Carles Batlle Jordà

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1963. Escriptor, assagista i professor de dramatúrgia a la UAB i a l'Institut del Teatre. Va començar a escriure el 1994. Les seves obres han estat sovint premiades i traduïdes i editades a altres llengües. També ha treballat en l'àmbit de la direcció i la dramatúrgia d'espectacles.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    Temptació
    (2004) Batlle Jordà, Carles
    El correlat dels fets queda exposat de manera alternada. Guillem és un antiquari que es dedica al tràfic clandestí de persones; rep a Hassan, que arriba amb la il·lusió de trobar feina i retrobar-se amb el seu antic amic, el pare de Guillem. Aixa, la filla de Hassan, irromp en la següent escena confessant-se davant de càmera a Guillem, mostrant-li el seu amor, i el seu agraïment per haver-la ajudat quan va emigrar. Es reprèn la conversa de Guillem i Hassan, que dona un gir per mostrar el mercadeig, el tràfic i tot allò brut i clandestí del deute que Hassan contrau. Aixa, desconsolada, narra els fets: al pis de Guillem es troba amb Hassan, el seu pare, que creia mort. El desbordament emocional és excessiu. Hassan cau del balcó sense barana, i Aixa sent la necessitat de no ajudar-lo, de deixar-lo morir. Un cop arriba Guillem, aquest la protegeix de la policia ja que no té papers, i Aixa entrega el seu amor absolut a Guillem. Guillem, al seu torn, veu la complicitat entre Aixa i Hassan i se sent estafat, just ara que havia decidit casar-s’hi i entregar-s’hi completament.
  • Obra
    Nòmades (o El Camell Blau)
    (2019) Batlle Jordà, Carles
    A prop en el temps: a la vora del desert, un home i una dona busquen les traces de la felicitat. Els seus guies: un llibre (que va passar un temps a dins d’un sac) i una cançó. / Lluny en el temps: al final de la guerra, un camp de concentració al sud de Tunísia. Un caporal de la marina republicana espanyola intenta evitar que el seu sac de llibres acabi a la foguera. / Molt lluny, potser sí, en el temps: les crostes de sal de les arenes movedisses s’esquerden: l’efendi (Senyor) dels Nemsi i el seu criat cavalquen enfollits per salvar la filla del xeic.