Eva Hibernia

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (Logroño, 1973) és llicenciada en Dramatúrgia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, José Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramàtic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (França, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, Grècia o Itàlia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe Titán' (2017). Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. També ha treballat en dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de Molière. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparència' (2008) i 'La América de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporània Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, ha fet conferències sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu Barcelonès, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Filtres

1994 - 199942000 - 20095
Restablir filtres

Configuració

Data de finalització: 2009 ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 9 de 9
  • Miniatura
    Obra
    Los días perdidos
    (1996) Hibernia, Eva
    La peça retrata la misèria i el dolor que porten les guerres. Els espectadors-lectors contemplen la normalització de la fam i de l'horror de la mà de quinze personatges que conformen un cor de veus: una mare borratxa que ha perdut els fills; un enterramorts gegant i mut, el matrimoni Tenébrok i la seva filla Alba, que encarna la innocència escapçada; les joves Marta i Pina, fortament traumatitzades; els germans Bert i Bob, que regenten una funerària; el propietari de la taverna; una vella usurera amb aires d'alcavota; un transvestit; un obrer, una enemiga amagada i un soldat de plom, -al·lucinació de Pina, que està embarassada a causa de múltiples violacions. Es tracta d'una proposta de teatre poètic amb elements còmics i grotescos. L'obra entronca amb els imaginaris de Bertold Brecht, Heiner Müller i Samuel Beckett, entre altres.
  • Miniatura
    Obra
    Fuso Negro
    (2005) Hibernia, Eva
    Un malalt mental s'escapa de l'hospital psiquiàtric on l'estan tractant. Se'l coneix com a Fuso Negro i és d'allò més violent; caça com un animal. Francisco Pérez és l'inspector de policia que està al càrrec de la cerca i captura del criminal, i Iseo, la jove psiquiatra que el tracta. Tot i tenir caràcters i edats força diferents, des de l'inici tots dos entaulen una relació en què la pulsió eròtica desemboca en passió amorosa. La mare de la noia, l'Alicia, és medievalista, un punt de referència per a tots dos i l'encarregada d'atorgar a la peça certa pàtina filosòfica. És una obra amb una gran càrrega onírica i simbòlica, on les línies mestres són els camins que permeten recórrer l'amor. Fuso Negro, a grans trets, és una representació de la voracitat, la ràbia, el descontrol i la confusió que caracteritza el veritable enamorament.
  • Miniatura
    Obra
    Lamento
    (2001) Hibernia, Eva
    Una dona camina per un camp de refugiats ruandesos al Zaire, l'actual República Democràtica del Congo. Porta un feix de llenya a l'esquena i mentre el carrega es distreu cantant una cançó que s'inventa sobre la marxa. La melodia condensa la tristesa i el dolor que aclapara el personatge; és un cant a la infantesa perduda, a la llibertat robada.
  • Miniatura
    Obra
    Una mujer en transparencia
    (2008) Hibernia, Eva
    La columna vertebral de l'obra és la història d'amor truncada que trasbalsa la vida de la Clara de vint anys. Molts anys després, en un temps irreal, en una mena d'estat de consciència que oscil·la entre el món que coneixem i el dels morts, la Clara de trenta-tres anys coincidirà amb un desconegut. Tots dos encetaran un procés d'auto-exploració que guiaran tres éssers misteriosos anomenats "abogados". Ells els ajudaran a entendre la situació emocional en què es troben, i els revelaran que la Clara va manifestar tretze anys enrere el desig de morir, precisament, amb trenta-tres anys. Dins d'aquest espai-temps alterat, ella condueix un cotxe i recull al noi que fa autoestop a la carretera. Cada cop s'acostaran més a la corba on suposadament es produirà l'accident mortal. Des de l'altra banda, els consellers misteriosos, -el doble del jove i la Clara de vint anys- intentaran capgirar la situació.
  • Miniatura
    Obra
    Aves de paso
    (2008) Hibernia, Eva
    La Marina és una biòloga inquieta que necessita recórrer el món i tenir noves experiències. Mentre fa una estada a Madrid, té l'impuls irrefrenable d'anar a un museu a contemplar un quadre concret: 'El naufragio de la Esperanza'. Es tracta d’una pintura que il·lustra l’enfonsament d'un vaixell, que representa que acaba de xocar contra una gran placa de glaç. El simbolisme dolorós d'aquesta imatge embolcalla l'obra i lliga les vivències de la Marina amb les de tots els personatges; les del seu germà, en Marcos, que s'ha mudat a Copenhaguen després de tenir un desengany amorós; les de la seva amiga Ivanna, que anys enrere va haver de fugir de Kosovo a causa de la Guerra dels Balcans, i les de l'Andrés, un actor sense feina i descendent de libanesos que coneixerà ‒i amb qui tindrà una relació romàntica‒ en una expedició a l'Argentina per estudiar les tortugues. Tots ells són altament sensibles al sofriment del món i és per aquest motiu que, conscients del sofriment que hi ha, s'identifiquen com a persones desarrelades, sense territori: aus de pas.
  • Miniatura
    Obra
    Mu (fragmentos)
    (1996) Hibernia, Eva
    Peça fragmentària inspirada en 'El rei Lear', de William Shakespeare. Les escenes que es basen en la tragèdia anglesa es lliguen amb d'altres que mostren la part més absurda i grotesca de la vida humana. La cort està de dol i la bogeria del monarca es veu agreujada a causa de la sordesa que pateix; no escolta els consells dels servents més fidels ni tampoc les demandes del poble. Enmig d'aquesta misèria social, tenen la paraula mares que cometen errors irreparables a causa de l'esgotament; nets que jugant amb els avis es vengen de la malvestat i el dolor que han heretat de les generacions anteriors, i àngels que critiquen l'egoisme i la hipocresia del món. La princesa Cordelia, malinterpretada pel pare, morirà penjada i anirà a parar als llimbs, juntament amb altres innocents, com el nadó planxat per la mare. En aquest no-lloc, Cordelia serà rebuda per Bocanegra, un àngel libidinós que la farà entrar en raó i la violentarà sexualment.
  • Miniatura
    Obra
    La pieza del adiós
    (1994) Hibernia, Eva
    Mousette, una noia de físic menut i escardalenc, vol escapar-se d'una realitat que l'ofega i anar-se'n a tocar el violí en un cafè-concert. La seva parella, Fortimbràs, un gegant amb peus de fang, al principi no la deixa marxar. Finalment, del costat del cor es treu el violí que assegurava haver perdut i l'entrega a Mousette, que després d'haver-lo reclamat amb insistència el rep amb alegria, fent trucs de màgia i piruetes. Fortimbràs intenta retenir-la amb paraules amables, però al final cedeix i l'acompanya a la seva destinació. Tot sol, adoptant la postura d'una estàtua, plorarà la seva absència fins a desaparèixer. Un cop ho hagi fet, Mousette tornarà a escena i, desolada per no trobar-lo i taral·lejant la cançó que els unia, es guardarà les pellofes dels cacauets que menjava constantment el seu estimat a la butxaca del costat del cor.
  • Miniatura
    Obra
    La América de Edward Hopper
    (2009) Hibernia, Eva
    La Vera i en Tomàs són amants i es troben en una habitació d'hotel. Ell ha de fer un viatge de feina i li demana que l'acompanyi. Just abans de marxar, la Vera explica que tenia un germà bessó, en Luciano, mort anys enrere, amb qui jugava a un joc especial: s'inventaven contes per fugir del present immediat i n'esdevenien els protagonistes. En Tomàs, un jove intel·ligent i sorneguer, accepta que la seva promesa vulgui rememorar temps passats posant-se una perruca pèl-roja i inventant-se històries per passar l'estona; comença un joc de miralls. En el tercer capítol les veus canvien; ara sentim el personatge del Pare (Joseph Koulhinsky) i la seva filla Mirandolina, una família de refugiats polonesos que ha emigrat a Amèrica arran de la Segona Guerra Mundial. També són dins d'una habitació d'hotel. A partir d'aquest punt, realitat i ficció es barregen. Les històries inventades i el dia a dia, tant de la parella jove com de la família emigrada, s'entrecreuen i trenquen la linealitat del temps. El poder de les paraules, el ball d'identitats, l'escepticisme, encarnat per Tomàs, i els paisatges de Hopper són els elements que ens guien fins a l'esqueixament definitiu de la realitat dels protagonistes.
  • Miniatura
    Obra
    El arponero herido por el tiempo
    (1997) Hibernia, Eva
    La Silvia viu en un poble costaner amb la família i se sent infeliç i oblidada. Els pares són treballadors humils: ell és arponer i ella treballa en una fàbrica de peix fins que un incident obscur acaba amb el seu acomiadament. Des d'aleshores, el silenci, els secrets, les mentides i la incomunicació són el pa de cada dia dels personatges, que noten com el temps, la rutina i els abusos dels patrons els ofeguen. Temps enrere, un estranger va estar-se uns dies a casa seva i va abusar de la mare, i s'intueix que també de la filla. Tant la presència com la desaparició misteriosa d'aquest agent extern, que en cap moment no apareix físicament, condiciona els traumes i les obsessions de la família. Els costums heretats, el masclisme inherent, les ferides sexuals, el dolor i la soledat són les línies mestres de la història, així com la bogeria i la irreverència es revelen com les úniques maneres de fugir-ne.