Damià Barbany

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1948. Director, guionista i actor. Ha participat en guions televisius i en la dramatúrgia de diverses obres de teatre.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    Arnau, el mite: la llegenda catalana
    Barbany, Damià
    ARNAU abandona la seva dona ELVIRA i les seves filles per anar-se'n amb altres dones. Convenç a la NOVÍCIA que cometi sacrilegis perquè la facin fora del convent i sigui lliure per anar-se'n amb ell. Ell se l'estima, però creu en un amor lliure i se'n va amb l'Abadessa de Sant Joan. A l'ABADESSA li proposa que deixi el convent i que marxin junts de viatge, a l'aventura, fins que ella li diu que està embarassada. ARNAU no vol aquest fill perquè no vol estar lligat a res ni a ningú. Tothom l'acusa d'egoista però ell se sent lliure i marxa segur del que vol i el que és. L'ABADESSA marxa del convent amb el seu fill. La set de venjança fa que mani a uns pagesos que cremin el castell del Comte Arnau per enfonsar-lo. En l'incendi mor ELVIRA als braços d'ARNAU. El Comte se'n va dolgut i commogut, però segueix amb el seu esperit lliure que el porta a tenir sexe amb noies joves sense voler-s'hi comprometre i amb el seu esperit maligne que el porta a cometre assassinats. Mica en mica va apareixent el personatge de l'ARTISTA, el creador de la història en ple segle XXI, que ens fa plantejar què és un mite i què hi ha darrere d'un personatge. L'ARNAU i l'ARTISTA dialoguen i discuteixen malgrat estar separats per realitat i ficció i molts segles de diferència. Junts decideixen que per acabar amb el mite del Comte Arnau és necessari que aquest passi per la vellesa i és degradi amb el pas de la vida. La història, però, acaba en tragèdia. L'ABADESSA i ARNAU acaben assassinats. L'ABADESSA per la gelosia del seu marit i ARNAU per quatre espectres que simbolitzen la moral.
  • Obra
    Prohibit prohibir
    (2010) Barbany, Damià
    Aquesta obra vol ser una panoràmica al detall dels successos de París el maig del 68 a través de diferents personatges, tant favorables de la revolta com opositors. "Prohibit prohibir" contraposa una estudiant de la Sorbona amb el seu pare policia que vol trobar-la perquè torni a casa i tingui una vida recta. Després dels estudiants, de seguida es van afegir a la revolta els obrers amb una vaga general que va paralitzar el país. Estudiants i obrers van aixecar barricades pels carrers de París en uns dies on tot era possible i en què l'Obrer es va enamorar de la Noia de maig, símbol de la revolta. A l'obra també hi surten personatges històrics com en Daniel Cohn-Bendit -Dani el Roig- un dels líders de la revolta que, amb els altres manifestants, va ocupar el teatre Odeon. El teatre estava dirigit per Jean Louis Barrault, un actor i director molt respectable de la ciutat. Amb aquell assalt el teatre va esdevenir la seu política on es reuniren els intel·lectuals per generar discurs. Totes les escenes van acompanyades per cançons emblemàtiques de l'època des de Bob Dylan, The Mamas and the Papas o The Kinks fins a The Animals, The Beatles o els Rolling Stones.