Pablo Ley

Pablo Ley Fancelli (Barcelona, 1961). És llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, dramaturg, autor teatral, director i professor de Literatura Dramàtica als ESAD d'Eòlia i de l'Institut del Teatre. Ha estat crític de teatre a l'ABC Cataluña (1990-1992) i a El País (1995-2004). El 2008 va fundar amb Josep Galindo la companyia Projecte Galilei, amb la qual ha fet diverses dramatúrgies, com 'La maternitat d'Elna', 'La Ruta Blava', 'La bella dorment del bosc (El malson del segle XX)' o 'Alícia ja no viu aquí', entre d'altres. És autor d'una vintena d'obres de creació, entre les quals cal destacar 'El llindar dels estels', 'La increíble desaparición de Andrés Zahara', 'Joana 2015 Batalla Campal', 'Digue'm la veritat', 'La memòria perduda', 'Es fa tard' (Primer Premi Sant Martí de Teatre 1989) o 'Paisaje sin casas' (Primer Premio Marqués de Bradomín de Textos Teatrales, 1990). Com a dramaturg, ha adaptat per a l'escena o versionat una vintena de textos (de tots els gèneres: narratius, teatrals, poètics...), com 'F@ust versió 3.0', 'Homage to Catalonia', 'La Celestina', 'Celebració', '2666', 'Don Quixote', 'Cosmètica de l’enemic', 'Alícia al País de les meravelles', 'El diable enamorat' o 'Les Metamorfosis', entre moltes d'altres. Des del 1989 ha guanyat una dotzena de premis, entre els quals figura el Premio Max, el Premi Serra d'Or o el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona.

Més informació sobre l'autor.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 7 de 7

La memòria perduda
(2018) Ley, Pablo
Homenatge a la mare de l'autor, traspassada l'any 1999. A partir de la història d'una dona, que al text pren forma en la veu d'una noia de quinze anys, l'obra fa un repàs als fets que han marcat un dels segles més convulsos de la història, el s. XX, que va acabar justament l'any en què acaba la vida de la narradora. Així, ella esdevé un símbol del segle. Veiem com el seu pare va ser víctima de la violència sectària dels anys del pistolerisme, quan va rebre una pallissa que el va acabar duent a la mort. La violència, doncs, ha envoltat sempre la vida de la noia, que després viu el principi de la Guerra Civil espanyola, el posterior exili humiliant a Itàlia -d'on provenia part de la seva família-, la 2a Guerra Mundial i la tornada a Barcelona. Finalment, i després de la llarga nit del franquisme, s'albira una mica d'esperança amb l'arribada de la democràcia, la fi de la Guerra Freda i la unificació d'Europa.
Digue'm la veritat
(2015) Ley, Pablo
Quatre amics han estat convocats a un sopar al Museu Arqueològic de Barcelona. També hi són les seves respectives parelles, excepte una, que és qui ha convocat el sopar i no podrà assistir-hi perquè aquell dia té una missió important. Al llarg del sopar descobrim que els quatre amics fa uns anys van passar per una experiència traumàtica i alhora excepcional: van ser segrestats durant molts mesos durant un viatge, a prop de la frontera del Pakistan. Cadascú explica la seva història personal, a què es dedica, i la seva versió del que va passar, i es va veient com la realitat impacta en la vida de tothom. Es plantegen dubtes sobre què és veritat i què no ho és, amb una aposta final que posa de manifest que ni els propis personatges eren conscients de fins a quin punt foren extraordinaris els fets que van viure durant aquells mesos.
La extraña pero verídica confesión de un hombre bueno en su lecho de muerte
(1994) Ley, Pablo
Un home de cent quatre anys seu al seu escriptori reflexionant. De cop i volta se li apareix un boig graciós amb una pistola que comença a increpar-lo, a qüestionar-lo i a demanar-li amb insistència que li digui qui és, si és que realment sap qui és. Com que l'home no sap contestar, el boig se l'emporta davant d'un capellà que comença a interrogar-lo com si fos un jutge i li demana que confessi quins pecats ha comès. L'home no és conscient d'haver comès cap pecat. A partir d'aquest moment comencen a aparèixer altres personatges, com per exemple un cavaller del passat que demana que executin l'home immediatament o un treballador del metro que l'acusa d'haver-se passat quaranta anys llegint el diari cada matí al metro sense adonar-se del que passava al seu voltant. També apareix una dona amb qui l'home havia tingut una relació durant l'Alemanya de la 2a Guerra Mundial, o una noia jove que qüestiona el capellà en el seu dogma. D'alguna manera entenem que l'home és al seu llit de mort i que se l'acusa d'haver estat indiferent, inactiu o impassible davant dels fets de la vida.
La increíble desaparición de Andrés Zahara
(2011) Ley, Pablo
Andrés Zahara és un escriptor que ha quedat amb el seu editor per intentar que li publiqui la seva última novel·la. L'editor no sembla gaire predisposat a fer-ho i li retreu que no és una novel·la de les que, segons el seu criteri, funciona; és a dir, no és una novel·la que enganxi des de la primera pàgina, ni té un desenvolupament clar, ni unes situacions que s'entenen en una primera lectura, etc. L'Andrés defensa que el món no té el sentit clar que l'editor pretén i insisteix que li hauria de publicar la novel·la. A partir d'aquí l'acció es trasllada a Tòquio, on l'Andrés ha estat enviat com a periodista. Un seguit de fets que es mouen entre la realitat i el somni acaben amb la misteriosa desaparició de l'Andrés, que abans de desaparèixer deixa un bloc de notes i una trucada al contestador del seu editor. En una última escena, l'editor, el director del diari i els altres personatges que han aparegut a l'obra discuteixen sobre què li pot haver passat a l'Andrés, si ha estat una desaparició forçosa o voluntària, si ha embogit, etc. Al final tot sembla part d'un somni entre somnis, una gran ficció somniada.
Paisaje sin casas
(1990) Ley, Pablo
L'obra està situada als anys vuitanta del segle passat, a la Barcelona que finalment podia respirar llibertat en democràcia després de la mort de Franco. Tanmateix, també és la Barcelona de la perifèria "quinqui", de la delinqüència, de les drogues i de les generacions de joves que no van tenir oportunitats i van viure en la més pura marginalitat. En aquest context, dos delinqüents comuns, anomenats Uno i Otro, mantenen un diàleg sobre el seu dia a dia i les accions que duen a terme per sobreviure -bàsicament atracaments a persones que van pel carrer o que s'aturen en cotxe en un semàfor-, però ho expliquen d'una manera profundament poètica, alhora que no amaguen la sordidesa dels seus actes. Enmig del relat de les seves vivències, entreveiem també els seus anhels, els seus desitjos d'un futur que per a ells serà impossible. Finalment un tercer personatge irromp per fer-los marxar de seguida, ja que probablement la policia arribarà aviat i han de fugir.
Joana 2015 Batalla Campal
(2015) Ley, Pablo
Versió lliure a partir del personatge històric de Joana d'Arc, heroïna de França. L'obra juga amb la biografia real dels primers anys de vida de l'actriu Raquel Ferri, originària del poble valencià de Montaverner, que comença explicant records de la seva infància, la relació amb la seva família, amb el seu poble, els jocs infantils... fins que comença a sentir unes veus que la criden a anar a França a buscar «el Rei Bo» per acabar amb tots els mals del món. Només ella pot fer-ho i serà la seva missió. En aquest moment la Joana valenciana que sent veus i la Joana d'Arc es barregen. Descobreix que el mal de debò ve dels homes encorbatats, els banquers i empresaris que dominen el món. Tanmateix, tal com està escrit, no podrà lliurar-se de la captura, el maltracte esgarrifós i l'execució final a la foguera. Mentre és cremada viva, la Joana d'Arc retorna a la Joana valenciana i s'acomiada de la família.
El llindar dels estels
(1991) Ley, Pablo
En una nit molt fosca, de pluja i tempesta, un home de gran envergadura que ha fet un llarg camí arriba a un espai ple d’objectes inquietants i sense sentit. De seguida comença a parlar, dirigint-se a un «senyor» que no veiem i que no respon mai amb paraules. Com a resposta, l’home només rep trons violents. L’home, sempre dirigint-se a aquesta estranya presència, explica que el món s’ha sumit en el caos i repeteix que no hi ha camins segurs, només hi ha desconfiança, i per això ha vingut a entaforar-se en un lloc tan fosc i misteriós. Com que l’altre no respon, li exigeix que surti i doni la cara, vol saber què li té preparat, alhora que es pregunta si el «senyor» és un drac, un follet, una nimfa o un esperit -maligne, dèbil o foll-. Quan finalment la presència, en forma de llum, se li acosta, l’home treu uns daus i proposa una juguesca: si guanya el «senyor», posarà la seva vida a les seves mans i, a més, el «senyor» podrà casar-se amb la filla del rei; si guanya ell, l’altre haurà de deslliurar l’espai d’encanteris i serà ell qui es podrà casar amb la princesa. En l’epíleg, se’ns explica que la juguesca va esdevenir eterna, i tants cops com l’home va guanyar, també va perdre.

Pablo Ley

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca