Joan Abellan Mula

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1946. Després de fer estudis d'Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona, va obtenir l'any 1976 el premi Joan Santamaria amb l'obra teatral "El bon samarità, càntir amunt, càntir avall", la qual va ser estrenada a Barcelona aquell mateix any a la temporada popular de l'Assemblea d'Actors i Directors (Grec 76). D'aleshores ençà, ha escrit teatre i guions per a diferents mitjans havent obtingut els seus textos nombrosos premis. Ha destacat especialment en la pedagogia teatral (és professor de l'Institut del Teatre de Barcelona des del 1979) i en la producció de textos teòrics i de divulgació de les arts escèniques, amb nombrosos articles a publicacions especialitzades i assaigs i estudis com "Els artistes plàstics de l'EADAG", "Els Joglars/Espais", "Boal contra Boal", "Artaud i el teatre" i "La representació teatral, introducció als llenguatges del teatre actual".
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Obra
    L'estació de les dàlies
    (1988) Abellan Mula, Joan
    A la sala d'espera d'una estació de trens, on també s'hi troba la cantina, hi conflueixen passatgers de mena ben diversa, que arriben o marxen de viatge per motius també ben diferents: l'Home Solemne que vol arribar fins a davant de l'oceà; El Mariner, que marxa terra endins a treballar a una mina; La Dona amb una cadernera que ven butlletes de la sort; Els Joves Enamorats; La Parella Madura, que se separa; La Dona Sola; L'Anciana i El Vell. De tots ells descobrim, mentre no arriba el tren, els seus somnis, les il·lusions, els desenganys i moltes històries del passat que els desvetlla l'espera en aquesta estació inquietant.
  • Obra
    N'hi ha prou amb una mica de coratge
    (1980) Abellan Mula, Joan
    Mentre s’ultimen els preparatius per un espectacle, l’Arpella Blanca -un transvestit sofisticat- arriba amb un paquet que ha d’entregar al Músic; l’atén l’Elèctric, que és l'amant del Músic, i entaulen un joc de seducció fins que l’Arpella se’n va. Aleshores arriba el Músic amb una nostàlgia gens habitual, la moral molt baixa, i decidit a suïcidar-se. Trenca la relació amb l’Elèctric i, després que aquest se’n vagi, intenta suïcidar-se amb una sobredosi. Però de seguida torna l’Arpella per advertir-lo que el material que s’ha injectat no és bo i li proposa d’abandonar plegats aquesta vida que porten. Quan són a punt de fer-ho, l’Elèctric els descobreix i reconeix en l’Arpella un antic amant. Tots tres acaben reflexionant què ha estat de les seues vides i els desenganys en l’amor i el sexe, fins que el Músic desapareix per sempre, i l’Arpella i l’Elèctric abandonen també el local, desenganyats de la vida.
  • Obra
    Despertar glaçat de primavera
    Abellan Mula, Joan
    Pau és un director de cinema que acaba d’enllestir una pel·lícula: "Despertar glaçat de primavera". Ara busca diners per a una nova producció - vol rodar un Faust - però no troba productor perquè la seva anterior pel·lícula, si bé resulta un èxit de crítica, fracassa a les taquilles. És per això que pacta amb un mafiós per tal de poder aconseguir el seu objectiu. El productor, però, li exigeix com a condició que converteixi la seva protegida, Vera, en una estrella i que, sobretot, mai se n’enamori. Pau accedeix però ràpidament s’enamora de Vera. Aquest fet i les lleonines condicions imposades pel productor, fan que Pau decideixi trencar el pacte i busqui diners en altres llocs. Tot i les amenaces del mafiós, aconsegueix dur endavant el seu projecte. El dia de l’estrena, però, les amenaces es compleixen i Pau és assassinat davant la sala on debuta la seva pel·lícula.
  • Obra
    Comiat i fi de festa
    (1979) Abellan Mula, Joan
    Uns anys després de la mort de Franco, en una casa burgesa de Bellavista de Mar es prepara una representació on han d'assistir algunes de les més altes instàncies del país. Cleo Vilallonga, una actriu retirada, pensa marxar després de l'espectacle amb Eloi, un jove que actua gràcies al patrocini de la Claudia que li fa de manager. Però l'arribada de Saltamartí, un actor empresonat per la seva actitud crítica i provocadora amb el poder i que s'ha escapat de la presó, ho capgira tot. Saltamartí demana ajuda a Cleo, la seva padrina, i aquesta no dubta en oferir-li el seu carnet d'identitat perquè el fugitiu pugui traspassar la frontera disfressat. Les circumstàncies els porten a tots a rememorar èpoques passades i decideixen representar "Primera història d'Esther", d'Espriu en record dels temps passats. Saltamartí fuig cap a la frontera però com a "comiat i fi de festa" s'enduu el tiberi destinat als espectadors i el vestuari de la representació.