Eva Hibernia

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (Logroño, 1973) és llicenciada en Dramatúrgia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, José Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramàtic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (França, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, Grècia o Itàlia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe Titán' (2017). Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. També ha treballat en dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de Molière. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparència' (2008) i 'La América de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporània Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, ha fet conferències sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu Barcelonès, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 16
  • Obra
    Victorina
    (2019) Hibernia, Eva
    En un teatre abandonat o en un magatzem ple d'escenografies velles, figurins, vestuaris i 'atrezzos', una noia, Querubín, està fent inventari dels objectes. De cop, entremig de tots aquests records, apareix un os que canta i balla amb una gràcia extraordinària i que, a més, té el do de la paraula. Al final es descobreix que l'animal és l'escenògrafa i figurinista Victorina Durán (1899-1993), que deambula com un fantasma pels escenaris intentant fer memòria de l'important llegat que han deixat moltes artistes i intel·lectuals espanyoles al món.
  • Obra
    Lamento
    (2001) Hibernia, Eva
    Una dona camina per un camp de refugiats ruandesos al Zaire, l'actual República Democràtica del Congo. Porta un feix de llenya a l'esquena i mentre el carrega es distreu cantant una cançó que s'inventa sobre la marxa. La melodia condensa la tristesa i el dolor que aclapara el personatge; és un cant a la infantesa perduda, a la llibertat robada.
  • Obra
    Sueños de Kafka
    (2004) Hibernia, Eva
    El senyor K i la senyora Tschissik coincideixen dins un somni; un espai que es transforma i que passa de ser un quadre del Renaixement italià, a la ciutat de París. L'ambient és fred, els gossos borden, el cel és de vidre i s'esquerda mentre ells dos es queixen de la falsa moralitat que ofega el món. Sexualment excitat, K es desperta. S'aixeca i es dirigeix a la cuina a servir-se un cafè, i allà es troba amb el seu germà, amb qui comenta el somni que acaba de tenir.
  • Obra
    La carrera
    (2016) Hibernia, Eva
    Un corredor famós i el seu deixeble, tots dos d'origen africà, es troben en un hotel alemany i rememoren el passat mentre esperen el moment de competir a les Olimpíades. Es tracta d'una ocasió especial, ja que el mestre planeja retirar-se i que sigui l'Ismail, el seu protegit, qui sigui coronat campió. L'espera s'amenitza amb la companyia de Madeleine, una poeta nòmada i amb arrels jueves que ha estat convocada pel mestre a l'hotel alemany per deixar constància del seu llegat. Durant el temps que passa fins que té lloc la cursa, les converses entre els diferents personatges (inclosa la recepcionista o el bàrman mexicà) revelen els fantasmes que els persegueixen, els múltiples i terribles sacrificis que han hagut de fer per fugir de la pobresa. Les escenes oníriques al desert africà, en què apareix una dona negra que encarna el 'daymon' del mestre, es barregen amb la quotidianitat de l'hotel fins que té lloc la prova, que simula la carrera de la vida, marcada per la superació personal i plena d'obstacles. Finalment, l'Ismail, un cop ha guanyat la cursa, reneix de les cendres i tant ell com el seu mentor abracen una nova identitat i enceten una altra faceta vital.
  • Obra
    La sal
    (2006) Hibernia, Eva
    Obra fragmentària que projecta les vivències i els pensaments de tres personatges vinculats a la guerra dels Balcans. Ho fa a través de monòlegs i diàlegs que s'agrupen sota les etiquetes "Ficcions", "Solituds", "Foto" i "Deserts". En cada apartat se'ns presenta un aspecte diferent dels protagonistes, una família fantasma: la Salma, refugiada centreeuropea que durant el conflicte va ser sistemàticament violada i torturada; l'Àiax, el vell soldat retirat i criminal senil que va abusar d'ella i que ara treballa de camperol, i en Solo, el fill de tots dos, que, poc després de néixer, va ser adoptat per una família de Dinamarca i que en el temps de l'obra treballa com a corresponsal de guerra. Tots ells viuen turmentats per les experiències del passat i no troben la pau en el present que habiten; en somnis parlen els uns amb els altres i busquen una sortida, però se senten atrapats dins el remolí de la seva pròpia història.
  • Obra
    Escúchame
    (2012) Hibernia, Eva
    Morgan i Jones han tingut una relació intensa i passional. S'importen, però un dels dos està a punt de fer una cosa irremeiable. Intenten trobar-se a través de les paraules; un les fa servir per acostar-se, l'altre per allunyar-se. Entren en un espiral de contradiccions, impediments, repeticions i desigs. No es veu ni com hi entren ni com en surten, simplement s'assisteix a un retall de la seva història.
  • Obra
    Debajo de la piel, dragón
    (2020-12) Hibernia, Eva
    La senyora Espéculo s'està morint i una noia jove li fa companyia llegint-li en veu alta un llibre que probablement, anys enrere, va escriure l'anciana moribunda. Es tracta de la història d'una vida estroncada, protagonitzada per una escriptora, l'Ada, un reflex de la senyora Espéculo. Des del començament, realitat i ficció es barregen i el present de l'adolescent i la vella s'encavalquen amb la història de les figures que apareixen al llibre: un bomber, en Martín, un fantasma del passat, i la noia italiana, un personatge que no es va acabar d'escriure i que busca desesperadament el futur que no se li ha donat.
  • Obra
    El negro en Velázquez
    (2013) Hibernia, Eva
    Dos personatges es troben en un paisatge apocalíptic i conversen de manera col·loquial sobre qüestions metafísiques. Els envolten els presagis de mort i unes criatures estranyes, que es comparen amb els àngels pintats per Diego Velázquez. On són els protagonistes? Què els amenaça? La lectura no resol aquestes qüestions, però evoca els pensaments i les emocions d'uns personatges que escuren els últims moments de vida consumits per la incertesa i la por.
  • Obra
    La pieza del adiós
    (1994) Hibernia, Eva
    Mousette, una noia de físic menut i escardalenc, vol escapar-se d'una realitat que l'ofega i anar-se'n a tocar el violí en un cafè-concert. La seva parella, Fortimbràs, un gegant amb peus de fang, al principi no la deixa marxar. Finalment, del costat del cor es treu el violí que assegurava haver perdut i l'entrega a Mousette, que després d'haver-lo reclamat amb insistència el rep amb alegria, fent trucs de màgia i piruetes. Fortimbràs intenta retenir-la amb paraules amables, però al final cedeix i l'acompanya a la seva destinació. Tot sol, adoptant la postura d'una estàtua, plorarà la seva absència fins a desaparèixer. Un cop ho hagi fet, Mousette tornarà a escena i, desolada per no trobar-lo i taral·lejant la cançó que els unia, es guardarà les pellofes dels cacauets que menjava constantment el seu estimat a la butxaca del costat del cor.
  • Obra
    El sabor de la granada
    (2020) Hibernia, Eva
    Dues dones es troben al fons d'una piscina buida, però s'hi refereixen com si es tractés d'una gran mansió. Una és la deessa Persèfone, ja vella, i l'altra una poeta jove, morta, que no recorda el seu nom ni com va perdre la vida. Es donen la benvinguda en l'espai de fisonomia canviant on coincideixen i maten el temps dialogant sobre els passats respectius, recuperant imatges evocadores d'una memòria fragmentària.