Toni Cabré Masjuan
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Mataró, 1957. Dramaturg, enginyer, guionista i gestor cultural. Format en el teatre independent, l’any 1976 va participar a la primera edició del Festival Grec amb el grup Xaloc al muntatge "La pau (retorna a Atenes)". Com a autor teatral ha guanyat els premis Crítica Serra d’Or, Ciutat d’Alcoi, Joan Santamaria, Ciutat d’Alzira, Recvll, Ciutat de Manacor i Crèdit Andorrà. A Barcelona ha estrenat al Teatre Nacional de Catalunya, a La Villarroel, al Teatre Gaudí, al Teatre Borràs, a l’Artenbrut i al Versus Teatre. També ha estrenat a Madrid i a Mèxic en castellà i als EUA en anglès. Ha estat guionista de les sèries de TV3 "Poble Nou", "Secrets de família", "Nissaga de Poder", "Laberint d’ombres", "La Riera" i "Olor de Colònia". És professor de dramatúrgia i guió de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des de la seva creació. Professionalment també ha exercit de professor de matemàtiques (1981-1987), d’enginyer informàtic (1988-1997), de gestor cultural (2002-2016) i de Subdirector general de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2017-2022).
Nom
29 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 29
Obra Oi?(1992) Cabré Masjuan, ToniUn bit -unitat bàsica d'informació-, orgullós de ser-ho, de la seva vida simple, exacta i modesta, es replanteja la seva identitat quan detecta una presència, una "mirada" que fa trontollar i perillar la seva existència, la seva perfecció de bit, la seva memòria, l'única condició que se li exigeix per ésser.Obra Iglú(2006) Cabré Masjuan, ToniEn Rafel es nega a prejubilar-se i es tanca amb l’escopeta de caça del seu pare a l’arxiu de l’empresa. Inspirat per un militar francès que es tancà en un iglú de munició, i revelant-se també contra un desmèrit immerescut, en Rafel amenaça amb cremar l’edifici: fa dies que ho té planejat i ha anat entrant ampolles plenes de gasolina. Piquen a la porta. En Joan es presenta, a si mateix, com un prejubilat feliç, i pretén convèncer en Rafel. Però, en Joan no ho està, de jubilat.Obra Rosebud Hotel(2005) Cabré Masjuan, ToniA finals dels anys trenta, al lavabo de sota el vestíbul del Rosebud Hotel de Nova York, Charles Foster Kane (el protagonista de "Citizen Kane" d'Orson Wells, 1941) i Leonard Zelig (protagonista del fals documental de Woody Allen, 1983), es troben. Zelig pateix una malaltia camaleònica: pot transformar-me en algú altre i, per tant, suplantar-lo. Ara, però, la seva dona i psiquiatra es vanta d'haver-lo curat, i estan preparant una ponència. Quan el reconeix, Kane el felicita per la seva història inventada. Zelig s'indigna i se sent incòmode per la seva presència, de manera que micciona en un lavabo reservat; quan surt, llueix un aspecte idèntic a Kane: no està curat. Aquest queda meravellat, i li demana que passi unes hores amb la seva dona perquè ell pugui estar amb una cambrera de l'hotel i així ella no sospiti. Zelig, indignat i decebut amb Kane, torna a esdevenir ell: no es pensava que un home així fos tan normalObra Ningú(2006-08) Cabré Masjuan, ToniLa Raquel, una nena d'onze anys, surt a llençar la brossa, decidida a no tornar a casa, molt enfadada amb els seus pares perquè no li diuen com serà de gran. A l'abocador troba un rodamón, que li diu que no és ningú, i l'ajuda a trobar-se a si mateixa. Li demana que escrigui en un teclat l'edat en què vol veure's, i ell manipula un titella que representa la Raquel a aquella edat. La Raquel de 25 anys es rebota contra ella, per la seva actitud, sempre dient que no, i li diu que espavili, que no pot ser que tingui 25 anys i no sàpiga què fer. Llavors, la Raquel s'enfada amb el rodamón per fer parlar el seu titella així: l'agafa i decideix que ha estudiat per veterinària, especialitzada en animals exòtics i misteriosos. El rodamon va traient animals fantasiosos muntats a partir dels objectes que va trobant, i la Raquel els va curant. Quan acaben, ell li diu que, sigui veterinària o no, seguirà essent com és ara: imaginativa, inquieta, tossuda i rebel. La Raquel torna cap a casa, però, quan es gira per demanar-li que li expliqui qui és, ja no hi ha ningú.Obra La peixera o L'efecte 2000(2000) Cabré Masjuan, ToniUna empresa ha decidit la reestructuració del seu departament d'informàtica. Aquesta reestructuració inclou l'acomiadament de part de l'equip. En un primer moment, els quatre treballadors susceptibles de ser despatxats decideixen fer una aturada en el sistema informàtic de l'empresa com a senyal de protesta. Aquesta acció havia estat prevista pels alts dirigents, i per tant no transcendeix. Els treballadors comencen a desmuntar-se: floreixen vells rancors i els enfrontaments entre ells es precipiten. La situació entre els personatges es presentarà irreconciliable. El més gran és el primer a ser acomiadat. Un d'ells, sospitós d'haver proporcionat la informació necessària per dur a terme aquesta acció, és violentat pels seus companys i acaba malferit a l'hospital. El més jove, el candidat que el cap de secció havia decidit mantenir en la empresa, dimiteix: no vol dur una vida com la que han dut els seus companys fins llavors. Finalment, és el treballador que fins llavors ha jugat més brut el que es quedarà amb la plaça.Obra La metamorfosi(1990) Cabré Masjuan, ToniGregori Samsa passa revista al que ha estat la seva vida des que va convertir-se en insecte. Intenta adaptar-se a la seva situació personal i a la seva família sense qüestionar-se com hi ha arribat.Obra Computer Love(1991) Cabré Masjuan, ToniL'Alfred, un botiguer, acudeix a una agència matrimonial per tal de trobar parella. El procediment es fa a través d'un ordinador que li va fent preguntes i l'avalua, alhora que demana contínuament monedes per poder seguir funcionant. El resultat l'emparella amb una noia molt similar a ell, l’Agnès, botiguera i catalanista fins la medul·la. Es troben en un bar proper i s'adonen que estan fets l'un per l'altra: volen ajuntar negocis, anar a viure junts... Ell acaba regalant-li un xec en blanc i pagant l'entrada d'un pis. Els esdeveniments s'enllacen de manera estrambòtica i l'Agnès, sentint-se traïda pel seu amor, es dispara un tret. Després que l’Alfred marxi cames ajudeu-me, les quatre persones del bar, inclosa l’Agnès, surten del seu personatge, fitxen i marxen. L’empresa “Computer Love” és una escurabutxaques.Obra Jugant en família(2020) Cabré Masjuan, ToniEn plena pandèmia del Coronavirus, un pare connecta la càmera per fer un missatge a xarxes socials tot explicant com gestiona el confinament amb el seu fill mentre la mare és fora. Ha decidit crear una ficció en la qual tot plegat és un joc establert per les autoritats que cal superar. El fill però, quan el pare se'n va a preparar l'esmorzar, aprofita la càmera per confessar que no s'ho ha cregut ja que la seva mare, -que ara viu amb un altre home-, li ha dit la veritat, però que, amb tot, fa veure que sí perquè veu la il·lusió amb què el seu pare l'hi explica.Obra Cruïlla(1985) Cabré Masjuan, ToniQuatre amics tornen de Rotterdam en un viatge nocturn amb cotxe. Vénen de l'enterrament de la filla d'una vella amiga de la universitat. L'esdeveniment ha reunit el grup d'amics després de molts anys i el llarg viatge, amb les seves aturades, els dóna l'oportunitat de revisar les pròpies vides, les il·lusions perdudes, el que el temps ha consolidat o esborrat. La retrobada, la nit i la son propiciaran també un joc en el qual els amics intercanviaran els seus papers, així com la resolució d'una assignatura pendent entre dos dels personatges que no varen saber ser amants temps enrere. L'obra acaba amb una notícia a la ràdio que els retorna al temps i a l'espai amb tota la seva cruesa: el tràgic esdeveniment futbolístic que els hooligans britànics van provocar durant la Copa d'Europa a Brussel·les el 29 de maig de 1985.Obra Lletra petita(2016) Cabré Masjuan, ToniUn anunci a Internet ofereix la possibilitat de comprar la identitat d'una altra persona a canvi d’una determinada quantitat de diners. El tracte és senzill: nom, casa, cotxe, feina, mòbil, agenda… Dues dones s'avenen al tracte, i tot funciona sobre el previst. Però, un dia, la compradora rep la visita d’una noia que l’acusa de no ser ella, i la tindrà sota amenaça fins que no li porti la dona a qui ha suplantat. La venedora sap que, quan la vegi, les deixarà en pau, perquè la dona que busca tampoc no és ella: aquella identitat pertany, originàriament, a algú que no és a escena.
- «
- 1 (current)
- 2
- 3
- »