Damià Barbany

Barcelona, 1948. Director, guionista i actor. Ha participat en guions televisius i en la dramatúrgia de diverses obres de teatre.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 7 de 7

Un cavall fora de lloc
Barbany, Damià
En Moreno és un cavall negre pura sang que, ja vell i cansat, recorda la seva vida. Va néixer al ranxo del General Custer, on néixer negre era una desgràcia perquè el General només volia cavalls blancs. Després de passar una temporada a mans d'un mosso mexicà, va ser venut al Príncep Tortovskoy, al palau del qual va ser tractat com un rei fins que, a causa de la Revolució Roja, el Príncep es va arruïnar i va vendre en Moreno a Búfal Bill. Va treballar al seu circ durant uns anys fins que va ser venut com a animal de càrrega al General Custer. Al seu ranxo, el lloc que va veure'l néixer, ha passat els últims anys de la seva vida, i finalment, quan ja no serveix per a res, és escorxat pel mosso, el seu antic amo.
Gélida del Himalaya
(2002) Barbany, Damià
En Denís i en Mayer han quedat per sopar. En Mayer és un alt càrrec de l'ONU i, sobretot, un etern seductor que recorda al mite de Don Joan. És el cap d'en Denís, polític de l'ONU que es vol promocionar fins ben amunt en la seva carrera diplomàtica. Tot comença quan en Denís i l'Ana, la seva dona, discuteixen i finalment l'Ana no va al sopar. Durant el sopar en Mayer confessa a en Denís que li agrada una noia, que és la Gèlida de l'Himalaya. En Denís, que no sap que es tracta de la seva dona, l'anima a seduir-la. Al cap d'una estona, l'Ana s'ho repensa i se'n va cap al sopar. Quan arriba, en Mayer s'ho fa venir bé perquè en Denís marxi sense saber que és l'Ana qui arriba. L'Ana i en Mayer fan un pacte: si el Mayer aconsegueix seduir-la en tres hores li donarà un ascens al Denís. Els dos futurs amants es queden parlant tota la matinada i malgrat no s'emboliquen aquella nit, en Mayer explica totes les tàctiques que va aplicant per seduir l'Ana. En Mayer no aconsegueix fer caure rendida l'Ana aquella nit. Malgrat això, ella en tornar a casa deixa el seu marit Denís. L'obra s'acaba amb la publicació de Denís d'un llibre sobre el mite de Don Joan.
Arnau, el mite: la llegenda catalana
Barbany, Damià
ARNAU abandona la seva dona ELVIRA i les seves filles per anar-se'n amb altres dones. Convenç a la NOVÍCIA que cometi sacrilegis perquè la facin fora del convent i sigui lliure per anar-se'n amb ell. Ell se l'estima, però creu en un amor lliure i se'n va amb l'Abadessa de Sant Joan. A l'ABADESSA li proposa que deixi el convent i que marxin junts de viatge, a l'aventura, fins que ella li diu que està embarassada. ARNAU no vol aquest fill perquè no vol estar lligat a res ni a ningú. Tothom l'acusa d'egoista però ell se sent lliure i marxa segur del que vol i el que és. L'ABADESSA marxa del convent amb el seu fill. La set de venjança fa que mani a uns pagesos que cremin el castell del Comte Arnau per enfonsar-lo. En l'incendi mor ELVIRA als braços d'ARNAU. El Comte se'n va dolgut i commogut, però segueix amb el seu esperit lliure que el porta a tenir sexe amb noies joves sense voler-s'hi comprometre i amb el seu esperit maligne que el porta a cometre assassinats. Mica en mica va apareixent el personatge de l'ARTISTA, el creador de la història en ple segle XXI, que ens fa plantejar què és un mite i què hi ha darrere d'un personatge. L'ARNAU i l'ARTISTA dialoguen i discuteixen malgrat estar separats per realitat i ficció i molts segles de diferència. Junts decideixen que per acabar amb el mite del Comte Arnau és necessari que aquest passi per la vellesa i és degradi amb el pas de la vida. La història, però, acaba en tragèdia. L'ABADESSA i ARNAU acaben assassinats. L'ABADESSA per la gelosia del seu marit i ARNAU per quatre espectres que simbolitzen la moral.
La Blanca-Rosa sirena de la mar blava : Espectacle a la manera de farsa romàntica, dividit en quinze quadres, un pròleg i un epíleg.
(1980) Sans, Santiago
Després d’aconseguir escapar de l’encanteri d’una sirena, el capità d’un vaixell explica als mariners la història d’aquesta sirena. És la història de la Blanca-Rosa, la filla del virrei de les Espanyes a Amèrica, que es va casar amb Gonzalo. El seu pare en acabar el casament els va enviar de tornada cap Espanya amb un cofre que contenia el dot de la noia. Però el vaixell en què tornaven va ser atacat pel pirata Morgan que va robar el tresor i va segrestar la Blanca-Rosa. Enamorat de la jove, Morgan la seduí i li lliurà el plànol de l’illa on guardava el seu tresor. El virrei, per tal de recuperar el cofre i la noia, va enviar el corsari Drake, a qui mantenia empresonat, a perseguir el vaixell. Drake va abordar el vaixell i va vèncer Morgan, però aquest va poder escapar. En veure la noia, Drake també se n’enamorà i decidí no tornar-la al virrei. Amb el mapa del tresor, Drake es dirigí amb els seus homes cap a l’illa. Allí, mentre els seus homes buscaven el tresor, van anar arribant Morgan, Gonzalo i el propi virrei per intentar salvar la noia i recuperar el cofre. Drake aconseguí arribar al seu vaixell i fugí amb la Blanca-Rosa, però Neptú, déu dels mars, fart de totes aquestes persecucions, va castigar la noia, convertint-la en sirena.
Prohibit prohibir
(2010) Barbany, Damià
Aquesta obra vol ser una panoràmica al detall dels successos de París el maig del 68 a través de diferents personatges, tant favorables de la revolta com opositors. "Prohibit prohibir" contraposa una estudiant de la Sorbona amb el seu pare policia que vol trobar-la perquè torni a casa i tingui una vida recta. Després dels estudiants, de seguida es van afegir a la revolta els obrers amb una vaga general que va paralitzar el país. Estudiants i obrers van aixecar barricades pels carrers de París en uns dies on tot era possible i en què l'Obrer es va enamorar de la Noia de maig, símbol de la revolta. A l'obra també hi surten personatges històrics com en Daniel Cohn-Bendit -Dani el Roig- un dels líders de la revolta que, amb els altres manifestants, va ocupar el teatre Odeon. El teatre estava dirigit per Jean Louis Barrault, un actor i director molt respectable de la ciutat. Amb aquell assalt el teatre va esdevenir la seu política on es reuniren els intel·lectuals per generar discurs. Totes les escenes van acompanyades per cançons emblemàtiques de l'època des de Bob Dylan, The Mamas and the Papas o The Kinks fins a The Animals, The Beatles o els Rolling Stones.
Llei Caló
(2003) Barbany, Damià
"Llei caló" narra la història del Carmona, un gitano que s'havia de casar amb la Carmeta, però que finalment ha decidit casar-se amb la Rosa. En Murillo, el pare de la Carmeta, no es pren gens bé aquest canvi d'opinió ja que diu que és perdre el respecte a la paraula que ja havia donat i també a la Carmeta, que se l'estima amb tota l'ànima. Murillo vol revenja, tothom ho sap. En Carmona està espantat per en Murillo i per la família de la Rosa ja que totes les males llengües del barri diuen que la Rosa no arriba verge al matrimoni. En Carmona, la Rosa, la Gitaneta, etc. són joves d'una altra generació i ja no pensen com els seus pares. Per ells les seves tradicions són importants, però no han de ser un obstacle per arribar allà on volen. És per això que en un principi en Carmona pensa escapar-se, però finalment decideixen fer trampes: compren la bruixa gitana que s'encarrega de fer el ritual del mocador per veure si la noia ha mantingut relacions sexuals. Quan arriba el moment, la Rosa es pren un xarop i aconsegueixen passar la prova per poder-se casar. Malgrat això, el casament no es pot celebrar ja que en aquell moment el clan dels Murillo maten en Carmona. Quan la Rosa s'adona de la tragèdia confessa que en realitat no arriba verge al casament i la seva família la repudia per sempre.
La ben calçada o (sabates per tothom) : Tragicomèdia burlesca i musical
Barbany, Damià
Recreació lliure del conte de la Ventafocs on aquesta ha de casar-se amb el príncep per tal de contribuir a la revolució que salvarà els negres de l'esclavitud. En aquesta història hi apareixen nous personatges com el pare real (instigador de la revolució), la mare, el padrastre (amo d'una plantació de cotó plena d'esclaus negres), o visions noves d'antics personatges com ara la fada, que és lesbiana i per ajudar a Ventafocs li demana favors sexuals. Al final per trencar la màgia del conte, moren tots els personatges.

Damià Barbany

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca