Pablo Ley

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Pablo Ley Fancelli (Barcelona, 1961). És llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, dramaturg, autor teatral, director i professor de Literatura Dramàtica als ESAD d'Eòlia i de l'Institut del Teatre. Ha estat crític de teatre a l'ABC Cataluña (1990-1992) i a El País (1995-2004). El 2008 va fundar amb Josep Galindo la companyia Projecte Galilei, amb la qual ha fet diverses dramatúrgies, com 'La maternitat d'Elna', 'La Ruta Blava', 'La bella dorment del bosc (El malson del segle XX)' o 'Alícia ja no viu aquí', entre d'altres. És autor d'una vintena d'obres de creació, entre les quals cal destacar 'El llindar dels estels', 'La increíble desaparición de Andrés Zahara', 'Joana 2015 Batalla Campal', 'Digue'm la veritat', 'La memòria perduda', 'Es fa tard' (Primer Premi Sant Martí de Teatre 1989) o 'Paisaje sin casas' (Primer Premio Marqués de Bradomín de Textos Teatrales, 1990). Com a dramaturg, ha adaptat per a l'escena o versionat una vintena de textos (de tots els gèneres: narratius, teatrals, poètics...), com 'F@ust versió 3.0', 'Homage to Catalonia', 'La Celestina', 'Celebració', '2666', 'Don Quixote', 'Cosmètica de l’enemic', 'Alícia al País de les meravelles', 'El diable enamorat' o 'Les Metamorfosis', entre moltes d'altres. Des del 1989 ha guanyat una dotzena de premis, entre els quals figura el Premio Max, el Premi Serra d'Or o el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona.
Nom

Filtres

Restablir filtres

Configuració

Accés obert: false × Paraules clau: Existencialisme ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    La extraña pero verídica confesión de un hombre bueno en su lecho de muerte
    (1994) Ley, Pablo
    Un home de cent quatre anys seu al seu escriptori reflexionant. De cop i volta se li apareix un boig graciós amb una pistola que comença a increpar-lo, a qüestionar-lo i a demanar-li amb insistència que li digui qui és, si és que realment sap qui és. Com que l'home no sap contestar, el boig se l'emporta davant d'un capellà que comença a interrogar-lo com si fos un jutge i li demana que confessi quins pecats ha comès. L'home no és conscient d'haver comès cap pecat. A partir d'aquest moment comencen a aparèixer altres personatges, com per exemple un cavaller del passat que demana que executin l'home immediatament o un treballador del metro que l'acusa d'haver-se passat quaranta anys llegint el diari cada matí al metro sense adonar-se del que passava al seu voltant. També apareix una dona amb qui l'home havia tingut una relació durant l'Alemanya de la 2a Guerra Mundial, o una noia jove que qüestiona el capellà en el seu dogma. D'alguna manera entenem que l'home és al seu llit de mort i que se l'acusa d'haver estat indiferent, inactiu o impassible davant dels fets de la vida.
  • Miniatura
    Obra
    El llindar dels estels
    (1991) Ley, Pablo
    En una nit molt fosca, de pluja i tempesta, un home de gran envergadura que ha fet un llarg camí arriba a un espai ple d’objectes inquietants i sense sentit. De seguida comença a parlar, dirigint-se a un «senyor» que no veiem i que no respon mai amb paraules. Com a resposta, l’home només rep trons violents. L’home, sempre dirigint-se a aquesta estranya presència, explica que el món s’ha sumit en el caos i repeteix que no hi ha camins segurs, només hi ha desconfiança, i per això ha vingut a entaforar-se en un lloc tan fosc i misteriós. Com que l’altre no respon, li exigeix que surti i doni la cara, vol saber què li té preparat, alhora que es pregunta si el «senyor» és un drac, un follet, una nimfa o un esperit -maligne, dèbil o foll-. Quan finalment la presència, en forma de llum, se li acosta, l’home treu uns daus i proposa una juguesca: si guanya el «senyor», posarà la seva vida a les seves mans i, a més, el «senyor» podrà casar-se amb la filla del rei; si guanya ell, l’altre haurà de deslliurar l’espai d’encanteris i serà ell qui es podrà casar amb la princesa. En l’epíleg, se’ns explica que la juguesca va esdevenir eterna, i tants cops com l’home va guanyar, també va perdre.