Llàtzer Garcia
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
4 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 4 de 4
Obra L'última nit del món(2016) Garcia, LlàtzerTres històries que no es van arribar a rodar mai, ideades pels millors escriptors de "La dimensió desconeguda" (Twilight Zone): Charles Beaumont, Richard Matheson i Ray Bradbury. - Cada nit somia el mateix: que la seva nòvia i el seu millor amic, que fa temps van morir en un accident, fan veure que no el coneixen i acaben matant-lo. La seva germana, preocupada pels crits que fa mentre somia, li diu que això segurament passa pel seu sentiment de culpa i que ha de canviar de somni. Són els seus amics, però, que s’acomiaden d’ell i li diuen que els fa molt de mal haver-lo de matar cada nit perquè s’oblidi d’ells. Ell, però, ha triat instal·lar-se en aquest somni per sempre més. - El Sergi recorda constantment a l'Anna que arribarà tard a la feina. Tots dos saben que és imprescindible, que ningú més la pot fer, però ella no hi vol anar. Arriba l'Albert i li demana al Sergi que el porti amb cotxe a un càsting d'una pel·lícula sobre els atemptats de Madrid. L'Anna es revolta contra la comercialització i l'estetització del dolor aliè, i finalment marxa cap a la feina. Un cop allà, li explica a la directora com de difícil és per a ella haver de suportar les imatges diàries del dolor del món i així alleujar-lo a la humanitat, i la por de trobar bellesa en el munt d'imatges horripilants que veu. La directora la convenç perquè entri a la sala. Quan en surt, està desfeta: ha vist l'accident que han tingut el Sergi i l'Albert. Ara qui patirà el seu dolor? - Dues parelles coincideixen temporalment sopant, malgrat que estan en espais diferents. En ambdues situacions, un demana a l'altra què faria si sabés que avui és l'ultima nit del món. I especulen, somien. Però tots quatres saben que sí, que avui l'és. Tots ho han somiat. I tots es confessen, riuen i s'alegren d'estar junts, de fer el que farien un dia de cada dia.Obra Els nens desagraïts(2017-06) Garcia, LlàtzerAls anys vuitanta, es reuneix al poblet de Sant Gregori, als afores de Girona, una comunitat de famílies liderada per la “Mare Fundadora” —autoproclamada “Missatgera de Déu”. Un grup de gent que va decidir abandonar els seus cercles propers per viure agermanats, seguint el mandat diví i esperant la fi del món. En aquesta comunitat s’hi troben, entre d'altres, en Josep i la Rosa, la filla de la Mare. La Rosa té dos fills, l’Olga i l’Àlex, als quals amb l’ajuda de la Mare, intenta desvincular del Pere, la seva parella. Ell vol que els seus fills vagin a l'escola i facin vida normal, però la Mare s’hi oposa. Per la seva banda, en Josep troba en la comunitat el consol per a la seva viduïtat; la Mare reconeix el seu compromís fent-lo “Pare Fundador”. Anys més tard, es retroben els fills de la Rosa i el Josep —l’Olga, l’Àlex i el Josep Petit— a l’enterrament de la “Mare Fundadora”. Quan eren adolescents, tots van anar escapant de la comunitat, però no els va ser gens fàcil reintegrar-se al món real. Ara, després de molt temps, es retroben i veuen els seus pares totalment alienats, i desemparats per l’esfondrament de la "veritat" que els mantenia vius. Els fills decideixen ajudar-los posant fi a tot plegat: calen foc al poblat de “Natzaret” perquè la història no pugui repetir-se.Obra DoppelgängerGarcia, LlàtzerLlàtzer Garcia s'inspira en el conte "Abans de morir", de Mercè Rodoreda. A escena hi ha dues dones, pràcticament iguals. Les dues formen part d'un conflicte triangular i topen de manera introspectiva i fantasmagòrica. L'altra (l'amant) i Ella (la muller) s'intercanvien els papers i els punts de vista, d'alguna manera es donen vida i es maten mútuament: l’una esdevé la doble de l'altra, com bé suggereix el títol. Així, mentre una va prenent energia i li roba els gestos i les paraules a l’altra, l’altra s’ensopeix i es va apagant. I tot per acostar-se a un escriptor, vèrtex del triangle amorós. Al conte de Rodoreda, és la dona qui intenta descobrir la vida de l'altra, però el text de Llàtzer Garcia provoca una inversió deconstructiva: l'amant atorga entitat al personatge rodoredià, que també passa de l'amor a la mort.Obra La polsGarcia, LlàtzerEl pare dels germans Ruth, Jacob i Abel ha mort, però el Jacob no sent res, ni se’n recorda. La Ruth està molt enfadada: ha hagut de mentir al tanatori dient que el seu germà no hi ha anat perquè està destrossat, però no és veritat. Mentrestant l’Alba, la parella de l’Abel, el va a veure. Junts es diverteixen i riuen; el Jacob, que de normal està carregat de ràbia, sembla un altre quan està amb l’Alba. Es fa tard, i l’Alba es queda a dormir. Hi ha una gran atracció entre ells; el Jacob es llança, però ella el rebutja. Ell li explica que sempre ha estat enamorat d’ella, i l’Alba reconeix que amb ell pot deixar-se anar i ser ella mateixa, però tot i així no vol deixar l’Abel, que l’equilibra molt. Ha arribat l’hora de l’enterrament. El Jacob descarrega la seva ràbia amb la seva mare, i la Ruth sent que la família l’ataca com a resposta al seu germà, i s’adona de la hipocresia de tot plegat: només parlen d’ells i no del seu pare, i això fa que tot perdi el sentit.