Joan Mauel Gisbert
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
3 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 3 de 3
Obra Els dos adéus de Lucia di LammermoorGisbert, Joan MauelUn professor de cant dóna l'última lliçó a una prometedora soprano, abans que aquesta debuti al Liceu amb “Lucia di Lammermoor”. El professor ha dedicat la seva vida a la memòria d’una altra alumna seva que morí inexplicablement després de debutar també amb aquesta òpera, i creu que podrà comunicar-se amb ella a través de la seva alumna actual. El dia de l’estrena, mentre espera per sortir a cantar el tercer acte, la soprano cansada de l’actitud del seu professor, li intenta fer entendre que és ella qui canta i no la seva antiga alumne. El professor l’amenaça, i li diu que únicament és gràcies a l’energia que ell li transmet que ella és capaç de triomfar. La soprano marxa a cantar una mica preocupada i en arribar al mi bemoll final, fa un horrible crit i es desmaia. El professor intenta reanimar-la al camerino, però la història es repeteix i la prometedora soprano mor.Obra Retrat de capvespreGisbert, Joan MauelUn pintor mediocre al punt més baix d’una crisi creativa, rep la visita d’un home que li encarrega el retrat d’una misteriosa dama (sord-muda de naixement, no pot veure la llum del sol, ...). Amadeu, convençut per la seva amant, accepta l’encàrrec, però quan intenta pintar la dama, a part de quedar fascinat per la seva mòrbida bellesa, no es capaç de copsar-li el rostre. Obsessionat per la dama i el seu rostre canviant, l’artista entén que a tota la seva obra no hi ha res de viu, que tot és mort. La dama besa Amadeu que a partir d’aquell moment pinta el retrat a ulls clucs. L’amant trobarà Amadeu mort i el quadre acabat: el rostre de la dama, era el de la mort.Obra La tomba d'Eduard de MontsiàGisbert, Joan MauelA mitjans del segle XIX, el director i primer actor d’una petita companyia de teatre, està finalitzant els assajos de “La tomba d’Eduard de Montsià”; obra romàntica de Joaquim Vallbona, un autor de moda. Però a quaranta-vuit hores de l’estrena, una de les actrius és incapaç de seguir el text de l’obra i comença a dir un altre text de manera involuntària. Després d’aturar l’assaig i tornar-ho a intentar, a una altra actriu li passa el mateix. Aquesta segona actriu explica als membres de la companyia una llegenda negra sobre Vallbona, segons la qual estranys successos tenen lloc durant la representació dels seus textos. Decideixen convidar Vallbona a l’assaig general perquè ell mateix vegi el que passa. Però quan aquest veu la situació, se sent descobert i es suïcida. Una de les actrius explica llavors, que en realitat aquelles obres les havia escrit el seu pare i que un cop aquest va morir, el seu secretari, que era en Vallbona, va robar-les. Però aquest no podia representar-les perquè eren obres contràries a la moral de l’època, i va haver de modificar-ne alguns fragments. Per aquest motiu, i de manera inexplicable, l’autèntic autor es manifestava als assajos de l’obra en veu de les actrius.