Denise Duncan

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Heredia (Costa Rica), 1979. Directora i dramaturga. Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre i en periodisme per la Universitat de Costa Rica. És membre fundadora de La Pulpe Teatro, autora resident de la Sala Beckett durant la temporada 2019-2020, guanyadora del Premi Ciutat de Manacor de Teatre Jaume Vidal Alcover 2018 i de l’accèssit del Premi Marqués de Bradomín 2005.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Obra
    Negrata de merda
    Duncan, Denise
    El Nick, un nen de cinc anys i fill adoptiu de l’Andrea i el Pol, explica als seus pares que l’Anna, una nena de l’escola, ha proferit contra ell un insult racista. Davant d’aquests fets tan greus, l’Andrea i en Pol decideixen posar-se en contacte amb els pares de l’Anna, la Laura i el Joan, per exigir-los que la seva filla es disculpi. Tanmateix, la negativa d’aquests a disculpar-se – ja que consideren que l’insult, en el supòsit d’haver-se produït, seria només una cosa de nens- , fa que l’Andrea i en Pol contactin amb la Maria, una periodista que pretén fer un reportatge del cas. A partir d’aquí, les discrepàncies entre ambdues famílies es convertiran en un autèntic circ mediàtic on, tant una parella com l’altra, evidenciaran els seus prejudicis fent ús, si és precís, de la microviolència o l’abús de poder.
  • Obra
    Negra (o nocturnal de una piel inoculada por el odio nuestro de cada día)
    Duncan, Denise
    Kenya és una noia negra que ha sofert assetjament i maltractaments racistes des que era una nena. A través de diferents flaixos de la seva vida, descobrim les constants vexacions i el patiment extrem que aquestes li han comportat, des dels seus anys a l’escola i l’institut, fins al moment de trobar parella i conèixer la seva família política. I tot, en una societat –la nostra- on el color de la pell segueix sent un estigma, i on el racisme està a l’ordre del dia per més que, tot sovint, no ho reconeguem.
  • Obra
    Vaques sagrades
    (2012-12) Duncan, Denise
    Ludovico, Teresa i Henrietta, tres vaques destinades a la mort, van aconseguir escapar de l'escorxador just el moment abans de ser sacrificades. Intentaven, d'aquesta manera, eludir el seu propi destí: van escapar per no haver de matar i també per no haver de morir. D’aquesta manera, mentre les tres vaques reviuen com va ser la seva fuga en travessia pels carrers de Barcelona, reflexionen també sobre la violència, la idea de sacrifici, el capitalisme i el destí dels homes. Sobre com era la seva vida a la muntanya, i sobre com haurien viscut felices per sempre als Alps Ammergau o a la Selva Negra. Tanmateix, la seva fugida va ser frustrada i van acabar en una plaça de toros. I és que el destí, a voltes, és inevitable.