Eva Hibernia

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (Logroño, 1973) és llicenciada en Dramatúrgia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, José Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramàtic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (França, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, Grècia o Itàlia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe Titán' (2017). Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. També ha treballat en dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de Molière. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparència' (2008) i 'La América de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporània Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, ha fet conferències sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu Barcelonès, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Filtres

2006 - 200942010 - 20192
Restablir filtres

Configuració

Data d'inici: 2000 × Accés obert: false ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 6 de 6
  • Miniatura
    Obra
    Fuso Negro
    (2005) Hibernia, Eva
    Un malalt mental s'escapa de l'hospital psiquiàtric on l'estan tractant. Se'l coneix com a Fuso Negro i és d'allò més violent; caça com un animal. Francisco Pérez és l'inspector de policia que està al càrrec de la cerca i captura del criminal, i Iseo, la jove psiquiatra que el tracta. Tot i tenir caràcters i edats força diferents, des de l'inici tots dos entaulen una relació en què la pulsió eròtica desemboca en passió amorosa. La mare de la noia, l'Alicia, és medievalista, un punt de referència per a tots dos i l'encarregada d'atorgar a la peça certa pàtina filosòfica. És una obra amb una gran càrrega onírica i simbòlica, on les línies mestres són els camins que permeten recórrer l'amor. Fuso Negro, a grans trets, és una representació de la voracitat, la ràbia, el descontrol i la confusió que caracteritza el veritable enamorament.
  • Miniatura
    Obra
    Una mujer en transparencia
    (2008) Hibernia, Eva
    La columna vertebral de l'obra és la història d'amor truncada que trasbalsa la vida de la Clara de vint anys. Molts anys després, en un temps irreal, en una mena d'estat de consciència que oscil·la entre el món que coneixem i el dels morts, la Clara de trenta-tres anys coincidirà amb un desconegut. Tots dos encetaran un procés d'auto-exploració que guiaran tres éssers misteriosos anomenats "abogados". Ells els ajudaran a entendre la situació emocional en què es troben, i els revelaran que la Clara va manifestar tretze anys enrere el desig de morir, precisament, amb trenta-tres anys. Dins d'aquest espai-temps alterat, ella condueix un cotxe i recull al noi que fa autoestop a la carretera. Cada cop s'acostaran més a la corba on suposadament es produirà l'accident mortal. Des de l'altra banda, els consellers misteriosos, -el doble del jove i la Clara de vint anys- intentaran capgirar la situació.
  • Miniatura
    Obra
    Carolina, he contado las manchas del leopardo hasta llegar a la luna
    (2017) Hibernia, Eva
    Madame la Mort visita a la poeta brasilera Carolina María de Jesús, que tot i haver tingut un cert èxit i reconeixement ara ha estat oblidada per tothom i només gaudeix de la companyia de la seva gallina, Clotilde, que es convertirà en la veu de la veritat i la confident de l'escriptora durant les seves últimes hores de vida. Les tres figures (la mort, la gallina i Carolina) conversaran sobre el sentit de la vida i els privilegis de classe, i quan arribin al regne dels morts es produirà una curiosa transfiguració: Carolina es convertirà en l'actriu que l'encarnava i es prepararà per explicar una altra història.
  • Miniatura
    Obra
    Aves de paso
    (2008) Hibernia, Eva
    La Marina és una biòloga inquieta que necessita recórrer el món i tenir noves experiències. Mentre fa una estada a Madrid, té l'impuls irrefrenable d'anar a un museu a contemplar un quadre concret: 'El naufragio de la Esperanza'. Es tracta d’una pintura que il·lustra l’enfonsament d'un vaixell, que representa que acaba de xocar contra una gran placa de glaç. El simbolisme dolorós d'aquesta imatge embolcalla l'obra i lliga les vivències de la Marina amb les de tots els personatges; les del seu germà, en Marcos, que s'ha mudat a Copenhaguen després de tenir un desengany amorós; les de la seva amiga Ivanna, que anys enrere va haver de fugir de Kosovo a causa de la Guerra dels Balcans, i les de l'Andrés, un actor sense feina i descendent de libanesos que coneixerà ‒i amb qui tindrà una relació romàntica‒ en una expedició a l'Argentina per estudiar les tortugues. Tots ells són altament sensibles al sofriment del món i és per aquest motiu que, conscients del sofriment que hi ha, s'identifiquen com a persones desarrelades, sense territori: aus de pas.
  • Miniatura
    Obra
    Los viejos maestros
    (2012) Hibernia, Eva
    El professor Boyer i Malena, la seva segona dona, visiten el càmping on viuen Iván, germà de la primera esposa de Boyer, i Sofía, filla del professor i víctima dels atemptats de l'11M. També compten amb la companyia de Miquel, un metge que, com els altres personatges, fa recordar els de 'L'oncle Vània', de Txèkhov. L'arribada del matrimoni, que té la intenció secreta de vendre el terreny on s'emplaça el càmping, trasbalsa la quotidianitat de la resta. Durant el poc temps que durarà la visita, amb prou feines un dia i una nit, les converses, totes elles de to lleuger, giraran entorn de grans temes com l'amor, la passió, la seducció, l'ambició i els diners. Aquests diàlegs i els actes que els acompanyen ens permetran fer-nos una idea de les crisis personals i les aspiracions vitals de cadascuna de les figures de l'escena.
  • Miniatura
    Obra
    La América de Edward Hopper
    (2009) Hibernia, Eva
    La Vera i en Tomàs són amants i es troben en una habitació d'hotel. Ell ha de fer un viatge de feina i li demana que l'acompanyi. Just abans de marxar, la Vera explica que tenia un germà bessó, en Luciano, mort anys enrere, amb qui jugava a un joc especial: s'inventaven contes per fugir del present immediat i n'esdevenien els protagonistes. En Tomàs, un jove intel·ligent i sorneguer, accepta que la seva promesa vulgui rememorar temps passats posant-se una perruca pèl-roja i inventant-se històries per passar l'estona; comença un joc de miralls. En el tercer capítol les veus canvien; ara sentim el personatge del Pare (Joseph Koulhinsky) i la seva filla Mirandolina, una família de refugiats polonesos que ha emigrat a Amèrica arran de la Segona Guerra Mundial. També són dins d'una habitació d'hotel. A partir d'aquest punt, realitat i ficció es barregen. Les històries inventades i el dia a dia, tant de la parella jove com de la família emigrada, s'entrecreuen i trenquen la linealitat del temps. El poder de les paraules, el ball d'identitats, l'escepticisme, encarnat per Tomàs, i els paisatges de Hopper són els elements que ens guien fins a l'esqueixament definitiu de la realitat dels protagonistes.