Ricard Salvat Ferré

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Ricard Salvat (Tortosa, 1934 - Barcelona, 2009). Director teatral, escriptor i catedràtic d'Arts Escèniques de la Universitat de Barcelona. És un dels grans renovadors teatrals de Catalunya de la segona meitat del segle XX.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Obra
    Josep Andreu i la seva època: homenatge a Charlie Rivel
    (1996) Salvat Ferré, Ricard
    Aquesta obra constitueix un homenatge a Josep Andreu Lasserre, àlies Charlie Rivel, probablement el pallasso català més famós de tota la història. L'obra segueix els principals esdeveniments de la seva vida, des del seu naixement a Cubelles el 1896, fins a la seva mort el 26 de juliol de 1983, i els relaciona amb tots aquells fets de caràcter històric que el van afectar. És el cas de la Segona Guerra Mundial, que el va sorprendre a Alemanya, on el govern nazi el va obligar a complir tots els contractes que tenia signats, i a protagonitzar una pel·lícula. També recull declaracions de personatges històrics sobre el personatge, com ara Sebastià Gasch, Winston Churchill o Walter Kaul.
  • Obra
    Salvat-Papasseit i la seva època /1 : (Però la joia és meva)
    Salvat Ferré, Ricard
    L’obra presenta una successió d’escenes de la vida del poeta Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), i intercalant-se entre aquestes escenes, diversos textos (poesies i proses del poeta i d’altres autors) que serveixen per il·lustrar l’època en què vivia. Després de mostrar-nos la relació del poeta amb Emili Eroles i el seu grup (Joan Alavedra, Ricard Matas, etc.) l’obra se centra en la malaltia de Salvat i en la seva vida sentimental (la seva relació amb la seva esposa Carme i la infermera del sanatori, Margot), relacionant-la en tot moment amb la seva creació poètica.
  • Obra
    Adrià Gual i la seva època
    Salvat Ferré, Ricard
    Recreació històrica de petits moments decisius de l'època en què va créixer artísticament i ideològica Adrià Gual. S'inicia amb l'Exposició Internacional de 1888, quan arriben a Barcelona les darreres tendències artístiques europees. Per aquesta via Gual s'introdueix en l'estètica naturalista, viu l'efervescència del Modernisme i, fruit d'aquesta experiència, sorgeix "Misteri de dolor". L'obra clou amb l'estada de Gual a París, convidat per representar-hi "Misteri de dolor" i "Jordi Dandin", de Molière, just quan esclata la Gran Guerra de 1914. Els esdeveniments es presenten a través de tres veus: la de Rotschild -un venedor de butaques del Liceu-, i l'Anècdota i la Història, dos punts de vista contrastables: el primer es fa ressò dels corrents d'opinió popular, i el segon ofereix tot de dades objectives. L'obra també intercala fragments de textos d'Adrià Gual, Eugeni D'Ors, Joan Maragall o Santiago Rusiñol, entre d'altres.