L’obra està formada per pensaments, opinions i crítiques que constitueixen una reflexió sobre les conseqüències de l’abús de poder o la guerra en el món i en la humanitat. El resultat més visible d’aquesta situació són centenars de cadàvers sense nom i la pèrdua de les llibertats. Tot plegat es combina amb referències constants al mite d’Ifigènia, des que és condemnada a morir per salvar els seus fins que és salvada pels arcàngels – soldats de la Guàrdia, sense que se sàpiga qui és la persona que mor en lloc seu i per què aquesta persona i no una altra.