Ximo Llorens
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alcoi, 1954. Periodista i actor. Té nombroses obres de teatre publicades o estrenades.
Nom
4 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 4 de 4
Obra Las tres decisiones de J.B. Poquelín(1990) Llorens, XimoL'obra fa un recorregut pels moments claus de la vida de l'actor i dramaturg francès Molière. S'inicia quan rebutja seguir l'ofici de tapisser reial, que li hauria donat un sou fix, i decideix ser actor, i acaba amb la seva mort a dalt d'un escenari durant una representació d'"El malalt imaginari". Entremig hi ha tot un seguit d'escenes que reprodueixen moments de la seva vida privada i professional: quan decideix que la interpretació dels actors sigui menys exagerada i més real i el rebuig inicial que aquesta decisió va comportar; quan comença a escriure les seves pròpies comèdies; quan decideix casar-se amb la filla natural de la seva companya sentimental durant vint anys; quan suporta les contínues infidelitats de la seva dona; i quan obté el permís del rei per representar el "Tartuf".Obra El desierto habitado(1996) Llorens, XimoUn matrimoni algerià fuig de les amenaces dels integristes islàmics al seu país i es refugia a un poblet valencià. Tot el poble es mobilitza per ajudar-los amb allò que necessiten. Fins i tot la premsa comarcal es fa ressó d'aquesta mostra de solidaritat quan s'acosta Nadal. Mentrestant, un marginat local troba dificultats perquè algú li faci cas al seu propi poble.Obra Un sopar de dimecres(1995) Llorens, XimoCom cada dimecres la mare convida el seu fill petit a sopar. Durant la conversa sorgeixen temes polèmics: el pare que els va abandonar, la negativa del fill a fer la feina que volia la mare i, sobretot les seves maneres d'entendre la vida. Barrejats amb els records agradables del passat aparèixen els retrets mutus que els allunyen. La mare, atenallada pels convencionalismes i el "què diran", carregada de prejudicis i de pors, és incapaç de tractar amb normalitat la sexualitat del fill. La família, per al noi, és una perpetuació dels mateixos errors, la infelicitat que passa de pares a fills.Obra Poeta en deliri(1995) Llorens, XimoFernando Pessoa està tot sol a la seva habitació. Com a única companyia té una ampolla de vi, una altra d'aiguardent i un veí que no para d'assajar el violí. Acaba de recollir una carta que li denega el lloc de conservador-bibliotecari que havia sol·licitat. El poeta, desesperat, es pregunta què fer de la vida, com enfrontar-se a haver de seguir treballant més de deu hores en una oficina, sense temps per escriure. Pessoa imagina quina reacció tindrien els escriptors que ell va inventar si es trobessin en una situació com la seva: Alberto Caerio enviaria una carta orgullosa, irònica; Ricardo Reis se suïcidaria; Alvaro Campos oblidaria la carta i ballaria de felicitat. Ell, Fernando de Pessoa, només pot matar-se lentament a glops d'aiguardent i vi, queixar-se de la seva sort, i , finalment, resignar-se i tornar a la feina de traductor comptable.