Sadurní Vergés Vilella

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Graduat en Dramatúrgia i direcció d'escena a l'Institut del Teatre, llicenciat en Traducció i Interpretació d'Anglès a la UVic, Màster 'Literature in European Cultures' a la Cardiff University (Regne Unit), Postgraduat en Gestió Cultural a la UOC i postgraduat en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre. És dramaturg, director d'escena, poeta, traductor i professor de teatre i literatura. Com a autor ha escrit una vintena d'obres de teatre, algunes de les quals han estat premiades i publicades (‘Els ulls dels altres’, I Premi Mallorca de Dramatúrgia 2018; ‘Hard Rock’, XXXIX Premi de Teatre de Benissa-Alacant 2019; ‘Algun dia saludaré el matí amb aquesta calma’, Premi de Teatre Jaume Salés i Sanjaume 2020; ‘Rosa mutabilis’, ‘Llops’, 'Follow the White Rabbit: exiliar-se (o no)', ‘En tinc moltes ganes’, ‘A les portes de la ciutat’, 'Sense tu', 'Com si et tingués al costat', entre d'altres). També ha estat dramaturg de diverses peces de dansa contemporània (com 'Materea', de Sonia Fernández, o 'Els ossos de Montaigne', estrenada al GREC). Com a professional de la dramatúrgia, habitualment fa tot tipus de dramatúrgies per encàrrec (teatre familiar, teatre social, guions, dramatúrgia de concerts i de dansa), a banda de les obres pròpies que sent la necessitat d'escriure. Ha traduït obres de Tennessee Williams, Harold Pinter, Caryl Churchill, Sarah Kane, Sam Shepard, debbie tucker green, Alice Birch, Christopher Marlowe i Shakespeare, entre d'altres. També és professor de Dramatúrgies contemporànies al postgrau en Projectes pedagògics i escènics de l’Institut del Teatre, professor de literatura, escriptura i anàlisi dramatúrgica de Shakespeare a l'ESAD d'Eòlia i de literatura dramàtica a l'Institut del Teatre.
Nom

Filtres

2018 - 20192
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Pares / fills ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Miniatura
    Obra
    El vespre català (Paisatge amb teulada i digressions)
    (2020) Vergés Vilella, Sadurní
    Un escriptor d'edat avançada, anomenat Rapsode, veu el món a través de la finestra de l'habitació de l'hospital on passa bona part de l'any ingressat a causa de les seva particular malaltia: els ossos de vidre. El Rapsode passa els dies mirant la terrassa de l'edifici del davant, on en cada data assenyalada del calendari català hi apareixen diferents personatges amb situacions que marquen un abans i un després a la seva vida. El Rapsode, al mateix temps, té una relació especial amb el personal de l'hospital, amb la seva editora i la seva filla. L'obra es pot llegir com una al·legoria de país fràgil, queixós, però que no renuncia a ser.
  • Miniatura
    Obra
    En tinc moltes ganes
    (2019) Vergés Vilella, Sadurní
    Una mare i la seva filla tenen converses sobre homes al llarg de diverses escenes, en cadascuna de les quals la mare ha quedat amb un home diferent i la trobada no ha acabat de funcionar. La filla l’ajuda explicant-li com lligar amb una aplicació de telèfon mòbil. No sabem per quin motiu el pare ja no hi és, però intuïm que era un maltractador i que ha resultat molt difícil poder començar de nou. Intercalada entre les diferents escenes, una veu masculina no identificada, inquietant, explica en forma de monòlegs com segueix anònimament un dels dos personatges femenins i té perfectament controlats els seus moviments. Queda oberta la interpretació de si es tracta de l’exmarit de la dona o bé de qualsevol assetjador potencial.
  • Miniatura
    Obra
    Rosa mutabilis
    (2016) Vergés Vilella, Sadurní
    Albert i Berta són dos solitaris que viuen en una metròpoli d’un futur proper on la fredor de la tecnologia i els paisatges postindustrials dominen la ciutat. S’ha eliminat qualsevol rastre de naturalesa i només algunes persones saben que encara es cultiven flors en un magatzem als afores de la ciutat. Els dos personatges es coneixen a través d’una agència que els organitza una cita i de seguida se senten atrets. Albert és divorciat —«descontractat», segons el llenguatge creat en l’obra— i té una relació de dependència malaltissa amb la seva filla, mentre que Berta arrossega un trauma d’infància no resolt. L’obra fa salts al passat, on un Pare i una Filla mantenen una relació tòxica. Aquestes escenes del passat es poden interpretar indistintament com la història d’Albert amb la seva filla o la de Berta amb el seu pare. Al final es produeix una agressió, que Berta supera exposant el relat dels abusos que va patir de petita mitjançant metàfores relacionades amb un món de naturalesa ja desaparegut.
  • Miniatura
    Obra
    Nocturn
    (2015) Vergés Vilella, Sadurní
    Adaptació dramàtica lliure a partir de dos contes de Raymond Carver. Som en un barri residencial típicament nord-americà de cases adossades amb jardí. És de nit i estem en ple hivern. Una senyora gran veu el seu veí, també d’edat avançada, des de la cuina de casa seva. L’home està feinejant al jardí. Tots dos pateixen insomni i ella surt a trobar-lo per fer petar la xerrada una estona i veure si agafa son. Per primera vegada des que són veïns tindran una conversa sense les seves respectives parelles. Parlaran del seu marit i muller, respectivament, i dels seus fills, i la tensió i el desig anirà creixent. L’home convida la dona a prendre un te al garatge, on estaran més còmodes, malgrat que la seva muller està dormint a dalt. Al final la tensió sexual quedarà en suspens, pendent de resoldre’s, ja que de moment les seves respectives circumstàncies personals els sobrepassen.