Pablo Ley

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Pablo Ley Fancelli (Barcelona, 1961). És llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, dramaturg, autor teatral, director i professor de Literatura Dramàtica als ESAD d'Eòlia i de l'Institut del Teatre. Ha estat crític de teatre a l'ABC Cataluña (1990-1992) i a El País (1995-2004). El 2008 va fundar amb Josep Galindo la companyia Projecte Galilei, amb la qual ha fet diverses dramatúrgies, com 'La maternitat d'Elna', 'La Ruta Blava', 'La bella dorment del bosc (El malson del segle XX)' o 'Alícia ja no viu aquí', entre d'altres. És autor d'una vintena d'obres de creació, entre les quals cal destacar 'El llindar dels estels', 'La increíble desaparición de Andrés Zahara', 'Joana 2015 Batalla Campal', 'Digue'm la veritat', 'La memòria perduda', 'Es fa tard' (Primer Premi Sant Martí de Teatre 1989) o 'Paisaje sin casas' (Primer Premio Marqués de Bradomín de Textos Teatrales, 1990). Com a dramaturg, ha adaptat per a l'escena o versionat una vintena de textos (de tots els gèneres: narratius, teatrals, poètics...), com 'F@ust versió 3.0', 'Homage to Catalonia', 'La Celestina', 'Celebració', '2666', 'Don Quixote', 'Cosmètica de l’enemic', 'Alícia al País de les meravelles', 'El diable enamorat' o 'Les Metamorfosis', entre moltes d'altres. Des del 1989 ha guanyat una dotzena de premis, entre els quals figura el Premio Max, el Premi Serra d'Or o el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    La memòria perduda
    (2018) Ley, Pablo
    Homenatge a la mare de l'autor, traspassada l'any 1999. A partir de la història d'una dona, que al text pren forma en la veu d'una noia de quinze anys, l'obra fa un repàs als fets que han marcat un dels segles més convulsos de la història, el s. XX, que va acabar justament l'any en què acaba la vida de la narradora. Així, ella esdevé un símbol del segle. Veiem com el seu pare va ser víctima de la violència sectària dels anys del pistolerisme, quan va rebre una pallissa que el va acabar duent a la mort. La violència, doncs, ha envoltat sempre la vida de la noia, que després viu el principi de la Guerra Civil espanyola, el posterior exili humiliant a Itàlia -d'on provenia part de la seva família-, la 2a Guerra Mundial i la tornada a Barcelona. Finalment, i després de la llarga nit del franquisme, s'albira una mica d'esperança amb l'arribada de la democràcia, la fi de la Guerra Freda i la unificació d'Europa.
  • Obra
    La extraña pero verídica confesión de un hombre bueno en su lecho de muerte
    (1994) Ley, Pablo
    Un home de cent quatre anys seu al seu escriptori reflexionant. De cop i volta se li apareix un boig graciós amb una pistola que comença a increpar-lo, a qüestionar-lo i a demanar-li amb insistència que li digui qui és, si és que realment sap qui és. Com que l'home no sap contestar, el boig se l'emporta davant d'un capellà que comença a interrogar-lo com si fos un jutge i li demana que confessi quins pecats ha comès. L'home no és conscient d'haver comès cap pecat. A partir d'aquest moment comencen a aparèixer altres personatges, com per exemple un cavaller del passat que demana que executin l'home immediatament o un treballador del metro que l'acusa d'haver-se passat quaranta anys llegint el diari cada matí al metro sense adonar-se del que passava al seu voltant. També apareix una dona amb qui l'home havia tingut una relació durant l'Alemanya de la 2a Guerra Mundial, o una noia jove que qüestiona el capellà en el seu dogma. D'alguna manera entenem que l'home és al seu llit de mort i que se l'acusa d'haver estat indiferent, inactiu o impassible davant dels fets de la vida.