Joan Abellan Mula

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1946. Després de fer estudis d'Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona, va obtenir l'any 1976 el premi Joan Santamaria amb l'obra teatral "El bon samarità, càntir amunt, càntir avall", la qual va ser estrenada a Barcelona aquell mateix any a la temporada popular de l'Assemblea d'Actors i Directors (Grec 76). D'aleshores ençà, ha escrit teatre i guions per a diferents mitjans havent obtingut els seus textos nombrosos premis. Ha destacat especialment en la pedagogia teatral (és professor de l'Institut del Teatre de Barcelona des del 1979) i en la producció de textos teòrics i de divulgació de les arts escèniques, amb nombrosos articles a publicacions especialitzades i assaigs i estudis com "Els artistes plàstics de l'EADAG", "Els Joglars/Espais", "Boal contra Boal", "Artaud i el teatre" i "La representació teatral, introducció als llenguatges del teatre actual".
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 6 de 6
  • Obra
    El collaret d'algues vermelles
    (1978) Melendres InglƩs, Jaume
    A finals del segle XVIII, quan el corregidor s'assabenta que la seva promesa, la Beatriu, té un amant, l'Albert, decideix renunciar al seu compromís i enviar-la al nou món amb un grup de prostitutes que van a casar-se. Però Albert puja com a polissó al vaixell, on descobreix que el clergue i el tinent d'un escamot també estan perdudament enamorats de la seva estimada. Quan el capità s'assabenta dels sentiments de Beatriu i descobreix Albert al vaixell, els casa simbòlicament. En arribar al nou món, però, el nebot del governador, Gustau, s'enamora de Beatriu a l'instant, i quan el seu oncle s'assabenta que Beatriu i Albert no estan realment casats, ofereix Beatriu a Gustau. En saber-ho, Albert el repta a un duel, al final del qual Gustau mor. Però Beatriu també mor poc després a causa de tot el sofriment que ha patit, i Albert fuig cap a Europa mentre el seu cor es queda al nou món.
  • Obra
    Eclipsi
    (1986) Abellan Mula, Joan
    Un crític de teatre de renom, Falcó, rep la visita d'un actor també reconegut, Marc Riera. Tots dos han rebut una carta de Claudi, també actor, on explicita la seva voluntat de suïcidar-se. Claudi és la parella actual de Marc i va ser-ho del crític. De l'estat de desesperació de Claudi, Marc en fa responsable a Falcó, que ha enfonsat la seva carrera amb el seu tarannà de crític destructiu i implacable. Aquesta nit, doncs, el visita amb ànim de venjança. Falcó, que ha fet de la seva vida una lluita contra la mediocritat de cert tipus de teatre -un teatre que al seu entendre representen actors com Claudi i Marc- es defensa. Tots dos es debatran en una batalla dialèctica sobre l'art dramàtic. Paral·lelament a aquest esdeveniment, aquella nit hi haurà un eclipsi.
  • Obra
    Despertar glaƧat de primavera
    Abellan Mula, Joan
    Pau Ć©s un director de cinema que acaba d’enllestir una pelĀ·lĆ­cula: "Despertar glaƧat de primavera". Ara busca diners per a una nova producció - vol rodar un Faust - però no troba productor perquĆØ la seva anterior pelĀ·lĆ­cula, si bĆ© resulta un ĆØxit de crĆ­tica, fracassa a les taquilles. Ɖs per això que pacta amb un mafiós per tal de poder aconseguir el seu objectiu. El productor, però, li exigeix com a condició que converteixi la seva protegida, Vera, en una estrella i que, sobretot, mai se n’enamori. Pau accedeix però rĆ pidament s’enamora de Vera. Aquest fet i les lleonines condicions imposades pel productor, fan que Pau decideixi trencar el pacte i busqui diners en altres llocs. Tot i les amenaces del mafiós, aconsegueix dur endavant el seu projecte. El dia de l’estrena, però, les amenaces es compleixen i Pau Ć©s assassinat davant la sala on debuta la seva pelĀ·lĆ­cula.
  • Obra
    La ruta del salmó
    (1984) Abellan Mula, Joan
    Marc i Quim són dos amics que han compartit la seva adolescència en una mena d'orfenat clandestí que regenten Otília i Belisari. Aquests han instruït els joves en el viure per servir. L'obra s'inicia quan és l'hora de posar en pràctica el que han après i deixar el que ha estat la seva llar. En un original i interessant joc metateatral l'autor ens mostra el recorregut de cada jove, amb una exposició radicalment diferent. L'un, Quim, mai no ha aconseguit trobar el sentit a la vida de servitud, ni tan sols la de servir a la seva pròpia supervivència. L'altre, Marc, ha seguit a ulls clucs les ensenyances d'Otília i Belisari. Marc, ara, és l'acomodador del teatre que ens ofereix l'espectacle i alhora -i aquí és on rau l'originalitat formal del text- és el narrador de les desventures del seu company, protagonista veritable de la faula.
  • Obra
    Comiat i fi de festa
    (1979) Abellan Mula, Joan
    Uns anys després de la mort de Franco, en una casa burgesa de Bellavista de Mar es prepara una representació on han d'assistir algunes de les més altes instàncies del país. Cleo Vilallonga, una actriu retirada, pensa marxar després de l'espectacle amb Eloi, un jove que actua gràcies al patrocini de la Claudia que li fa de manager. Però l'arribada de Saltamartí, un actor empresonat per la seva actitud crítica i provocadora amb el poder i que s'ha escapat de la presó, ho capgira tot. Saltamartí demana ajuda a Cleo, la seva padrina, i aquesta no dubta en oferir-li el seu carnet d'identitat perquè el fugitiu pugui traspassar la frontera disfressat. Les circumstàncies els porten a tots a rememorar èpoques passades i decideixen representar "Primera història d'Esther", d'Espriu en record dels temps passats. Saltamartí fuig cap a la frontera però com a "comiat i fi de festa" s'enduu el tiberi destinat als espectadors i el vestuari de la representació.
  • Obra
    La temporada a l'hivernacle
    (1987) Abellan Mula, Joan
    Klaus Ć©s un noi de famĆ­lia benestant que, camĆ­ cap a l'ƀfrica, s'atura a la finca del seu avi a SuĆÆssa. L'acompanya un seu amic, Nino, tambĆ© rodamón vocacional. D'aquesta aturada en el camĆ­, d'aquesta crisi, en serĆ  metĆ fora l'espai fĆ­sic de l'hivernacle de la finca de l'avi. AllĆ­ Nico i Klaus es reuniran amb cinc noies, per a les quals l'espai tambĆ© representa un cosmos particular. Aquest parĆØntesi en el viatge a l'ƀfrica permetrĆ  als personatges establir una relació provisional i precĆ ria, alhora que permet al lector copsar el passat, el present, l'esdevenir i les diferents actituds davant la vida de cadascun dels set personatges.