Eva Hibernia

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (Logroño, 1973) és llicenciada en Dramatúrgia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, José Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramàtic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (França, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, Grècia o Itàlia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe Titán' (2017). Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. També ha treballat en dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de Molière. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparència' (2008) i 'La América de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporània Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, ha fet conferències sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu Barcelonès, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Obra
    Los días perdidos
    (1996) Hibernia, Eva
    La peça retrata la misèria i el dolor que porten les guerres. Els espectadors-lectors contemplen la normalització de la fam i de l'horror de la mà de quinze personatges que conformen un cor de veus: una mare borratxa que ha perdut els fills; un enterramorts gegant i mut, el matrimoni Tenébrok i la seva filla Alba, que encarna la innocència escapçada; les joves Marta i Pina, fortament traumatitzades; els germans Bert i Bob, que regenten una funerària; el propietari de la taverna; una vella usurera amb aires d'alcavota; un transvestit; un obrer, una enemiga amagada i un soldat de plom, -al·lucinació de Pina, que està embarassada a causa de múltiples violacions. Es tracta d'una proposta de teatre poètic amb elements còmics i grotescos. L'obra entronca amb els imaginaris de Bertold Brecht, Heiner Müller i Samuel Beckett, entre altres.
  • Obra
    Mu (fragmentos)
    (1996) Hibernia, Eva
    Peça fragmentària inspirada en 'El rei Lear', de William Shakespeare. Les escenes que es basen en la tragèdia anglesa es lliguen amb d'altres que mostren la part més absurda i grotesca de la vida humana. La cort està de dol i la bogeria del monarca es veu agreujada a causa de la sordesa que pateix; no escolta els consells dels servents més fidels ni tampoc les demandes del poble. Enmig d'aquesta misèria social, tenen la paraula mares que cometen errors irreparables a causa de l'esgotament; nets que jugant amb els avis es vengen de la malvestat i el dolor que han heretat de les generacions anteriors, i àngels que critiquen l'egoisme i la hipocresia del món. La princesa Cordelia, malinterpretada pel pare, morirà penjada i anirà a parar als llimbs, juntament amb altres innocents, com el nadó planxat per la mare. En aquest no-lloc, Cordelia serà rebuda per Bocanegra, un àngel libidinós que la farà entrar en raó i la violentarà sexualment.
  • Obra
    La pieza del adiós
    (1994) Hibernia, Eva
    Mousette, una noia de físic menut i escardalenc, vol escapar-se d'una realitat que l'ofega i anar-se'n a tocar el violí en un cafè-concert. La seva parella, Fortimbràs, un gegant amb peus de fang, al principi no la deixa marxar. Finalment, del costat del cor es treu el violí que assegurava haver perdut i l'entrega a Mousette, que després d'haver-lo reclamat amb insistència el rep amb alegria, fent trucs de màgia i piruetes. Fortimbràs intenta retenir-la amb paraules amables, però al final cedeix i l'acompanya a la seva destinació. Tot sol, adoptant la postura d'una estàtua, plorarà la seva absència fins a desaparèixer. Un cop ho hagi fet, Mousette tornarà a escena i, desolada per no trobar-lo i taral·lejant la cançó que els unia, es guardarà les pellofes dels cacauets que menjava constantment el seu estimat a la butxaca del costat del cor.
  • Obra
    El arponero herido por el tiempo
    (1997) Hibernia, Eva
    La Silvia viu en un poble costaner amb la família i se sent infeliç i oblidada. Els pares són treballadors humils: ell és arponer i ella treballa en una fàbrica de peix fins que un incident obscur acaba amb el seu acomiadament. Des d'aleshores, el silenci, els secrets, les mentides i la incomunicació són el pa de cada dia dels personatges, que noten com el temps, la rutina i els abusos dels patrons els ofeguen. Temps enrere, un estranger va estar-se uns dies a casa seva i va abusar de la mare, i s'intueix que també de la filla. Tant la presència com la desaparició misteriosa d'aquest agent extern, que en cap moment no apareix físicament, condiciona els traumes i les obsessions de la família. Els costums heretats, el masclisme inherent, les ferides sexuals, el dolor i la soledat són les línies mestres de la història, així com la bogeria i la irreverència es revelen com les úniques maneres de fugir-ne.