Joan Abellan Mula

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1946. Després de fer estudis d'Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona, va obtenir l'any 1976 el premi Joan Santamaria amb l'obra teatral "El bon samarità, càntir amunt, càntir avall", la qual va ser estrenada a Barcelona aquell mateix any a la temporada popular de l'Assemblea d'Actors i Directors (Grec 76). D'aleshores ençà, ha escrit teatre i guions per a diferents mitjans havent obtingut els seus textos nombrosos premis. Ha destacat especialment en la pedagogia teatral (és professor de l'Institut del Teatre de Barcelona des del 1979) i en la producció de textos teòrics i de divulgació de les arts escèniques, amb nombrosos articles a publicacions especialitzades i assaigs i estudis com "Els artistes plàstics de l'EADAG", "Els Joglars/Espais", "Boal contra Boal", "Artaud i el teatre" i "La representació teatral, introducció als llenguatges del teatre actual".
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Obra
    Eclipsi
    (1986) Abellan Mula, Joan
    Un crític de teatre de renom, Falcó, rep la visita d'un actor també reconegut, Marc Riera. Tots dos han rebut una carta de Claudi, també actor, on explicita la seva voluntat de suïcidar-se. Claudi és la parella actual de Marc i va ser-ho del crític. De l'estat de desesperació de Claudi, Marc en fa responsable a Falcó, que ha enfonsat la seva carrera amb el seu tarannà de crític destructiu i implacable. Aquesta nit, doncs, el visita amb ànim de venjança. Falcó, que ha fet de la seva vida una lluita contra la mediocritat de cert tipus de teatre -un teatre que al seu entendre representen actors com Claudi i Marc- es defensa. Tots dos es debatran en una batalla dialèctica sobre l'art dramàtic. Paral·lelament a aquest esdeveniment, aquella nit hi haurà un eclipsi.
  • Obra
    Despertar glaçat de primavera
    Abellan Mula, Joan
    Pau és un director de cinema que acaba d’enllestir una pel·lícula: "Despertar glaçat de primavera". Ara busca diners per a una nova producció - vol rodar un Faust - però no troba productor perquè la seva anterior pel·lícula, si bé resulta un èxit de crítica, fracassa a les taquilles. És per això que pacta amb un mafiós per tal de poder aconseguir el seu objectiu. El productor, però, li exigeix com a condició que converteixi la seva protegida, Vera, en una estrella i que, sobretot, mai se n’enamori. Pau accedeix però ràpidament s’enamora de Vera. Aquest fet i les lleonines condicions imposades pel productor, fan que Pau decideixi trencar el pacte i busqui diners en altres llocs. Tot i les amenaces del mafiós, aconsegueix dur endavant el seu projecte. El dia de l’estrena, però, les amenaces es compleixen i Pau és assassinat davant la sala on debuta la seva pel·lícula.
  • Obra
    La ruta del salmó
    (1984) Abellan Mula, Joan
    Marc i Quim són dos amics que han compartit la seva adolescència en una mena d'orfenat clandestí que regenten Otília i Belisari. Aquests han instruït els joves en el viure per servir. L'obra s'inicia quan és l'hora de posar en pràctica el que han après i deixar el que ha estat la seva llar. En un original i interessant joc metateatral l'autor ens mostra el recorregut de cada jove, amb una exposició radicalment diferent. L'un, Quim, mai no ha aconseguit trobar el sentit a la vida de servitud, ni tan sols la de servir a la seva pròpia supervivència. L'altre, Marc, ha seguit a ulls clucs les ensenyances d'Otília i Belisari. Marc, ara, és l'acomodador del teatre que ens ofereix l'espectacle i alhora -i aquí és on rau l'originalitat formal del text- és el narrador de les desventures del seu company, protagonista veritable de la faula.
  • Obra
    La temporada a l'hivernacle
    (1987) Abellan Mula, Joan
    Klaus és un noi de família benestant que, camí cap a l'Àfrica, s'atura a la finca del seu avi a Suïssa. L'acompanya un seu amic, Nino, també rodamón vocacional. D'aquesta aturada en el camí, d'aquesta crisi, en serà metàfora l'espai físic de l'hivernacle de la finca de l'avi. Allí Nico i Klaus es reuniran amb cinc noies, per a les quals l'espai també representa un cosmos particular. Aquest parèntesi en el viatge a l'Àfrica permetrà als personatges establir una relació provisional i precària, alhora que permet al lector copsar el passat, el present, l'esdevenir i les diferents actituds davant la vida de cadascun dels set personatges.