Llàtzer Garcia

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 6 de 6
  • Obra
    Jericó
    (2015) Garcia, Llàtzer
    Un bibliotecari increpa una lectora. Està molt content d'haver-la pogut desemmascarar, per fi. És ella qui retorna els llibres sempre a la bústia i tots ben guixats. Ella, però, diu que això no és cap crim i que, a més, ja se'ls troba bastant subratllats. Ell, molt crispat, li diu que el que sí que és un crim és el que subratlla: petits fragments anodins, i no els moments espatarrants, com el final d' "El gran Gatsby", que a ella no li ha agradat gens; també li recrimina l'ordre de les lectures, que per ell no té cap lògica i aboca al sobresalt. Ella, però, li diu que parar atenció a les grans tesis i expressions dels autors no té cap gràcia, perquè es veuen venir d'una hora lluny, però que sí que la té fixar-se en les coses en què no es fixa ningú. Ell queda blanc, i confessa. Està llegint l’últim llibre per poder acabar el seu mur de Jericó, ple de totes les lectures que ha fet al llarg de la seva vida, que s'enllacen intrínsecament: el Jericó de la Literatura Suggerida. Però les muralles de Jericó van caure amb el simple so d'unes trompetes, com el seu ha caigut amb els simples fragments que ella subratlla: l'obra de tota una vida per un instant veritable.
  • Obra
    L'última nit del món
    (2016) Garcia, Llàtzer
    Tres històries que no es van arribar a rodar mai, ideades pels millors escriptors de "La dimensió desconeguda" (Twilight Zone): Charles Beaumont, Richard Matheson i Ray Bradbury. - Cada nit somia el mateix: que la seva nòvia i el seu millor amic, que fa temps van morir en un accident, fan veure que no el coneixen i acaben matant-lo. La seva germana, preocupada pels crits que fa mentre somia, li diu que això segurament passa pel seu sentiment de culpa i que ha de canviar de somni. Són els seus amics, però, que s’acomiaden d’ell i li diuen que els fa molt de mal haver-lo de matar cada nit perquè s’oblidi d’ells. Ell, però, ha triat instal·lar-se en aquest somni per sempre més. - El Sergi recorda constantment a l'Anna que arribarà tard a la feina. Tots dos saben que és imprescindible, que ningú més la pot fer, però ella no hi vol anar. Arriba l'Albert i li demana al Sergi que el porti amb cotxe a un càsting d'una pel·lícula sobre els atemptats de Madrid. L'Anna es revolta contra la comercialització i l'estetització del dolor aliè, i finalment marxa cap a la feina. Un cop allà, li explica a la directora com de difícil és per a ella haver de suportar les imatges diàries del dolor del món i així alleujar-lo a la humanitat, i la por de trobar bellesa en el munt d'imatges horripilants que veu. La directora la convenç perquè entri a la sala. Quan en surt, està desfeta: ha vist l'accident que han tingut el Sergi i l'Albert. Ara qui patirà el seu dolor? - Dues parelles coincideixen temporalment sopant, malgrat que estan en espais diferents. En ambdues situacions, un demana a l'altra què faria si sabés que avui és l'ultima nit del món. I especulen, somien. Però tots quatres saben que sí, que avui l'és. Tots ho han somiat. I tots es confessen, riuen i s'alegren d'estar junts, de fer el que farien un dia de cada dia.
  • Obra
    Els nens desagraïts
    (2017-06) Garcia, Llàtzer
    Als anys vuitanta, es reuneix al poblet de Sant Gregori, als afores de Girona, una comunitat de famílies liderada per la “Mare Fundadora” —autoproclamada “Missatgera de Déu”. Un grup de gent que va decidir abandonar els seus cercles propers per viure agermanats, seguint el mandat diví i esperant la fi del món. En aquesta comunitat s’hi troben, entre d'altres, en Josep i la Rosa, la filla de la Mare. La Rosa té dos fills, l’Olga i l’Àlex, als quals amb l’ajuda de la Mare, intenta desvincular del Pere, la seva parella. Ell vol que els seus fills vagin a l'escola i facin vida normal, però la Mare s’hi oposa. Per la seva banda, en Josep troba en la comunitat el consol per a la seva viduïtat; la Mare reconeix el seu compromís fent-lo “Pare Fundador”. Anys més tard, es retroben els fills de la Rosa i el Josep —l’Olga, l’Àlex i el Josep Petit— a l’enterrament de la “Mare Fundadora”. Quan eren adolescents, tots van anar escapant de la comunitat, però no els va ser gens fàcil reintegrar-se al món real. Ara, després de molt temps, es retroben i veuen els seus pares totalment alienats, i desemparats per l’esfondrament de la "veritat" que els mantenia vius. Els fills decideixen ajudar-los posant fi a tot plegat: calen foc al poblat de “Natzaret” perquè la història no pugui repetir-se.
  • Obra
    Doppelgänger
    Garcia, Llàtzer
    Llàtzer Garcia s'inspira en el conte "Abans de morir", de Mercè Rodoreda. A escena hi ha dues dones, pràcticament iguals. Les dues formen part d'un conflicte triangular i topen de manera introspectiva i fantasmagòrica. L'altra (l'amant) i Ella (la muller) s'intercanvien els papers i els punts de vista, d'alguna manera es donen vida i es maten mútuament: l’una esdevé la doble de l'altra, com bé suggereix el títol. Així, mentre una va prenent energia i li roba els gestos i les paraules a l’altra, l’altra s’ensopeix i es va apagant. I tot per acostar-se a un escriptor, vèrtex del triangle amorós. Al conte de Rodoreda, és la dona qui intenta descobrir la vida de l'altra, però el text de Llàtzer Garcia provoca una inversió deconstructiva: l'amant atorga entitat al personatge rodoredià, que també passa de l'amor a la mort.
  • Obra
    La pols
    Garcia, Llàtzer
    El pare dels germans Ruth, Jacob i Abel ha mort, però el Jacob no sent res, ni se’n recorda. La Ruth està molt enfadada: ha hagut de mentir al tanatori dient que el seu germà no hi ha anat perquè està destrossat, però no és veritat. Mentrestant l’Alba, la parella de l’Abel, el va a veure. Junts es diverteixen i riuen; el Jacob, que de normal està carregat de ràbia, sembla un altre quan està amb l’Alba. Es fa tard, i l’Alba es queda a dormir. Hi ha una gran atracció entre ells; el Jacob es llança, però ella el rebutja. Ell li explica que sempre ha estat enamorat d’ella, i l’Alba reconeix que amb ell pot deixar-se anar i ser ella mateixa, però tot i així no vol deixar l’Abel, que l’equilibra molt. Ha arribat l’hora de l’enterrament. El Jacob descarrega la seva ràbia amb la seva mare, i la Ruth sent que la família l’ataca com a resposta al seu germà, i s’adona de la hipocresia de tot plegat: només parlen d’ells i no del seu pare, i això fa que tot perdi el sentit.
  • Obra
    Sota la ciutat
    Garcia, Llàtzer
    La Dàlia i el David es van conèixer en un bar, es van explicar els seus grans objectius vitals i es van enamorar. Un temps després, s’adonen que no han complert cap dels seus somnis i decideixen deixar la seva petita ciutat i establir-se a Barcelona. Allà coneixeran la Bàrbara, la veïna, una famosa il·lustradora i artista que els introduirà al món dels contactes de l’art. Així, promocionarà el David com a escriptor, que quedarà fascinat per ella i d’amagat s’embolicaran; i a la Dàlia li presentarà el seu cunyat, en Narcís, una vella glòria del teatre d’aquest país, que ara es troba apartat del circuit i donant classes a uns alumnes que no el volen. La Dàlia l’animarà molt per engegar un projecte propi, però ell, quan el truquen del Nacional ho deixa tot per acudir-hi. Finalment, la parella decideix desdir-se d’aquest incansable treball de fer contactes, i torna a casa seva.