Joan Mauel Gisbert

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 6 de 6
  • Obra
    Els dos adéus de Lucia di Lammermoor
    Gisbert, Joan Mauel
    Un professor de cant dóna l'última lliçó a una prometedora soprano, abans que aquesta debuti al Liceu amb “Lucia di Lammermoor”. El professor ha dedicat la seva vida a la memòria d’una altra alumna seva que morí inexplicablement després de debutar també amb aquesta òpera, i creu que podrà comunicar-se amb ella a través de la seva alumna actual. El dia de l’estrena, mentre espera per sortir a cantar el tercer acte, la soprano cansada de l’actitud del seu professor, li intenta fer entendre que és ella qui canta i no la seva antiga alumne. El professor l’amenaça, i li diu que únicament és gràcies a l’energia que ell li transmet que ella és capaç de triomfar. La soprano marxa a cantar una mica preocupada i en arribar al mi bemoll final, fa un horrible crit i es desmaia. El professor intenta reanimar-la al camerino, però la història es repeteix i la prometedora soprano mor.
  • Obra
    Retrat de capvespre
    Gisbert, Joan Mauel
    Un pintor mediocre al punt més baix d’una crisi creativa, rep la visita d’un home que li encarrega el retrat d’una misteriosa dama (sord-muda de naixement, no pot veure la llum del sol, ...). Amadeu, convençut per la seva amant, accepta l’encàrrec, però quan intenta pintar la dama, a part de quedar fascinat per la seva mòrbida bellesa, no es capaç de copsar-li el rostre. Obsessionat per la dama i el seu rostre canviant, l’artista entén que a tota la seva obra no hi ha res de viu, que tot és mort. La dama besa Amadeu que a partir d’aquell moment pinta el retrat a ulls clucs. L’amant trobarà Amadeu mort i el quadre acabat: el rostre de la dama, era el de la mort.
  • Obra
    Màgic concert
    Gisbert, Joan Mauel
    Lambert i Ruth, formen parella artística al Màgic concert, local regentat per Desirée, una mentalista retirada. Desirée veu un gran potencial en la ment de Ruth i quan aquesta li confessa que pateix un estrany malestar, Desirée l’anima a que viatgi a l’interior de la seva ment, a pesar de l’oposició del seu marit i partenaire. Ruth és hipnotitzada i arriba a un increïble estat visionari, però té molta por i Desirée es farà hipnotitzar també per acompanyar-la i descobrir juntes el misteri. Al dia següent, Ruth i Desirée apareixen dormint, abraçades i alleugerides, mentre que Lambert és trobat aparentment foll. Les dues dones no poden recordar res, l’únic que ho podria saber és Lambert que va sentir què deien durant l’estat de trànsit. Desirée i Ruth, ara parella, duen Lambert a un sanatori i el visiten per intentar fer-lo parlar i descobrir allò que van sentir però que no poden recordar.
  • Obra
    Pleniluni de cera
    Gisbert, Joan Mauel
    A les acaballes de la Guerra Civil, Eulàlia, que ha perdut una cama en el bombardeig que li ha destruït la casa, viu amb dos coneguts, Isidre i Marià, a una torre de Sant Gervasi abandonada pels seus propietaris. Mentre que Isidre és un home pragmàtic que intenta sobreviure, Marià i Eulàlia, farts de la guerra, comencen a abandonar-se. Un dia, Marià veu dins d’un armari l’estranya visió d’una joveneta vestida a l’estil Art Noveau. A partir d’aquell moment el seu abandonament començarà a ser total, i entrarà sovint en conflicte amb Isidre que vol vendre tots els mobles de la casa, l’armari inclòs, per obtenir aliments. Durant un bombardeig, Eulàlia, davant la sospita que quelcom d’estrany li passa a Marià, li confessa que pateix visions: en el seu cas veu com les parets regalimen sang. En finalitzar el bombardeig, Isidre fugirà de la casa, davant la notícia de l’inici de l’ofensiva general, mentre que Marià i Eulàlia restaran abraçats i sense reaccionar.
  • Obra
    Nocturn
    Gisbert, Joan Mauel
    Olívia, una noia jove de bona família, pateix una estranya malaltia i no pot moure’s del llit. La seva criada té cura d’ella tot el dia, però quan la deixa dormint sola a la nit, un misteriós home entra pel balcó i comença a realitzar estranys rituals on sembla que li xucli la vida. L’home cada cop es veu més jove i Olívia cada dia més envellida. El metge, desesperat per l'inexplicable estat de la noia, decideix anar a buscar l’ajuda d’un taumaturg amic seu. Aquella nit, l’home torna i continua amb els seus rituals, però Olívia pot avisar la seva criada, l’home ha de fugir i ella recupera la seva joventut. Al matí següent, arriba el metge amb el taumaturg, i aquest visitarà Olívia que no sembla adonar-se que el taumaturg no és altre que el misteriós home que la visitava cada nit.
  • Obra
    La tomba d'Eduard de Montsià
    Gisbert, Joan Mauel
    A mitjans del segle XIX, el director i primer actor d’una petita companyia de teatre, està finalitzant els assajos de “La tomba d’Eduard de Montsià”; obra romàntica de Joaquim Vallbona, un autor de moda. Però a quaranta-vuit hores de l’estrena, una de les actrius és incapaç de seguir el text de l’obra i comença a dir un altre text de manera involuntària. Després d’aturar l’assaig i tornar-ho a intentar, a una altra actriu li passa el mateix. Aquesta segona actriu explica als membres de la companyia una llegenda negra sobre Vallbona, segons la qual estranys successos tenen lloc durant la representació dels seus textos. Decideixen convidar Vallbona a l’assaig general perquè ell mateix vegi el que passa. Però quan aquest veu la situació, se sent descobert i es suïcida. Una de les actrius explica llavors, que en realitat aquelles obres les havia escrit el seu pare i que un cop aquest va morir, el seu secretari, que era en Vallbona, va robar-les. Però aquest no podia representar-les perquè eren obres contràries a la moral de l’època, i va haver de modificar-ne alguns fragments. Per aquest motiu, i de manera inexplicable, l’autèntic autor es manifestava als assajos de l’obra en veu de les actrius.