Toni Cabré Masjuan

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Mataró, 1957. Dramaturg, enginyer, guionista i gestor cultural. Format en el teatre independent, l’any 1976 va participar a la primera edició del Festival Grec amb el grup Xaloc al muntatge "La pau (retorna a Atenes)". Com a autor teatral ha guanyat els premis Crítica Serra d’Or, Ciutat d’Alcoi, Joan Santamaria, Ciutat d’Alzira, Recvll, Ciutat de Manacor i Crèdit Andorrà. A Barcelona ha estrenat al Teatre Nacional de Catalunya, a La Villarroel, al Teatre Gaudí, al Teatre Borràs, a l’Artenbrut i al Versus Teatre. També ha estrenat a Madrid i a Mèxic en castellà i als EUA en anglès. Ha estat guionista de les sèries de TV3 "Poble Nou", "Secrets de família", "Nissaga de Poder", "Laberint d’ombres", "La Riera" i "Olor de Colònia". És professor de dramatúrgia i guió de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des de la seva creació. Professionalment també ha exercit de professor de matemàtiques (1981-1987), d’enginyer informàtic (1988-1997), de gestor cultural (2002-2016) i de Subdirector general de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2017-2022).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    Lletra petita
    (2016) Cabré Masjuan, Toni
    Un anunci a Internet ofereix la possibilitat de comprar la identitat d'una altra persona a canvi d’una determinada quantitat de diners. El tracte és senzill: nom, casa, cotxe, feina, mòbil, agenda… Dues dones s'avenen al tracte, i tot funciona sobre el previst. Però, un dia, la compradora rep la visita d’una noia que l’acusa de no ser ella, i la tindrà sota amenaça fins que no li porti la dona a qui ha suplantat. La venedora sap que, quan la vegi, les deixarà en pau, perquè la dona que busca tampoc no és ella: aquella identitat pertany, originàriament, a algú que no és a escena.
  • Obra
    Okupes particulars
    (2018) Cabré Masjuan, Toni
    Un pis buit de sobte queda ple: una noia l'okupa, marxant de la seva última experiència-malson, i hi treballa fent companyia eròtica telefònicament; un home entra, fugint d'una família que l'asfixia, i prova de convèncer-la de conviure-hi, ja que diu que el pis és de la seva propietat. Al llarg dels dies, però, ella començarà a estar tipa que ell no contribueixi en res, i anirà a veure la seva mare a la residència: resulta que els dos són okupes, perquè el pis està embargat. A partir d’aquí, tots dos comencen a furgar l’un en l’altre i acaben trobant peces que encaixen. S’ajuden i es donen mútuament un afecte que els manca. Allò que ell havia deixat enrere, però, el persegueix, i decidirà plantar-hi cara. Ella, però, no ho veu clar, i l’abandonarà per seguir el seu camí.