Xavier Otero Moratiel

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
El Prat de Llobregat (Barcelona), 1962. Funcionari administratiu i guionista de televisió. Ha publicat algunes obres de teatre.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    Oracle : Drama futurista
    Guix, Pau
    Després d’un atac del grup terrorista Germans de Sang, el seu líder, Netxàiev el Pelicà, és detingut i portat davant de Taxos (home) i Thièrs (dona), dirigents de Saló, on tot és controlat per l’Oracle. Taxos i Thièrs ordenen a Mishima (dona) que el torturi, si convé, fins a la mort. Quan se’n van, però, Mishima allibera Netxàiev, ja força malferit, i es declaren l’amor. Taxos torna i exigeix a Netxàiev que ho confessi tot, però Mishima l’apunyala. En arribar Thièrs, es congratula d’haver-se alliberat de Taxos i mata Netxàiev i Mishima. Just després, els terroristes entren dins l’edifici. Quan creuen que la revolució ha triomfat, l’Oracle els fa saber que els serà implantat un xip amb el qual deixaran de patir per sempre més, cosa que ells accepten.
  • Obra
    Zonards : Drama satíric per a 5 humans i 5 mascotes
    Guix, Pau
    Cinc humans i les seves respectives mascotes s’interrelacionen entre si. Valjean, un treballador del metro, està molt enamorat de Rose Selavy, una secretària que s’entén amb Jasó, qui li ha fet creure que vol casar-se amb ella. Jasó és un professor universitari amb tendències pederastes que, al mateix temps que amb Rose Selavy, s’entén amb Desirée, una becària de la universitat que també està embolicada amb McFly, un sàdic agent de borsa. Quan Valjean, McFly i Rose Selavy sorprenen Jasó i Desirée al llit, Jasó convenç Rose Selavy perquè s’hi afegeixi i permet als altres dos que els mirin mentre munten una orgia. D’altra banda, el Hàmster, la Gata maula, la Serp, el Husky i el Pequinès són mascotes dels personatges anteriors que reprodueixen les fílies i fòbies dels seus amos. Un dia que el Husky proposa deixar de ser mascotes i recobrar la llibertat, els altres s’hi neguen perquè prefereixen la comoditat de la vida “entre reixes”.