
    La memòria perduda
    (2018) Ley, Pablo
    Homenatge a la mare de l'autor, traspassada l'any 1999. A partir de la història d'una dona, que al text pren forma en la veu d'una noia de quinze anys, l'obra fa un repàs als fets que han marcat un dels segles més convulsos de la història, el s. XX, que va acabar justament l'any en què acaba la vida de la narradora. Així, ella esdevé un símbol del segle. Veiem com el seu pare va ser víctima de la violència sectària dels anys del pistolerisme, quan va rebre una pallissa que el va acabar duent a la mort. La violència, doncs, ha envoltat sempre la vida de la noia, que després viu el principi de la Guerra Civil espanyola, el posterior exili humiliant a Itàlia -d'on provenia part de la seva família-, la 2a Guerra Mundial i la tornada a Barcelona. Finalment, i després de la llarga nit del franquisme, s'albira una mica d'esperança amb l'arribada de la democràcia, la fi de la Guerra Freda i la unificació d'Europa.