Toni Cabré Masjuan

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Mataró, 1957. Dramaturg, enginyer, guionista i gestor cultural. Format en el teatre independent, l’any 1976 va participar a la primera edició del Festival Grec amb el grup Xaloc al muntatge "La pau (retorna a Atenes)". Com a autor teatral ha guanyat els premis Crítica Serra d’Or, Ciutat d’Alcoi, Joan Santamaria, Ciutat d’Alzira, Recvll, Ciutat de Manacor i Crèdit Andorrà. A Barcelona ha estrenat al Teatre Nacional de Catalunya, a La Villarroel, al Teatre Gaudí, al Teatre Borràs, a l’Artenbrut i al Versus Teatre. També ha estrenat a Madrid i a Mèxic en castellà i als EUA en anglès. Ha estat guionista de les sèries de TV3 "Poble Nou", "Secrets de família", "Nissaga de Poder", "Laberint d’ombres", "La Riera" i "Olor de Colònia". És professor de dramatúrgia i guió de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des de la seva creació. Professionalment també ha exercit de professor de matemàtiques (1981-1987), d’enginyer informàtic (1988-1997), de gestor cultural (2002-2016) i de Subdirector general de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2017-2022).
Nom

Filtres

2000 - 20089
Restablir filtres

Configuració

Data de finalització: 2009 × Data d'inici: 2000 ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 9 de 9
  • Miniatura
    Obra
    Iglú
    (2006) Cabré Masjuan, Toni
    En Rafel es nega a prejubilar-se i es tanca amb l’escopeta de caça del seu pare a l’arxiu de l’empresa. Inspirat per un militar francès que es tancà en un iglú de munició, i revelant-se també contra un desmèrit immerescut, en Rafel amenaça amb cremar l’edifici: fa dies que ho té planejat i ha anat entrant ampolles plenes de gasolina. Piquen a la porta. En Joan es presenta, a si mateix, com un prejubilat feliç, i pretén convèncer en Rafel. Però, en Joan no ho està, de jubilat.
  • Miniatura
    Obra
    Rosebud Hotel
    (2005) Cabré Masjuan, Toni
    A finals dels anys trenta, al lavabo de sota el vestíbul del Rosebud Hotel de Nova York, Charles Foster Kane (el protagonista de "Citizen Kane" d'Orson Wells, 1941) i Leonard Zelig (protagonista del fals documental de Woody Allen, 1983), es troben. Zelig pateix una malaltia camaleònica: pot transformar-me en algú altre i, per tant, suplantar-lo. Ara, però, la seva dona i psiquiatra es vanta d'haver-lo curat, i estan preparant una ponència. Quan el reconeix, Kane el felicita per la seva història inventada. Zelig s'indigna i se sent incòmode per la seva presència, de manera que micciona en un lavabo reservat; quan surt, llueix un aspecte idèntic a Kane: no està curat. Aquest queda meravellat, i li demana que passi unes hores amb la seva dona perquè ell pugui estar amb una cambrera de l'hotel i així ella no sospiti. Zelig, indignat i decebut amb Kane, torna a esdevenir ell: no es pensava que un home així fos tan normal
  • Miniatura
    Obra
    Ningú
    (2006-08) Cabré Masjuan, Toni
    La Raquel, una nena d'onze anys, surt a llençar la brossa, decidida a no tornar a casa, molt enfadada amb els seus pares perquè no li diuen com serà de gran. A l'abocador troba un rodamón, que li diu que no és ningú, i l'ajuda a trobar-se a si mateixa. Li demana que escrigui en un teclat l'edat en què vol veure's, i ell manipula un titella que representa la Raquel a aquella edat. La Raquel de 25 anys es rebota contra ella, per la seva actitud, sempre dient que no, i li diu que espavili, que no pot ser que tingui 25 anys i no sàpiga què fer. Llavors, la Raquel s'enfada amb el rodamón per fer parlar el seu titella així: l'agafa i decideix que ha estudiat per veterinària, especialitzada en animals exòtics i misteriosos. El rodamon va traient animals fantasiosos muntats a partir dels objectes que va trobant, i la Raquel els va curant. Quan acaben, ell li diu que, sigui veterinària o no, seguirà essent com és ara: imaginativa, inquieta, tossuda i rebel. La Raquel torna cap a casa, però, quan es gira per demanar-li que li expliqui qui és, ja no hi ha ningú.
  • Miniatura
    Obra
    Obra inacabada
    (2003) Cabré Masjuan, Toni
    Una dona entra en un magatzem ple d'objectes diversos. Des de la foscor, li parla a través d'un aparell acústic l'home que l'ha citat. Li explica la seva dèria, el seu amor per adquirir obres d'art inacabades, que deixen espai i llibertat per imaginar. Per fi, li mostra per què l'ha fet venir: sap que han diagnosticat la seva filla de càncer terminal, i li ofereix una gran suma de diners a canvi d’estar present en el moment de la mort de la petita. Vol assistir a l'acte íntim de la fi d'una obra d'art a mig construir.
  • Miniatura
    Obra
    La peixera o L'efecte 2000
    (2000) Cabré Masjuan, Toni
    Una empresa ha decidit la reestructuració del seu departament d'informàtica. Aquesta reestructuració inclou l'acomiadament de part de l'equip. En un primer moment, els quatre treballadors susceptibles de ser despatxats decideixen fer una aturada en el sistema informàtic de l'empresa com a senyal de protesta. Aquesta acció havia estat prevista pels alts dirigents, i per tant no transcendeix. Els treballadors comencen a desmuntar-se: floreixen vells rancors i els enfrontaments entre ells es precipiten. La situació entre els personatges es presentarà irreconciliable. El més gran és el primer a ser acomiadat. Un d'ells, sospitós d'haver proporcionat la informació necessària per dur a terme aquesta acció, és violentat pels seus companys i acaba malferit a l'hospital. El més jove, el candidat que el cap de secció havia decidit mantenir en la empresa, dimiteix: no vol dur una vida com la que han dut els seus companys fins llavors. Finalment, és el treballador que fins llavors ha jugat més brut el que es quedarà amb la plaça.
  • Miniatura
    Obra
    Vladimir
    (2008) Cabré Masjuan, Toni
    En Vladimir ha decidit, per fi, posar acció al que diuen les paraules que fa massa anys que repeteix: deixar d'esperar Godot, que mai no arriba, i abandonar Estragó. Abandonar també la seva desídia, l'automatisme i l'absurditat del seu diàleg, que només s'aguanta si va acompanyat d'accions també absurdes. Tindrà temps per ell. Tindrà temps, fins i tot, d'anar al teatre. I trobar-hi l'Estragó. I rememorar el seu paper d'espera, encara que amb una vitalitat i emocions noves.
  • Miniatura
    Obra
    Fantasies
    (2002) Cabré Masjuan, Toni
    Ella intenta seduir-lo i ell s'hi nega. D'ençà l'accident que cap dels dos no és el mateix. Ella fa que s'acostin, cadascú a la seva pròpia cadira: ella asseguda en una de normal, ell en una de rodes. Ella li parla dels bons temps junts, de quan es van conèixer, de quan ballaven, de quan ell conduïa i ella es feia l'adormida, o paraven i feien l'amor. Però el dia de l'accident no van parar. Ell esclata, s'aixeca i li diu que prou, que no estan bé, i que no poden fer com si res. L'agafa en braços i l'asseu a la cadira de rodes. Ella li diu covard, i ell abaixa la mirada.
  • Miniatura
    Obra
    Demà coneixeràs en Klein
    (2008) Cabré Masjuan, Toni
    Una executiva es reincopora a la feina després d’una baixa per maternitat i s’adona que és víctima de mobbing per part de l’empresa: es troba arraconada en un despatx incomunicat, sense cap tasca a realitzar i sense cap mena de personal subordinat. La seva antiga secretària, però, és l’única que pren contacte amb ella, i, per demostrar-li que no és còmplice de l’empresa, l’ajuda amb un projecte que hauran de fer passar desapercebut. Així doncs, essent-ne testimonis una becària i una netejadora, les dues dones tracen un pla brillant, sempre tenint present l’ambició personal de cadascuna i la malfiança mútua. A l’hora de la veritat, però, l’executiva és acomiadada i el projecte fracassa.
  • Miniatura
    Obra
    Teoria de catàstrofes
    (2004) Cabré Masjuan, Toni
    Després d’un fort i imprevisible aiguat, el pont d’una autovia cau, però només el tram que havia renovat l’Oriol. Aquest queda abatut i, obsessionat per refer tots els càlculs, va fins al pont. Allà hi troba una noia, i mantenen una conversa en què s’endevina que l’accident els ha trastocat a tots dos, però no s’ho expliquen. En Roger, un antic company de l’Oriol, el ve a veure per reconfortar-lo. Intenta convèncer-lo perquè deixi d’obsessionar-se, ja que els seus càlculs eren perfectes, i li proposa de treballar junts. L’Oriol se sent extremament culpable, i és a partir d’aquí que comença a sorgir informació amagada que els inclou ambdós. En la seva baralla, tornen a coincidir amb la noia, que està molt trista i enfadada perquè creu que la seva amiga va morir en l’enfonsament, malgrat ningú no n’hagi donat notícia. En saber que és l’Oriol l’enginyer responsable de la catàstrofe, s’enfada molt. Ell, però, se sent molt atret per ella. En Roger intenta aturar-lo, però la teoria de catàstrofes només ha començat.