Sadurní Vergés Vilella

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Graduat en Dramatúrgia i direcció d'escena a l'Institut del Teatre, llicenciat en Traducció i Interpretació d'Anglès a la UVic, Màster 'Literature in European Cultures' a la Cardiff University (Regne Unit), Postgraduat en Gestió Cultural a la UOC i postgraduat en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre. És dramaturg, director d'escena, poeta, traductor i professor de teatre i literatura. Com a autor ha escrit una vintena d'obres de teatre, algunes de les quals han estat premiades i publicades (‘Els ulls dels altres’, I Premi Mallorca de Dramatúrgia 2018; ‘Hard Rock’, XXXIX Premi de Teatre de Benissa-Alacant 2019; ‘Algun dia saludaré el matí amb aquesta calma’, Premi de Teatre Jaume Salés i Sanjaume 2020; ‘Rosa mutabilis’, ‘Llops’, 'Follow the White Rabbit: exiliar-se (o no)', ‘En tinc moltes ganes’, ‘A les portes de la ciutat’, 'Sense tu', 'Com si et tingués al costat', entre d'altres). També ha estat dramaturg de diverses peces de dansa contemporània (com 'Materea', de Sonia Fernández, o 'Els ossos de Montaigne', estrenada al GREC). Com a professional de la dramatúrgia, habitualment fa tot tipus de dramatúrgies per encàrrec (teatre familiar, teatre social, guions, dramatúrgia de concerts i de dansa), a banda de les obres pròpies que sent la necessitat d'escriure. Ha traduït obres de Tennessee Williams, Harold Pinter, Caryl Churchill, Sarah Kane, Sam Shepard, debbie tucker green, Alice Birch, Christopher Marlowe i Shakespeare, entre d'altres. També és professor de Dramatúrgies contemporànies al postgrau en Projectes pedagògics i escènics de l’Institut del Teatre, professor de literatura, escriptura i anàlisi dramatúrgica de Shakespeare a l'ESAD d'Eòlia i de literatura dramàtica a l'Institut del Teatre.
Nom

Filtres

2018 - 20192
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Desig ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    Els ulls dels altres
    (2017) Vergés Vilella, Sadurní
    Obra composta per vint-i-dues microescenes —diàlegs i monòlegs— aparentment independents, però que en realitat estan connectades a partir de diversos eixos temàtics que es van repetint —el desig, la insatisfacció, la relació amb el propi cos i amb el cos dels altres, la ceguesa (tant real com metafòrica), allò que sentim però no gosem dir—. Mitjançant una poètica fragmentada, les escenes se succeeixen amb un ordre subvertible segons el criteri del director, ja que des de la dramatúrgia es dona llibertat per canviar-ne l’ordre, afegir materials, etc. Es tracta d’una exploració textual i escènica que s’endinsa en l’humor negre, el diàleg poètic i el monòleg confessional, tot convenientment regat amb unes gotes de deliri i d’absurd.
  • Miniatura
    Obra
    Rosa mutabilis
    (2016) Vergés Vilella, Sadurní
    Albert i Berta són dos solitaris que viuen en una metròpoli d’un futur proper on la fredor de la tecnologia i els paisatges postindustrials dominen la ciutat. S’ha eliminat qualsevol rastre de naturalesa i només algunes persones saben que encara es cultiven flors en un magatzem als afores de la ciutat. Els dos personatges es coneixen a través d’una agència que els organitza una cita i de seguida se senten atrets. Albert és divorciat —«descontractat», segons el llenguatge creat en l’obra— i té una relació de dependència malaltissa amb la seva filla, mentre que Berta arrossega un trauma d’infància no resolt. L’obra fa salts al passat, on un Pare i una Filla mantenen una relació tòxica. Aquestes escenes del passat es poden interpretar indistintament com la història d’Albert amb la seva filla o la de Berta amb el seu pare. Al final es produeix una agressió, que Berta supera exposant el relat dels abusos que va patir de petita mitjançant metàfores relacionades amb un món de naturalesa ja desaparegut.
  • Miniatura
    Obra
    Nocturn
    (2015) Vergés Vilella, Sadurní
    Adaptació dramàtica lliure a partir de dos contes de Raymond Carver. Som en un barri residencial típicament nord-americà de cases adossades amb jardí. És de nit i estem en ple hivern. Una senyora gran veu el seu veí, també d’edat avançada, des de la cuina de casa seva. L’home està feinejant al jardí. Tots dos pateixen insomni i ella surt a trobar-lo per fer petar la xerrada una estona i veure si agafa son. Per primera vegada des que són veïns tindran una conversa sense les seves respectives parelles. Parlaran del seu marit i muller, respectivament, i dels seus fills, i la tensió i el desig anirà creixent. L’home convida la dona a prendre un te al garatge, on estaran més còmodes, malgrat que la seva muller està dormint a dalt. Al final la tensió sexual quedarà en suspens, pendent de resoldre’s, ja que de moment les seves respectives circumstàncies personals els sobrepassen.