Llàtzer Garcia

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Nom

Filtres

Mostrar més
2016 - 20172
Restablir filtres

Configuració

Data de finalització: 2018 × Paraules clau: Parella ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    L'última nit del món
    (2016) Garcia, Llàtzer
    Tres històries que no es van arribar a rodar mai, ideades pels millors escriptors de "La dimensió desconeguda" (Twilight Zone): Charles Beaumont, Richard Matheson i Ray Bradbury. - Cada nit somia el mateix: que la seva nòvia i el seu millor amic, que fa temps van morir en un accident, fan veure que no el coneixen i acaben matant-lo. La seva germana, preocupada pels crits que fa mentre somia, li diu que això segurament passa pel seu sentiment de culpa i que ha de canviar de somni. Són els seus amics, però, que s’acomiaden d’ell i li diuen que els fa molt de mal haver-lo de matar cada nit perquè s’oblidi d’ells. Ell, però, ha triat instal·lar-se en aquest somni per sempre més. - El Sergi recorda constantment a l'Anna que arribarà tard a la feina. Tots dos saben que és imprescindible, que ningú més la pot fer, però ella no hi vol anar. Arriba l'Albert i li demana al Sergi que el porti amb cotxe a un càsting d'una pel·lícula sobre els atemptats de Madrid. L'Anna es revolta contra la comercialització i l'estetització del dolor aliè, i finalment marxa cap a la feina. Un cop allà, li explica a la directora com de difícil és per a ella haver de suportar les imatges diàries del dolor del món i així alleujar-lo a la humanitat, i la por de trobar bellesa en el munt d'imatges horripilants que veu. La directora la convenç perquè entri a la sala. Quan en surt, està desfeta: ha vist l'accident que han tingut el Sergi i l'Albert. Ara qui patirà el seu dolor? - Dues parelles coincideixen temporalment sopant, malgrat que estan en espais diferents. En ambdues situacions, un demana a l'altra què faria si sabés que avui és l'ultima nit del món. I especulen, somien. Però tots quatres saben que sí, que avui l'és. Tots ho han somiat. I tots es confessen, riuen i s'alegren d'estar junts, de fer el que farien un dia de cada dia.
  • Miniatura
    Obra
    La pols
    Garcia, Llàtzer
    El pare dels germans Ruth, Jacob i Abel ha mort, però el Jacob no sent res, ni se’n recorda. La Ruth està molt enfadada: ha hagut de mentir al tanatori dient que el seu germà no hi ha anat perquè està destrossat, però no és veritat. Mentrestant l’Alba, la parella de l’Abel, el va a veure. Junts es diverteixen i riuen; el Jacob, que de normal està carregat de ràbia, sembla un altre quan està amb l’Alba. Es fa tard, i l’Alba es queda a dormir. Hi ha una gran atracció entre ells; el Jacob es llança, però ella el rebutja. Ell li explica que sempre ha estat enamorat d’ella, i l’Alba reconeix que amb ell pot deixar-se anar i ser ella mateixa, però tot i així no vol deixar l’Abel, que l’equilibra molt. Ha arribat l’hora de l’enterrament. El Jacob descarrega la seva ràbia amb la seva mare, i la Ruth sent que la família l’ataca com a resposta al seu germà, i s’adona de la hipocresia de tot plegat: només parlen d’ells i no del seu pare, i això fa que tot perdi el sentit.