Gemma Brió Zamora

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
És actriu i a partir d’una experiència pròpia escriu el seu primer text teatral, 'Llibert' (traduït al castellà, gallec i anglès). El protagonitza en la seva estrena a Espanya (Barcelona 2013 i Madrid 2015) i obté nombrosos premis, nominacions i el reconeixement de crítica i públic. Arrel d’aquesta estrena forma la companyia de teatre Les Llibertàries, amb Norbert Martínez, Tàtels Pérez y Mar Orfila (Mà¼rfila), amb la que estrena el 2018 a la sala Villarroel '¿La vida es sueño? o #gwenismà¼rfila' escrit a quatre mans amb Norbert Martínez que la dirigeix. Participa al torneig de dramatúrgia de Temporada Alta 2015 amb la peça curta 'El cercle'. I també a l’espectacle col·lectiu solidari "De Damasc a Idomeni" al Teatre Lliure amb el monòleg "Welcome Refugees' l’any 2016. Ha fet cursos de dramatúrgia a la Sala Beckett amb Alfredo Sanzol, Enric Nolla, Ricard Gázquez, Oliver Kluck i Victòria Szpunberg. Com a actriu és Llicenciada en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona i ha treballat en els principals teatres de Barcelona amb directors com David Selvas, Julio Manrique, Sergi Belbel, Oriol Broggi o Derek Walcott, entre d’altres. Ha participat en diverses sèries a Televisió de Catalunya i en cinema ha treballat amb directors com Marcelo Piñeiro, Marie Noà«lle, Fabrice Cazeneuve, Lídia Zimmerman o Gonzalo Herralde, entre d’altres.
Nom

Filtres

Restablir filtres

Configuració

Accés obert: true × Paraules clau: Classes socials ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 1 de 1
  • Miniatura
    Obra
    El cercle
    (2015) Brió Zamora, Gemma
    Assistim a un dia determinant en la vida d’una dona, la Marina Sala. Comença al metro, on una pidolaire romanesa li entrega el seu fill i se’n va. La Marina no té temps de dir que no, ja que està parlant pel mòbil amb la Generalitat: li han trucat per comunicar-li que han trobat els seus orígens familiars. Amb el nadó de la romanesa en braços, va a una farmàcia a comprar-li menjar, i llavors a La Caixa. Cada escena d’alguna manera ens parla de com el sistema és classista i alienador. Finalment la Marina descobreix qui és la seva mare: a la Generalitat li diuen que acaba de morir, sola, i que hauria d’assumir els costos de l’enterrament. Al final del dia la romanesa es presenta a casa seva per recuperar el seu fill i així es tanca “El cercle”.