Joan Mauel Gisbert

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Obra
    Joc de veus
    Gisbert, Joan Mauel
    La manca d’èxit d’un ventríloc, el porta a concebre un espectacle de titelles d’horror. Un dia arriba al seu taller amb una misteriosa dona, sortida d’un sanatori, que es manté pràcticament immòbil. El ventríloc obliga als fabricants dels seus titelles a construir tan sols màscares macabres per la dona, que serà el centre del seu nou número. El domini absolut que ell exerceix sobre la dona, ja de per sí prou inquietant, provocarà el malestar dels fabricants. La dona i el ventríloc marxen de gira. Quan tornen, ella ha recuperat la vitalitat que li mancava i el domina a ell, que s’ha tornat cec i només pot parlar amb la veu de la dona.
  • Obra
    Màgic concert
    Gisbert, Joan Mauel
    Lambert i Ruth, formen parella artística al Màgic concert, local regentat per Desirée, una mentalista retirada. Desirée veu un gran potencial en la ment de Ruth i quan aquesta li confessa que pateix un estrany malestar, Desirée l’anima a que viatgi a l’interior de la seva ment, a pesar de l’oposició del seu marit i partenaire. Ruth és hipnotitzada i arriba a un increïble estat visionari, però té molta por i Desirée es farà hipnotitzar també per acompanyar-la i descobrir juntes el misteri. Al dia següent, Ruth i Desirée apareixen dormint, abraçades i alleugerides, mentre que Lambert és trobat aparentment foll. Les dues dones no poden recordar res, l’únic que ho podria saber és Lambert que va sentir què deien durant l’estat de trànsit. Desirée i Ruth, ara parella, duen Lambert a un sanatori i el visiten per intentar fer-lo parlar i descobrir allò que van sentir però que no poden recordar.
  • Obra
    Pleniluni de cera
    Gisbert, Joan Mauel
    A les acaballes de la Guerra Civil, Eulàlia, que ha perdut una cama en el bombardeig que li ha destruït la casa, viu amb dos coneguts, Isidre i Marià, a una torre de Sant Gervasi abandonada pels seus propietaris. Mentre que Isidre és un home pragmàtic que intenta sobreviure, Marià i Eulàlia, farts de la guerra, comencen a abandonar-se. Un dia, Marià veu dins d’un armari l’estranya visió d’una joveneta vestida a l’estil Art Noveau. A partir d’aquell moment el seu abandonament començarà a ser total, i entrarà sovint en conflicte amb Isidre que vol vendre tots els mobles de la casa, l’armari inclòs, per obtenir aliments. Durant un bombardeig, Eulàlia, davant la sospita que quelcom d’estrany li passa a Marià, li confessa que pateix visions: en el seu cas veu com les parets regalimen sang. En finalitzar el bombardeig, Isidre fugirà de la casa, davant la notícia de l’inici de l’ofensiva general, mentre que Marià i Eulàlia restaran abraçats i sense reaccionar.
  • Obra
    La tomba d'Eduard de Montsià
    Gisbert, Joan Mauel
    A mitjans del segle XIX, el director i primer actor d’una petita companyia de teatre, està finalitzant els assajos de “La tomba d’Eduard de Montsià”; obra romàntica de Joaquim Vallbona, un autor de moda. Però a quaranta-vuit hores de l’estrena, una de les actrius és incapaç de seguir el text de l’obra i comença a dir un altre text de manera involuntària. Després d’aturar l’assaig i tornar-ho a intentar, a una altra actriu li passa el mateix. Aquesta segona actriu explica als membres de la companyia una llegenda negra sobre Vallbona, segons la qual estranys successos tenen lloc durant la representació dels seus textos. Decideixen convidar Vallbona a l’assaig general perquè ell mateix vegi el que passa. Però quan aquest veu la situació, se sent descobert i es suïcida. Una de les actrius explica llavors, que en realitat aquelles obres les havia escrit el seu pare i que un cop aquest va morir, el seu secretari, que era en Vallbona, va robar-les. Però aquest no podia representar-les perquè eren obres contràries a la moral de l’època, i va haver de modificar-ne alguns fragments. Per aquest motiu, i de manera inexplicable, l’autèntic autor es manifestava als assajos de l’obra en veu de les actrius.