Eva Hibernia

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (LogroƱo, 1973) Ć©s llicenciada en DramatĆŗrgia per l’Escola Superior d’Art DramĆ tic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, JosĆ© Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramĆ tic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro EspaƱol, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (FranƧa, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, GrĆØcia o ItĆ lia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe TitĆ”n' (2017). Les seves obres han estat traduĆÆdes a l’alemany, l’anglĆØs, el francĆØs, el grec, el portuguĆØs, l’italiĆ  i el catalĆ . TambĆ© ha treballat en dramatĆŗrgies i versions de textos clĆ ssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de MoliĆØre. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparĆØncia' (2008) i 'La AmĆ©rica de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporĆ nia Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A mĆ©s, ha fet conferĆØncies sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu BarcelonĆØs, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 1 de 1
  • Obra
    La pieza del adiós
    (1994) Hibernia, Eva
    Mousette, una noia de físic menut i escardalenc, vol escapar-se d'una realitat que l'ofega i anar-se'n a tocar el violí en un cafè-concert. La seva parella, Fortimbràs, un gegant amb peus de fang, al principi no la deixa marxar. Finalment, del costat del cor es treu el violí que assegurava haver perdut i l'entrega a Mousette, que després d'haver-lo reclamat amb insistència el rep amb alegria, fent trucs de màgia i piruetes. Fortimbràs intenta retenir-la amb paraules amables, però al final cedeix i l'acompanya a la seva destinació. Tot sol, adoptant la postura d'una estàtua, plorarà la seva absència fins a desaparèixer. Un cop ho hagi fet, Mousette tornarà a escena i, desolada per no trobar-lo i taral·lejant la cançó que els unia, es guardarà les pellofes dels cacauets que menjava constantment el seu estimat a la butxaca del costat del cor.