Joan Abellan Mula

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1946. Després de fer estudis d'Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona, va obtenir l'any 1976 el premi Joan Santamaria amb l'obra teatral "El bon samarità, càntir amunt, càntir avall", la qual va ser estrenada a Barcelona aquell mateix any a la temporada popular de l'Assemblea d'Actors i Directors (Grec 76). D'aleshores ençà, ha escrit teatre i guions per a diferents mitjans havent obtingut els seus textos nombrosos premis. Ha destacat especialment en la pedagogia teatral (és professor de l'Institut del Teatre de Barcelona des del 1979) i en la producció de textos teòrics i de divulgació de les arts escèniques, amb nombrosos articles a publicacions especialitzades i assaigs i estudis com "Els artistes plàstics de l'EADAG", "Els Joglars/Espais", "Boal contra Boal", "Artaud i el teatre" i "La representació teatral, introducció als llenguatges del teatre actual".
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    La ruta del salmó
    (1984) Abellan Mula, Joan
    Marc i Quim són dos amics que han compartit la seva adolescència en una mena d'orfenat clandestí que regenten Otília i Belisari. Aquests han instruït els joves en el viure per servir. L'obra s'inicia quan és l'hora de posar en pràctica el que han après i deixar el que ha estat la seva llar. En un original i interessant joc metateatral l'autor ens mostra el recorregut de cada jove, amb una exposició radicalment diferent. L'un, Quim, mai no ha aconseguit trobar el sentit a la vida de servitud, ni tan sols la de servir a la seva pròpia supervivència. L'altre, Marc, ha seguit a ulls clucs les ensenyances d'Otília i Belisari. Marc, ara, és l'acomodador del teatre que ens ofereix l'espectacle i alhora -i aquí és on rau l'originalitat formal del text- és el narrador de les desventures del seu company, protagonista veritable de la faula.
  • Obra
    La temporada a l'hivernacle
    (1987) Abellan Mula, Joan
    Klaus és un noi de família benestant que, camí cap a l'Àfrica, s'atura a la finca del seu avi a Suïssa. L'acompanya un seu amic, Nino, també rodamón vocacional. D'aquesta aturada en el camí, d'aquesta crisi, en serà metàfora l'espai físic de l'hivernacle de la finca de l'avi. Allí Nico i Klaus es reuniran amb cinc noies, per a les quals l'espai també representa un cosmos particular. Aquest parèntesi en el viatge a l'Àfrica permetrà als personatges establir una relació provisional i precària, alhora que permet al lector copsar el passat, el present, l'esdevenir i les diferents actituds davant la vida de cadascun dels set personatges.