Joan Abellan Mula

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1946. Després de fer estudis d'Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona, va obtenir l'any 1976 el premi Joan Santamaria amb l'obra teatral "El bon samarità, càntir amunt, càntir avall", la qual va ser estrenada a Barcelona aquell mateix any a la temporada popular de l'Assemblea d'Actors i Directors (Grec 76). D'aleshores ençà, ha escrit teatre i guions per a diferents mitjans havent obtingut els seus textos nombrosos premis. Ha destacat especialment en la pedagogia teatral (és professor de l'Institut del Teatre de Barcelona des del 1979) i en la producció de textos teòrics i de divulgació de les arts escèniques, amb nombrosos articles a publicacions especialitzades i assaigs i estudis com "Els artistes plàstics de l'EADAG", "Els Joglars/Espais", "Boal contra Boal", "Artaud i el teatre" i "La representació teatral, introducció als llenguatges del teatre actual".
Nom

Filtres

19791
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Amor ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    L'estació de les dàlies
    (1988) Abellan Mula, Joan
    A la sala d'espera d'una estació de trens, on també s'hi troba la cantina, hi conflueixen passatgers de mena ben diversa, que arriben o marxen de viatge per motius també ben diferents: l'Home Solemne que vol arribar fins a davant de l'oceà; El Mariner, que marxa terra endins a treballar a una mina; La Dona amb una cadernera que ven butlletes de la sort; Els Joves Enamorats; La Parella Madura, que se separa; La Dona Sola; L'Anciana i El Vell. De tots ells descobrim, mentre no arriba el tren, els seus somnis, les il·lusions, els desenganys i moltes històries del passat que els desvetlla l'espera en aquesta estació inquietant.
  • Miniatura
    Obra
    El collaret d'algues vermelles
    (1978) Melendres Inglés, Jaume
    A finals del segle XVIII, quan el corregidor s'assabenta que la seva promesa, la Beatriu, té un amant, l'Albert, decideix renunciar al seu compromís i enviar-la al nou món amb un grup de prostitutes que van a casar-se. Però Albert puja com a polissó al vaixell, on descobreix que el clergue i el tinent d'un escamot també estan perdudament enamorats de la seva estimada. Quan el capità s'assabenta dels sentiments de Beatriu i descobreix Albert al vaixell, els casa simbòlicament. En arribar al nou món, però, el nebot del governador, Gustau, s'enamora de Beatriu a l'instant, i quan el seu oncle s'assabenta que Beatriu i Albert no estan realment casats, ofereix Beatriu a Gustau. En saber-ho, Albert el repta a un duel, al final del qual Gustau mor. Però Beatriu també mor poc després a causa de tot el sofriment que ha patit, i Albert fuig cap a Europa mentre el seu cor es queda al nou món.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    N'hi ha prou amb una mica de coratge
    (1980) Abellan Mula, Joan
    Mentre s’ultimen els preparatius per un espectacle, l’Arpella Blanca -un transvestit sofisticat- arriba amb un paquet que ha d’entregar al Músic; l’atén l’Elèctric, que és l'amant del Músic, i entaulen un joc de seducció fins que l’Arpella se’n va. Aleshores arriba el Músic amb una nostàlgia gens habitual, la moral molt baixa, i decidit a suïcidar-se. Trenca la relació amb l’Elèctric i, després que aquest se’n vagi, intenta suïcidar-se amb una sobredosi. Però de seguida torna l’Arpella per advertir-lo que el material que s’ha injectat no és bo i li proposa d’abandonar plegats aquesta vida que porten. Quan són a punt de fer-ho, l’Elèctric els descobreix i reconeix en l’Arpella un antic amant. Tots tres acaben reflexionant què ha estat de les seues vides i els desenganys en l’amor i el sexe, fins que el Músic desapareix per sempre, i l’Arpella i l’Elèctric abandonen també el local, desenganyats de la vida.