Carles Batlle Jordà

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1963. Escriptor, assagista i professor de dramatúrgia a la UAB i a l'Institut del Teatre. Va començar a escriure el 1994. Les seves obres han estat sovint premiades i traduïdes i editades a altres llengües. També ha treballat en l'àmbit de la direcció i la dramatúrgia d'espectacles.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    Zoom
    (2019-04) Batlle Jordà, Carles
    6 de març de 1939: la Guerra Civil s'acaba i el capità Blanch ha aturat el navili republicà. Es troba entre l’espasa i la paret: ell vol desobeir els seus superiors i la tripulació el pressiona, però un misteriosa i antiga amant l’incita a fer el contrari confessant-li el seu amor: seria l’oportunitat de començar una nova vida junts. 6 de març de 2009. Tres guionistes s’han de posar d’acord per produir un film. Els fets reals s’entrelliguen amb la història d’amor passional i prohibit mostrada en dues temporalitats. La veu en off es qüestiona tot allò que passa a escena: es tracta d’una història d’amor?
  • Obra
    Final feliç, (o Si <> hagués estat una pièce bien faite)
    (2004-01) Batlle Jordà, Carles
    Es tracta de la reescriptura de Casa de nines d'Ibsen, fent els diàlegs i les accions absolutament directes. Al primer acte, ja veiem com Torvald controla les despeses de Nora, i Kristine fa la seva aparició demanant feina; Nora li explica orgullosa el que va fer quan el seu marit caigué malalt: demanar un préstec sense el seu permís, però Krogstad, el seu creditor, ha estat acomiadat per Torvald i li fa xantatge. Al segon acte, Nora ha de ballar una tarantel·la i Torvald ja ha enviat la carta per acomiadar Krogstad, que al seu torn anuncia a Nora que deixarà una carta a Torvald explicant-li-ho tot; Kristine s'adona que Krogstad és el creditor de Nora i veu una solució, ja que havien estat enamorats. Al tercer acte, Torvald es desfà en grandiloqüències buides, dient que ho arriscaria tot per ella si estigués en perill, i Nora decideix que ha de llegir la carta: la insulta, li recrimina el gest sense entendre que ho va fer salvar-lo. Just llavors, cau una segona carta: Krogstad renuncia a la seva venjança, i Torvald se sent alleugerit, amb la reputació salvada, i ho celebra desdient-se, fent com si res. Però, la Nora no és la mateixa, no descorre el mateix vel de l'obra ibseniana: acaben feliços i menjant anissos, sempre mantenint les aparences per sobre de tot.